Així és el protocol que havia d'haver salvat la vida a la morta per pobresa energètica de Reus
Es deia Rosa, tenia 81 anys i vivia en un pis de Reus del qual no podia pagar el lloguer ni els subministraments bàsics. Va morir la matinada d'aquest dilluns en un incendi a la seva habitació. La investigació dels Mossos continua oberta, però totes les hipòtesis apunten a que va morir cremada quan una de les espelmes amb les que s'il·luminava va calar foc al matalàs on dormia. Gas Natural li havia tallat el subministrament elèctric.
Les institucions catalanes han aprovat dues normatives sobre pobresa energètica amb l'objectiu d'evitar els talls de subministraments bàsics que, en última instància, haurien d'haver salvat la vida de la Rosa. El primer d'ells, el decret de pobresa energètica, va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional. No obstant això, la llei 24/2015 té també un article en vigor que ha de donar resposta a situacions com la de la Rosa. De fet, hi ha un protocol que les administracions han de seguir perquè no es produeixin talls. En aquest cas han fallat, i no és la primera vegada.
Legislació aprovada
La primera és el decret de pobresa energètica, aprovat pel Govern de CiU el 2013, que impedia directament els talls de subministraments per mitjà del codi de consum català, ajornant el pagament de les famílies en risc que ho sol·licitessin. El problema d'aquesta norma era la duresa dels requisits i que generava deute, de manera que en el seu primer any d'aplicació va fracassar amb només 500 famílies sol·licitants. El Govern va manifestar la seva voluntat de millorar-lo però no va tenir temps, ja que va ser recorregut pel Govern central al TC, que el va anul·lar el 9 d'abril de 2016 per considerar que envaïa competències estatals.
La segona de les normes és la llei 24/2015, sorgida d'una ILP de la PAH al costat de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), llei que contenia normativa en matèria d'emergència habitacional i pobresa energètica. El Constitucional també va anul·lar alguns dels preceptes de la llei, però només els relatius a l'habitatge, de manera que l'article 6, relatiu als talls de subministrament, segueix plenament vigent.
El Govern va elaborar un protocol d'actuació sorgit d'aquest article per les administracions locals. Segons la llei vigent a Catalunya, les companyies subministradores estan obligades a reclamar un informe als serveis socials municipals quan es trobin davant d'un impagament, sense el qual no poden efectuar el cessament del servei. Segons l'esperit amb el que la llei va ser elaborada per la PAH i l'APE, aquest informe seria vinculant i, de certificar-se el risc de pobresa de la família, serien les companyies les encarregades de seguir subministrant llum, aigua o gas, a compte de l'administració.
No obstant això, les empreses s'agafen a la sentència del TC que va anul·lar el primer decret energètic, que assegura que ningú pot obligar les companyies a seguir prestant un subministrament que no es paga. Així, el Govern fixa al seu protocol que la petició de l'informe per part de les empreses és una cosa semblant a un avís, a partir del qual les administracions han d'intervenir pagant les factures de la persona afectada per garantir que no se li talli el subministrament.
Així, segons la llei, correspon a les administracions garantir els subministraments, mentre que les empreses han d'avisar mitjançant la reclamació de l'informe de serveis socials. Si no ho fan hi ha un règim sancionador, que de moment la Generalitat només ha aplicat en 19 ocasions de les 195 denúncies fetes.
El cas de la Rosa
En el cas de Reus sembla haver-hi diversos punts on el protocol va fallar. En primer lloc, l'ajuntament de la ciutat i el Govern afirmen que Gas Natural no va reclamar l'informe preceptiu a serveis socials, pel que han començat el procediment sancionador contra l'empresa, que podria enfrontar-se a sancions “greus” o “molt greus” tipificades al Codi de Consum. Fins ara el Govern només ha aplicat multes greus en aquesta matèria, per imports de 10.000 euros, però en el cas d'una persona morta l'import podria pujar a una forquilla entre els 100.000 i el milió d'euros.
L'empresa, per tant, hauria d'haver avisat. Però la Rosa ja rebia una ajuda per pagar l'aigua, de manera que els serveis socials del municipi també havien de conèixer que l'anciana passava per una situació econòmica complicada. El conseller d'Empresa, Jordi Baiget, ha assegurat en roda de premsa que la veïna de Reus havia rebutjat l'assistència dels serveis socials en l'últim període, una situació que passa amb certa freqüència entre les persones en risc de desnonament. Aquest era precisament el cas de la Rosa.
Amb tot, la llei 24/2015 és clara a l'hora de determinar que les companyies subministradores no poden efectuar un tall sense abans notificar-ho als serveis socials, però qui ha de garantir que no es produeixen talls de subministrament entre persones vulnerables és l'administració. Per això el Govern català habilita fons anualment que posen a disposició dels ajuntaments. Malgrat això, l'actuació dels serveis socials de Reus no va ser suficient per fer front a l'impagament.
