Així han evolucionat les 23 propostes de Mas que Sánchez vol estudiar pel seu Govern

El candidat del PSOE a la presidència del Govern espanyol, Pedro Sánchez, s'enfronta aquest divendres a la seva segona votació d'investidura. Hi acudeix amb igual pronòstic que dimarts passat. Sánchez va acudir a la primera sessió recolzat pel pacte de govern signat amb Ciutadans, que li permet disposar de 130 vots, lluny de la majoria que necessita. Per buscar suports més enllà d'aquest número, Sánchez va fer algunes ofertes, entre elles estudiar les 23 reclamacions per Catalunya que Artur Mas va esgrimir davant Mariano Rajoy l'estiu del 2014.

No era la primera vegada que el líder del PSOE es referia a aquest document. En setmanes anteriors Sánchez havia assegurat que podria acceptar “molts” d'aquells punts i que, de tota manera, el document no podia quedar en un calaix, acceptant així la legitimitat d'algunes d'aquelles demandes.

Repassem l'actual estat de les reclamacions del 2014, què hauria de fer Sánchez per complir-les i quina és la seva compatibilitat amb el document de pacte signat amb Ciutadans.

Tres vies per alleujar el dèficit de la Generalitat

L'acord entre PSOE i Ciutadans inclou renegociar l'objectiu de dèficit espanyol situant-lo per sota del 3% el 2017. Com distribuir-lo és una altra discussió. Les comunitats autònomes han estat les principals perjudicades del repartiment del dèficit imposat la passada legislatura pel ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro. Precisament el dèficit i les finances públiques ocupaven el primer apartat de propostes de l'expresident.

Mas va proposar a Rajoy tres vies per alleujar el dèficit. En primer lloc, revisar els objectius de 2015 del 0,7% a l'1,7% del PIB (es dóna per descomptat que Catalunya haurà tancat l'exercici de 2015 amb un desfasament proper al 3%) i poder endeutar-se. També va sol·licitar augmentar en 500 milions els ingressos propis via taxes i operacions o un increment addicional dels ingressos transferits del Govern central a la Generalitat per valor de 2.000 milions. Montoro es va negar ni tan sols a considerar-ho.

És més, els tribunals van tombar el juliol passat part de l'última via. L'Audiència Nacional va negar els 759 milions que Mas reclamava corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut (amb els que es comptaven per quadrar els comptes de 2015). Segons l'Audiència, el deute requerit per la Generalitat “no existeix” perquè no es va acordar en la comissió mixta competent. La Generalitat venia demanant el seu cobrament des del 2008 en ser una disposició inclosa a l'Estatut, però l'Estat no va abonar aquesta quantitat, i a l'abril de 2014 va confirmar aquesta negativa.

Dins dels 2.000 milions extra requerits per Mas a Rajoy també figurava una compensació de 500 milions per la supressió per part del Constitucional de la taxa que la Generalitat va posar els dipòsits bancaris (a la qual Montoro sempre es va negar), així com la modificació per part del ministeri d'Hisenda dels ingressos transferits en concepte de liquidacions i bestretes a les comunitats.

Pel 2016 el dèficit fixat per a les comunitats autònomes és del 0,3%. Diverses autonomies, inclosa Catalunya, ja han avisat que o hi ha més ingressos per part de l'Estat (les comunitats tenen una capacitat tributària molt limitada) o el dèficit es tornarà a incomplir.

Dèficit històric en infraestructures

La Generalitat acusa el Govern central d'haver realitzat entre el 2009 i el 2014 un ajust pressupostari en infraestructures a Catalunya molt superior a la resta de CCAA; d'un 71% a Catalunya mentre que la mitjana de la retallada a la resta va ser del 53%, segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona. Respecte aquelles dades, del 2014, la situació de les inversions de Foment a Catalunya ha millorat en termes totals per l'augment general, però ha seguit empitjorant en comparació amb altres comunitats.

Així, la inversió territorialitzada per Catalunya aquest any suposa un 10,7% del total estatal, lluny del que la comunitat aporta en PIB (19%) i població (16%). El pacte signat entre el PSOE i Ciutadans passa de puntetes sobre aquesta qüestió, que circumscriu a la decisió del Senat. Segons la reforma que volen implantar, seria la cambra alta qui tindria competència per aprovar plans estatals d'infraestructures.

Una de les peticions de Mas que Sánchez trobarà complerta si accedeix a la Moncloa serà la línia de ferrocarril llançadora per unir les estacions de Sants i Passeig de Gràcia amb la Terminal 1 de l'aeroport del Prat, obres que van començar el juny passat. Es preveu que el gruix del cost sigui assumit per Foment, fins als 268 milions d'euros, mentre que una part de la infraestructura, així com l'explotació del servei, sortiran a concurs. És una de les infraestructures reclamades en el document de Mas que més avançades estan, encara que ha rebut crítiques des de l'inici de la seva construcció.

Dependència i Sanitat

La Generalitat va exhibir davant el Govern espanyol la retallada en les partides sanitàries efectuades entre 2011 i 2014, assegurant que no podia seguir retallant sense afectar la qualitat del servei. Per sostenir el sistema sanitari públic, Mas va reclamar que l'Estat reconegués un dèficit estructural del sistema nacional de salut de l'entorn al 9% de la despesa, que compensés tant el finançament de les noves prestacions introduïdes en 2012 com la modificació dels tipus de l'IVA als productes sanitaris suportats per les CCAA, que no impugnés mesures com el pagament per recepta i, finalment, que compensés a les CCAA per l'atenció dels pacients desplaçats.

Segons les xifres de la Generalitat, aquestes mesures suposarien una aportació de l'Estat de més de 200 milions d'euros, cosa que el pacte de govern de Sánchez i Rivera no explicita.

Un altre dels grans greuges esgrimits per Mas va ser que l'Estat no compleix les seves obligacions respecte la llei de dependència, que suposarien finançar la seva despesa al 50%. El pacte d'investidura signat per Sánchez i Ciutadans es fa càrrec d'aquest problema i es compromet a “recuperar els principis inspiradors de la Llei de la Dependència”. Sánchez ho va tornar a reiterar durant el seu discurs com a candidat a la presidència, en el qual es va comprometre a impulsar un finançament “suficient” per Dependència.

Si el candidat del PSOE vol deixar la llei de Dependència tal com va ser dissenyada per Zapatero, haurà d'augmentar la partida en uns 240 milions només per Catalunya, una despesa que queda molt lluny dels pressupostos de 2016 del govern de Rajoy, que preveuen una ampliació de 70 milions més que el 2015 per tot l'Estat.

Conflictes entre Generalitat i Estat

A la llista de greuges enviada a Rajoy també hi havia lloc a la conflictivitat institucional entre els dos governs. Mas lamentava els 29 procediments previs a la interposició de recursos d'inconstitucionalitat oberts entre la Generalitat i l'Estat. D'aquests, 20 s'havien instat per part de l'Estat contra lleis de la Generalitat, mentre que nou havien estat plantejats pel Govern en entendre que la legislació estatal vulnerava les seves competències. Els conflictes al Constitucional han augmentat des del 27-S al promoure la Generalitat la conselleria d'Exteriors.

La llei estatal de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local va ser un altre dels greuges denunciats per Mas. Segons el parer del Govern, vulnera les competències de l'Estatut en matèria d'administracions locals. El pacte PSOE-Ciutadans es proposa “derogar les modificacions introduïdes en la legislació de règim local per la LRSAL, per tal d'assegurar l'autonomia local”.

Mas també va reclamar la transferència de part dels 316 milions recaptats el 2013 per les taxes judicials i que mitjançant la Llei orgànica del poder judicial es permetés el desplegament de l'Estatut perquè Catalunya pogués crear el seu propi Consell de Justícia. El pacte Sánchez-Rivera es limita a proposar “redefinir la nova estructura organitzativa i territorial del poder judicial” en el marc de la LOPJ, sense parlar específicament de Catalunya.

Energia, beques universitàries, treball i desenvolupament rural

En el terreny econòmic, Mas també va criticar la reforma estatal del sector elèctric per eliminar el dèficit tarifari al témer que perjudiqués les empreses catalanes. En aquest sentit, el pacte Sánchez-Rivera inclou la “reforma del mercat elèctric, inclosa una auditoria sobre els costos regulats integrats en la tarifa elèctrica”

Així mateix, Mas va carregar contra la Llei de Garantia d'Unitat de Mercat ja que considerava que envaïa competències autonòmiques. A l'acord PSOE-Ciutadans figura la reforma d'aquesta última llei per incorporar “un procediment de col·laboració entre diferents administracions basat en la lleialtat institucional”.

Mas també va incloure en la seva llista de greuges la retallada de 20 milions en beques per estudiants catalans per part del ministeri d'Educació; la tisorada del Govern central del 25% del pressupost per centres especials de treball que obligava la Generalitat a augmentar la seva aportació i la retallada “unilateral” als fons per al Programa de Desenvolupament Rural. En el seu discurs d'investidura, Sánchez va dir que recuperaria aquests fons.

El català a l'aula i l'IVA de TV3

En matèria d'Ensenyament, el cavall de batalla de la passada legislatura va ser la LOMCE o llei Wert. Mas va reclamar anul·lar el Reial Decret pel qual s'obligava a la Generalitat a finançar el cost d'escolaritzar en castellà en un centre privat -6.057 euros per alumne- descomptant-ho de les transferències que rep Catalunya. El Govern de Rajoy en va fer cas omís.

A l'inici del present curs, l'exconsellera Irene Rigau va anunciar que 17 alumnes complien amb els criteris fixats per la llei Wert. No obstant això, la Generalitat el va recórrer i va assegurar que encara no havia concedit cap bonificació. El pacte Sánchez-Rivera inclou un gran pacte nacional per a l'educació i, fins que no s'aprovi, paralitzar el calendari d'implantació de la LOMCE en tots aquells aspectes que no han entrat en vigor.

Mas també va carregar contra el Reial Decret que va reordenar l'espai radioelèctric, que va fer perdre un dels dos múltiplex que gestionava la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). L'expresident va presentar la proposta al juliol de 2014, i tres mesos després el ministeri d'Indústria va negar el pla alternatiu de la Generalitat i va donar per tancat definitiu al segon múltiplex de TV3.

Un altre greuge denunciat per Mas va ser el pagament 80,5 milions d'euros que Hisenda reclama a la CCMA per deduccions de l'IVA durant els exercicis de 2012, 2013 i 2014. El ministeri va rebutjar el novembre de 2014 les al·legacions presentades per la Corporació i l'assumpte està als tribunals.

Finalment, Mas va denunciar l'“incompliment” dels compromisos de l'Estat pel que fa a equipaments culturals com el Liceu, el MNAC o el MACBA. El pacte entre socialistes i ciutadans parla de promoure un “Acord Social i Polític per la Cultura”, sense esmentar el finançament. Només en els últims pressupostos estatals, la partida destinada al Reina Sofía, al Museo del Prado i al Teatro Real va triplicar el total de les aportacions de l'Estat a centres culturals catalans. En equipaments concrets, els fons estatals a MACBA i MNAC han crescut un 0,7% respecte el 2013, mentre que en el mateix període l'augment cap al Prado, Reina Sofía o Thyssen ha estat del 20%.