El dret a tenir –i mantenir– un habitatge

El dret bàsic a un habitatge digne, reconegut explícitament a l’article 47 de la llei suprema com és la Constitució vigent, s’ha vist transformat per l’actual sistema econòmic en un dels principals detonants de la crisi a través de l’especulació financera, la bombolla immobiliària i la complicitat bancària. La Plataforma dels Afectats per la Hipoteca (PAH) ha posat damunt la taula el drama dels desnonats i els tripijocs de la lletra petita dels contractes hipotecaris per part de les entitats de crèdit. Encara ha fet curt, perquè el dret bàsic i constitucional a un habitatge digne presenta una segona cara igualment dramàtica: el cost en augment de mantenir aquest habitatge pel que fa als subministraments associats d’electricitat, gas, aigua, telèfon i transport públic. Es tracta d’una despesa captiva, insortejable, que les grans companyies continuen incrementant alegrement, per sobre de l’IPC i tot, com si la crisi no existís.

La liberalització de les antigues grans companyies monopolístiques per obrir pas als beneficis de la competència entre diferents empreses privades de cada sector s’ha revelat merament teòrica, amb beneficis ínfims en la factura dels usuaris. Els subministres indispensables a qualsevol llar han continuat augmentat de preu sense aturador, s’han convertit en un cost tan feixuc com el lloguer o la quota d’hipoteca.

El govern espanyol acaba d’aprovar una enèsima reforma elèctrica, per la qual es limita la tarifa subvencionada o bo social elèctric que beneficiava 2,7 milions de famílies. En paral.lel el grup Gas Natural acaba d’anunciar 780 milions d’euros de beneficis en el període de gener a juny de 2013, un 1,7 % més que en el mateix període de l’any anterior. També Enagas ha presentat els resultats del primer semestre, amb un 9 % d’increment de la xifra de negoci. Pel seu cantó, l’Institut Nacional d’Estadística informa a les seves últimes dades que la despesa de les llars en electricitat domèstica ha augmentat un 52 % entre 2008 i 2012, la del gas en un 37,5 %, la del transport en un 47 % i la dels lloguers en un 40 %.

Les grans companyies de subministres bàsics s’han arrenglerat completament amb la conducta abusiva de les entitats bancàries. Formen part del mateix paquet escandalós de la crisi.