La política de fomentar la desigualtat i un exemple concret

A la mateixa pàgina del diari llegeixo dues notícies contraposades. Retraten sense necessitat de comentaris una mateixa realitat: la desigualtat creixent i les polítiques que hi han conduït. Per un cantó, l’obra de teatre d’èxit més ressonant aquesta temporada, “Llibert”, representada amb localitats exhaurides en dues tongades de tres setmanes a dues sales paral.leles com són l’Almeria Teatre i la Biblioteca de Catalunya per una compayia de només tres actrius, no pot allargar més les funcions perquè les protagonistes han cobrat en total 1.4000 euros bruts cadascuna per dos anys de preparació i de feina. A la resta del llorejat equip (director, escenògraf, tècnics de vestuari, llum, so) els ha pertocat 248 euros bruts per persona, gràcies a les aportacions de 117 micromecenes a través d’una campanya Verkami.

La companyia ha anunciat que tornaran a representar l’obra si poden cobrar per viure. Les paraules a la seva pàgina Facebook són d’impacte: “Ens hem proposat que tornarem a fer ‘Llibert’ si podem cobrar per viure. Quina decisió més agosarada, oi? Però així som nosaltres i així ho hem decidit. No, no es prorrogarà. Ho voldríem, ho faríem, res ens faria més felices que seguir fent ‘Llibert’ eternament, o si més no, una temporada llarga, i que la pogués veure molta gent. Plorem de tristesa de pensar que això s'acaba aquí, però no, no la prorrogarem!”,

A la mateixa pàgina del diari, costat per costat, llegeixo que l’elitista Festival de Paralada, organitzat cada estiu a l’il·lustre casino empordanès de milionària propietat privada, rep una subvenció pública de 200.000 euros. El ministeri i la conselleria de Cultura, amb els seus centenars d’assalariats, practiquen la política cultural que concorda amb les altres polítiques dels mateixos governs. Fomenten i augmenten la desigualtat en comptes de combatre-la, com diuen que fan.