Quasi cada matí veig entre les 8h i les 9h a la plaça Tetuan de Barcelona, prop de la cantonada del carrer Diputació i davant mateix de la boca del metro “Tetuan”, un cotxe oficial amb xofer espera pacientment a la porta del domicili l’aparició del conseller de Sanitat de la Generalitat, Boi Ruiz, per conduir-lo a la feina en carrossa que paguem entre tots. Quasi cada matí m’indigna l’escena i em pregunto perquè el ciutadà Boi Ruiz no pot utilitzar la parada del metro o d’autobús que té a la porta mateix de casa, com fem milers de contribuents. La justificació funcional del cotxe oficial al món d’avui és nul.la. Representa una reminiscència molt discutible de l’antic règim (em refereixo al d’abans de la Revolució Francesa del 1789) i en les condicions actuals de retallades resulta escandalosa. L’escena coent de quasi cada matí a la plaça Tetuan es repeteix a múltiples punts de la ciutat, a favor de la quantitat de polítics i alts funcionaris que disposen de cotxe oficial a compte de l’erari públic, sense comptar els alts executius d’empreses privades.
La partida pressupostària dedicada a aquest “servei” no es fa mai explícita, emmascarada dintre de les altres. Alguns pretenen que es tracta d’una gota d’aigua en l’oceà. No ho asseguraria. En qualsevol cas, es tracta d’una gota d’aigua fortament simbòlica. El nou govern grec, com és natural, l’ha suprimida com una de les primeres mesures digueu-ne simbòliques del seu mandat.
El cotxe oficial ha de desaparèixer del món d’avui, no només reduir la quantitat. La seva sola existència, multiplicada i ostentosa, constitueix un afront a la qualitat del sistema democràtic. El govern central va anunciar el juny del 2013 que aquests vehicles disminuirien de 930 a 630 i els xofers oficials en nòmina de 1.0002 a 852 persones, sense precisar a quins organismes en concret implicava.
Durant el govern tripartit d’esquerres la Generalitat de Catalunya va contractar l’any 2008 per concurs públic l'empresa de taxis de luxe Litoral Limousines per atendre els desplaçaments en cotxe oficial de més de 200 alts càrrecs, un cop desbordada la capacitat d'hores extres de la plantilla de 133 conductors oficials en nòmina aleshores al govern autonòmic. El contracte de reforç, inevitablement publicat després del concurs públic, era per dos anys i pujava 1.152.000 euros.
Un total de 34 alts càrrecs de la Generalitat tenien dret en aquell moment a cotxe i xofer oficial cada dia a plena disposició, mentre que uns altres 200 el podien de demanar en funció de les seves necessitats diàries. Disposaven de cotxe oficial de la Generalitat els presidents i ex presidents, els consellers, els set delegats del govern al llarg del territori, els secretaris generals i sectorials de cada conselleria, els directors generals o càrrecs assimilats i el personal de suport que els acompanya en els seus desplaçaments de treball, a més dels membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Una actualització d’aquestes dades seria de gran interès, encara més si es publiquessin de manera transparent i englobessin tots els cotxes oficials i paraoficials en activitat a les diferents administracions públiques, no només els que depenen de la presidència del govern central o de l’autonòmic. Els gestos simbòlics d'estalvi públic potser representen petites quantitats dintre de les despeses generals, però la política també es fa amb gestos simbòlics.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
