En un bon article que repassa alguns trets de l’obra de l’historiador Eric Hobsbawm, Jordi Sunyer (http://bit.ly/Sh28SL) inclou una frase del darrer llibre (Guerra y paz en el siglo XXI) del brillant historiador britànic:
“Encaramos el tercer milenio como aquel irlandés del cuento a quien, tras preguntársele el modo de llegar a Ballynahinch, se le oyó decir, no sin previa cavilación: Si yo fuera usted, no partiría de aquí. Pero es de aquí de donde hemos de partir”
Em sembla una extraordinària frase per entendre on som a Catalunya. No crec que ningú hagi pogut imaginar un escenari menys favorable per encarar un procés de replantejament general de les relacions i vincles entre Espanya i Catalunya, i, de pasada, de com inserir tot plegat en una Europa en plena crisi d’identitat i de projecte. I segurament, el cert és que en qualsevol altre moment les possibilitats de fer-ho no haurien estat tan altes com ara.
Som en ple canvi d’època, amb un atur i unes previsions econòmiques que no poden ser pitjors, amb un dèficit privat i públic que té tothom entrampat, i que en tallar els ingressos fa cada cop més difícil la sortida. L’Estat espanyol està a les portes del rescat, i la Generalitat ja ha demanat fons per resistir mes a mes. La conflictivitat social augmenta sense parar, i ja es preparen convocatòries per mitjan novembre de vaga general per part de sindicats i organitzacions socials a Espanya, Portugal i fins i tot Itàlia i Grècia. Mentrestant, a Catalunya les coses empitjoren cada dia. Escoles, sanitat, serveis socials, cada dia fan la seva funció amb més dificultats. Cada final de mes hi ha nova gent que no cobra. Moltes famílies depenen de les pensions dels avis, i altres no poden assegurar que els seus fills petits mengin adequadament. I mentrestant seguim apalancant bancs i privilegis.
En mig de tot plegat, la sacsejada de la Diada encara batega, i ens recorda que la gent va sortir al carrer al mateix temps cabrejats i esperançats. “Independència” volia dir no només l’esperança d’un nou i millor Estat a Europa, sinó també noves possibilitats per sortir-se’n, perquè les coses canviïn i millorin. Revolta nacional, revolta social. No es poden separar. Si tot plegat ha de servir per ser on som, val més no anar al “Ballynahinch” del que ens parla Hobsbwam. Però segurament mai com ara hi ha possibilitats per moure un sistema polític que mostra les seves carències i limitacions cada dia. Parli el Rei, parlin els jutges, parlin els partits hegemònics o parli qualsevol altre il