Deixant de banda l’excepcionalitat política que vivim a Catalunya i la seva translació pressupostària, quan el Govern planteja els pressupostos pel 2017 ens està dient diverses coses.
La primera té a veure amb la situació d’emergència social que vivim. El Govern va sorgir d'un Parlament que es va plantejar fer un ple excepcional sobre la pobresa on va adquirir el compromís següent: estudiar l’aplicació de noves figures fiscals i a millorar les ja existents, com ara l’impost de successions, l’impost sobre el patrimoni i el tram autonòmic de l’IRPF, entre altres, que permetin incrementar els nivells d’ingressos i garanteixin un sistema fiscal més progressiu. El Govern pot presentar uns pressupostos on no modifica cap de les figures anteriorment esmentades i esperar unanimitat i aprovació per part de la resta de forces polítiques i de la ciutadania?
La segona té a veure amb la gravetat de la situació social. Un 10% dels catalans viuen amb ingressos inferiors al 40% del salari mitjà, entre el 2011 i el 2014, a l’estat espanyol han augmentat un 26,3% el número de contribuents que declaren més de 150.000 euros i el nombre de multimilionaris (patrimoni superior a 30 milions d'euros) ha augmentat un 44% des del 2011. Amb aquest escenari, cal confiar tot el creixement dels ingressos a la millora econòmica i a la rebaixa dels interessos que paguem pel deute, com fa l'actual proposta de pressupost? O potser cal que aprofitem aquesta millora econòmica per demanar a qui més té que ens ajudi a superar la situació actual?
No valdria la pena abordar d’una vegada per totes l’establiment d’una Renda Garantida de Ciutadania, proposta a la qual també es va comprometre el Parlament però que ni s’olora en l’actual llei d’acompanyament dels pressupostos? Des del 2010 la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària ve sostenint que cal explorar amb valentia el marge de progressivitat que tenen les actuals polítiques fiscals a casa nostra.
Com a Plataforma continuem creient que cal aprofitar la capacitat normativa que ofereix l’Estatut per incrementar els ingressos públics i dotar-nos així dels recursos necessaris per fer front a l’actual situació de crisi social. Cal millorar la progressivitat del nostre sistema fiscal assegurant que pagui més aquell que més té. Hem d'incrementar la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida potenciant l’activitat inspectora i els recursos de l’Agència Tributària Catalana.
Cal recordar que en una economia mixta de mercat, la disminució de les desigualtats, és a dir, aconseguir una distribució més equitativa de la renda i la riquesa, és una de les funcions del sector públic i per tant no se’n pot desentendre. Les propostes hi són, i del marge de millora en la progressivitat fiscal se n’ha parlat molt. Ara està a les mans de les forces polítiques dur-les a terme. I també està a les mans de les bases dels partits anomenats d’esquerres pressionar i reclamar que aquests canvis es produeixin, i demostrar així que realment som un país preocupat per l’equitat i la pobresa.
D'altra manera, aquell que no es capaç de demostrar que en el mentrestant comença ja a aplicar allò que somnia pel futur proper, quan tingui totes les eines a l’abast, què farà? La resposta és clara.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
