“Volem revertir la mentalitat estesa que cal pagar com menys impostos, millor”

Com ens explicaries els objectius, la feina que fa la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària?

La Plataforma agrupa una sèrie d’entitats i persones preocupades pel nostre sistema fiscal, pel tipus de polítiques fiscals que hi ha al nostre país. Considerem que aquestes polítiques són de tall molt regressiu i així ha vingut sent els darrers anys. Volem fer propostes, incidir, actuar com a ‘lobby’ ciutadà, com a gent organitzada de la societat civil que aposta per un model fiscal diferent, més just, més progressiu i també més ambiental i solidari.

 

Perquè heu introduït el factor “ambiental” en el nom de la Plataforma?

Quan parlem de fiscalitat ambiental volem dir que pagui més o que contribueixi més a l’erari públic aquell qui més contamina. La fiscalitat ambiental és una via per desincentivar aquelles pràctiques que són degradants o que vulneren el nostre medi ambient. En aquest àmbit hi ha un gran camp a recórrer. Europa té propostes quant a tirar endavant lleis relacionades amb la fiscalitat ambiental que aquí, a casa nostra, encara no hem implementat. És una de les vies de pressió perquè aquí hi ha molta feina a fer.         

 

Quines entitats promouen o estan adherides a aquesta Plataforma?

Hi trobem entitats sindicals, com CCOO i UGT, entitats veïnals, com la CONFAVC, ecologistes, com ‘Ecologistes en Acció’, o entitats cíviques o religioses, com ‘Cristianisme i Justícia’. Però també, i cada cop hi tenen més força, persones a títol individual, ciutadans que estan preocupats per aquesta qüestió i s’acosten a la Plataforma. Vénen a les nostres reunions mensuals obertes per augmentar la base d’aquesta societat indignada i amb una proposta concreta entorn els impostos.

 

A través de quines accions o activitats doneu a conèixer els vostres plantejaments?

Fem uns informes que intentem traslladar a la classe política i als mitjans de comunicació. I també tenim una agenda ciutadana, d’anar aconseguint que la societat sigui més conscient de la necessitat dels impostos. Ens cal molta feina, molta pedagogia. En general, la gent, sigui de dretes o d’esquerres, vol que els impostos l’impactin com menys millor. Creiem que val revertir aquesta mentalitat. Creiem en un model de societat on els impostos ens ajudin a sostenir les polítiques públiques.

Per això organitzem trobades com la Segona Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa, centrada en el debat sobre els impostos i la necessitat de reformular-los de forma més progressiva. Hi vam presentar la campanya que engeguem sobre zones lliures de paradisos fiscals.

 

L’1% més ric de la Humanitat té tant patrimoni com tota la resta de sers humans. A Espanya, 20 persones tenen tants diners com el 30% d’espanyols més pobres. I el patrimoni de les societats d’inversió de les grans fortunes, les SICAV, ha crescut un 30% durant la crisi. Una fiscalitat justa podria canviar aquesta situació?

Hauria de fer-ho. Al nostre país hi ha molt de marge de lluita contra el frau i l’elusió fiscal. Són una xacra. Tenim una economia submergida del 25%, quan el terme mitjà europeu és d’entorn del 12% o el 13%. Calen polítiques concretes, una aposta clara amb lleis fortes que persegueixin el frau i l’elusió fiscal. D’altra banda, també ens calen polítiques fiscals més equitatives, contra el greuge que sempre denunciem del tractament diferent de les rendes del capital i del treball. S’estan gravant molt més les rendes del treball i són els treballadors, de fet, amb els seus impostos, els qui sustenten l’estat del benestar.

Hem d’aconseguir que el capital contribueixi molt més del que està fent ara.

 

Quins canvis fonamentals caldria introduir en la fiscalitat de països com el nostre?

Són moltes les veus autoritzades que demanen una reforma amb profunditat del nostre sistema fiscal. A la darrera 'reforma' del 2015 no sé si tan sols li podríem donar aquest nom. El consens és ampli en alguns aspectes: cal eliminar deduccions i bonificacions que permeten crear 'forats' en el pagament d'impostos, establint així vies fàcils d'elusió. Cal acabar amb el greuge que hi ha entre la tributació del capital (clarament afavorida amb tipus molt més baixos) i la del treball (que té tipus més alts, ja que el treball no es pot 'deslocalitzar'). I cal una ferma voluntat de persecució del frau fiscal dotant de més recursos l'Agència Tributària i posant els esforços de la persecució no en el petit defraudador sinó en el més gran.

 

Hi ha algun model de fiscalitat al món que faríem bé de potenciar i copiar?

Sempre posem d'exemple països nòrdics: Noruega, Dinamarca,... Tenen models diferents, interessants, que cal estudiar i veure com es podrien aplicar a casa nostra. Sempre és difícil, ja que el model fiscal va molt associat al model cultural i de societat d'un país. El treball pel canvi no passa, simplement, per aprovar unes lleis diferents sinó per una educació clara en la coresponsabilitat. Cal explicar i no deixar mai de repetir que uns serveis públics pagats, i per tant de responsabilitat col·lectiva, són menys costosos, funcionen millor i tenen un abast molt més universal que uns serveis de caràcter privat i de responsabilitat individual. Si ens creiem això, estarem disposats a adaptar el nostre model fiscal per sostenir-los, i a partir d'aquí podrem estudiar alternatives i models d'altres països que de ben segur ens poden ser útils.