La postura contrària de l’alcaldessa Ada Colau a la presència d’un estand de l’exèrcit com a opció d’estudis i carrera a l’últim Saló de l’Ensenyament va tornar a obrir la capsa dels trons dialèctics sobre el paper de les forces armades en el món d’avui. Per als uns, l’actual exèrcit professional s’ha convertit en una modèlica força de pau. Per a d’altres, el paper definitori i viscut de l’exèrcit no és tan fàcil de canviar i surt caríssim. El consistori barceloní va tornar a votar aquest 23 de març, amb l’oposició de PP i Ciutadans, contra les maniobres militars en curs al parc de Collserola.
El debat va ser curt, però simultàniament l’exèrcit anunciava la decisió de traslladar per primera vegada de manera permanent un centenar de carros blindats i 1.500 militars associats de la base de Saragossa a la de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) a partir del setembre vinent. L’exèrcit espanyol no havia comptat mai amb tancs basats a Catalunya. Ara instal·larà a la base de Sant Climent Sescebes un centenar de vehicles blindats de les tropes mecanitzades, els carros de combat del model Pizarro, de fabricació hispano-austríaca.
L’any 2004 l’exèrcit espanyol va encarregar la fabricació d’una segona tongada de 212 tancs Pizarro, per un import de 707,5 milions d’euros, destinats a sumar-se a les 123 unitats del mateix model que ja posseïa. El nombre de noves unitats va ser retallat posteriorment a 106, però l’actualització del cost de la comanda va augmentar fins els 786,9 milions d’euros.
El pressupost global declarat pel ministeri de Defensa espanyol l’any passat era de 5.767 milions d’euros, amb un increment del 0,38% respecte a l’any anterior. Però segons el blog “Adéu a les armes” del Centre Delàs d’Etudis per la Pau, que publicava Catalunya Plural el 23 de novembre passat, moltes partides es troben escampades entre altres ministeris per encobrir la despesa militar anual tres vegades superior, fins els 17.465 milions d’euros.
La paraula substantiva “militar” ha adquirit un sentit suplementari en el món d’avui. Ja no es refereix només a la milícia de guerra, al braç armat que havia estat un dels principals pilars socials dels antics règims. Ara el verb “militar” també significa lluitar civilment per idees que reflecteixin i millorin la situació social que vivim.
En aquest context debatible i afortunadament debatut, què hi faran cent tancs blindats per primera vegada de manera permanent a Catalunya? La base militar de Sant Climent Sescebes ja ocupa 15 km2, el 62 % del terme municipal. Aquest Centre d’Instrucció de Reclutes (CIR) núm. 9 va conèixer una rotació de 3.000 joves quintos del servei militar obligatori per períodes de tres mesos, fins que la “mili” va deixar d’existir.
Les instal·lacions balderes de l’exèrcit a Sant Climent Sescebes van passar a ser ocupades per un centenar de soldats professionals, que continuen fent exercicis d’entrenament amb foc d’artilleria. De vegades no afinen la punteria i la metralla cau fora del recinte, prop de les masies habitades del terme i dels camins transitats per caminants i ciclistes, tal com es va tornar a produir l’últim mes de novembre.
El coronel de la base va demanar disculpes i es va comprometre a reduir el radi d’abast dels projectils. Alguns veïns impulsen la campanya “Alto el foc a l’Albera” i demanen que plegui la base militar. L’exèrcit ha decidit el contrari, donar-li una segona vida.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
