El sector bancari manté un costum pornogràfic: publicar cada sis mesos el balanç de beneficis del semestre anterior. Puntualment a finals de juliol, el tercer banc del país en dimensions acaba d’informar que ha tingut un benefici de 839 milions d’euros (+31,6% més que durant el mateix període de l’any anterior) i el primer 3.616 milions (+24%). Dubto que cap altre sector econòmic legalitzat acumuli, semestre rere semestre, increments de beneficis d’aquest gruix.
El partenaire del costum pornogràfic són les seccions d’Economia dels diaris “seriosos”. Reprodueixen tal com venen les xifres oficials facilitades pels bancs, sense contrastar-les amb cap altra lògica que no sigui la de la cúpula del sector.
El balanç semestral no informa mai dels habitatges desnonats durant aquell període pels bancs, la quantitat de sucursals que han tancat o d’empleats que han acomiadat. Això forma part de la lògica comptable dels ciutadans i, en teoria, de les administracions públiques que els representen, no de la lògica bancària dels beneficis.
En un informe d’enguany, el Tribunal de Comptes reconeixia que el rescat bancari al conjunt d’Espanya ha costat al ciutadà 122.120 milions d’euros entre 2009 i 2015. Altres fonts oficials, com ara l’INEM, informen en paral·lel que l’atur se situa actualment al 17,22% de la població activa a Espanya i al 13,2% a Catalunya, un dels més elevats de la Unió Europea.
El ministeri d’Ocupació i Seguretat Social comunica, pel seu cantó, que les pensions de jubilació continuaran congelades. El govern del PP les va desvincular a partir de l’any 2013 de l’Índex de Preus al Consum. L’actual augment anual del 0,25% no cobreix l’increment del cost de la vida.
El 70% dels jubilats d’arreu d’Espanya cobren menys de mil euros mensuals --són inframileuristes—i el 51% menys del Salari Mínim Interprofessional (707 euros). L’increment vigent del 0,25% significa una pèrdua acumulada del 30% al 50% del poder adquisitiu de les pensions durant els pròxims quinze anys i equival a una condemna a la precarietat de la majoria de jubilats que no arriben ni a mileuristes.
La pràctica totalitat d’aquests aturats i d’aquests pensionistes són clients dels bancs, però la seva situació no apareix als triomfals balanços semestrals. També segons un informe oficial d’enguany de l’Autoritat Bancària Europea (EBA), 126 directius bancaris del conjunt d’Espanya cobren per sobre d’un milió d’euros anuals, un 50% més que cinc anys enrere.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
