“Amb aquesta declaració els estem preguntant a Junts pel Sí si van de debò”

Benet Salellas (Girona, 1977) és un conegut advocat dels moviments antirepressius catalans i, des del 27 de setembre passat, diputat de la CUP. Ell és l'encarregat de negociar la part de la “desconnexió legal” amb Junts Pel Sí, unes converses que aquest dilluns s'han plasmat en la “declaració d'inici del procés constituent” que les dues formacions han registrat al Parlament i que passarà pel ple abans del 9 de novembre, data límit per a la primera sessió d'investidura. Per Salellas, l'aprovació d'aquesta declaració “obre un escenari de ruptura” –paraula que no apareix en tot el text– i ve a preguntar a Junts pel Sí si van de debò en la seva aposta independentista.

En la declaració s'indiquen tres lleis que han de registrar-se el proper mes: la de Procés Constituent, la de Seguretat Social i la d'Hisenda. Començant per la primera, què és una llei de procés constituent?

És la llei que marca les regles del joc del procés de desconnexió, d'ara fins a la desconnexió efectiva de la legalitat espanyola i de com fem la Constitució. Hi ha molt camp aquí. Model irlandès, model islandès, model llatinoamericà...? Nosaltres tenim ganes de fer una cosa molt diferent de les constitucions d'Europa Occidental. S'ha de discutir.

Aquesta llei també marca quan començarà el Procés Constituent?

No, creiem que cal fer unes eleccions, unes constituents, per començar el procés constituent. Aquesta llei ha de servir per fer-les. En aquesta legislatura regularem com fem el procés constituent, perquè tenim clar que cal superar la LOREG, superar també lleis d'estrangeria que generen apartheid jurídic. També una llei electoral nova.

Pel que fa a les lleis de Seguretat Social i Hisenda, parlem d'una desobediència que va més enllà del pla institucional, perquè per exemple es necessitaran funcionaris. Com es fa?

La idea és que es posin a funcionar després de la proclamació de la República catalana. El punt de ruptura no es produeix fins al final d'aquesta legislatura. Des del pla jurídic, tot això té molt a veure amb la teorització de la pròpia desobediència. La declaració que hem fet posa l'accent sobre la desobediència institucional, però tenim clar que la societat civil haurà d'empènyer en alguns moments amb desobediciencia civil.

Parlen de “desconnexió democràtica” en comptes de ruptura. No és comprar-li el marc a Junts pel Sí?

Sí, hi ha part del programa de Junts pel Sí aquí. Hi ha un debat terminològic que té a veure amb tradicions polítiques diferents. Com estem en un moment de molta voluntat d'entesa, anem intercalant la terminologia. Però nosaltres parlem de ruptura. Sobretot pel debat de la Transició del 78 entre reforma i ruptura, en el qual nosaltres volem dir avui que no volem reforma sinó rutpura. Què vol dir? Crear una legalitat nova i que no derivi d'una legalitat anterior, ja que per a nosaltres no té legitimitat. També crear noves institucions. Però en el text també hem introduït un redactat on s'interpel·la directament la gent de Catalunya Si que es Pot perquè se sumi a aquest procés. Pensem que, com estem parlant d'obertura de procés constituent i de la República catalana, ells han de formar-ne part, sense ells això no tindria tot el recorregut potencial que podria tenir.

Es tracta d'una declaració d'inici d'un procés. Què es farà durant aquest procés?

En aquesta fase de construcció de nova legalitat hem de dotar-nos de les eines que ens permetin passar a una de nova. M'explico: Per fer el pas a la nova legalitat necessitem regular com es generarà aquesta nova legalitat, què es conservarà de l'antiga i, fins i tot, una part d'aquesta transitorietat la deixem per a una segona fase.

I per a això calia una declaració solemne?

Amb aquesta declaració, que es materialitzarà abans del 9 de novembre, estem proposant ja un escenari de ruptura, li estem preguntant a Junts pel Sí: aneu de debò o no aneu de debò? Si no van de debò, per fer “processisme” nosaltres no hi participarem. Ens sembla que la redacció va força en la direcció que ens satisfà a nosaltres. Té dues parts, l'obertura d'un escenari de ruptura, claríssim, i el mandat al Govern per dur a terme microruptures en diferents àmbits.

Què és això de les “microruptures”, de les quals també van parlar en la conferència política?

Bé, li diem “micro” però això no vol dir que siguin petites. Per a nosaltres és una manera de generar legitimitat alhora que fas el procés que volem fer. Aquestes ruptures tenen sentit sobretot pel que fa a drets fonamentals. Estem dient que on els drets fonamentals siguin atacats per les institucions de l'Estat, nosaltres trenquem la legalitat per generar-ne una de nova que protegeixi aquests drets. Nosaltres el construïm així, però Junts pel Sí que té un altre discurs, que és el d'obeir només el mandat legal del Parlament de Catalunya.

Anant a qüestions concretes: decret de pobresa energètica. La CUP ha dit que s'ha de desobeir el Constitucional i s'ha d'aplicar. Però les elèctriques no reconeixeran cap altra legalitat que l'Espanyola. Quines eines coercitives té la Generalitat per garantir el seu compliment?

Si nosaltres volem aplicar tot això, que és tan transformador, usant els instruments de l'autonomia, els números no surten. Per aquesta raó hem de construir un sistema social i un sistema recaptatori, hem de regular quins seran els mecanismes per a aquells que no la compleixen. Per exemple, ara la Generalitat no té capacitat per executar les seves pròpies sancions, s'ha d'acudir a l'Agència Tributària espanyola per poder-les executar. Doncs cal canviar-ho. Cal dotar la Generalitat d'eines per poder dur a terme els seus propis embargaments i l'execució de les seves decisions. Això és un gest de superació de la pròpia legalitat autonòmica.

Fa uns mesos l'exdiputat Quim Arrufat explicava que una DUI és poc més que una crida a la comunitat internacional perquè s'impliqui. Aquesta declaració és també una invitació a la comunitat internacional?

Sí, hi ha una crida a que la comunitat internacional s'impliqui, sens dubte. I que prengui part per afrontar un embat que vindrà per part de l'Estat. L'única cosa que se'ns proposa des de l'altre costat és un embat per totes les vies per frenar qualsevol proposta per aquesta via, i per tant sí que és una crida internacional. Ara, jo sempre havia vinculat DUI amb proclamació de la independència, i no estem en aquest escenari, el dia següent d'aprovar aquesta declaració seguirem funcionant amb la legalitat espanyola.

En l'esquema de negociació que heu proposat, primer actuacions, després pacte de Govern...

No, no, no hem dit en cap cas que signarem un pacte de govern. Som massa diferents per arribar a un acord de govern i no aspirem a això. Nosaltres hem parlat de pactar la forma en què tirem endavant el procés independentista, com fem el procés constituent, i el tema del pla de xoc. I després estem dient que nosaltres volem condicionar qui serà el president d'aquest Govern, i passarem a l'oposició, perquè tenim programes polítics totalment diferents.

Li preguntava que, en l'esquema de negociació on prevalen les accions, la compareixença de Mas davant del jutge li sembla un pas raonable pensant en una propera desconnexió legal?

La CUP té diferents fronts oberts, per una banda estem en una lluita amb Junts pel Sí, però no oblidem que a l'altra banda hi ha l'Estat espanyol, que ens sega l'herba sota dels peus. A més en algunes coses l'Estat espanyol retroalimenta aspectes contra els quals lluitem en l'altre front. La declaració judicial de Mas en aquella setmana és una retroalimentació de la figura de Mas, segur. Però, quin és l'escenari més rupturista? No ho tinc clar. Potser més rupturista que no acudir davant del jutge és acudir-hi i fer una justificació política del 9 de novembre. Que d'alguna manera ho va fer, però l'estratègia de defensa no és aquesta. I hi ha un altre aspecte, que és defensar un acte de tan incontestable legitimitat democràtica de la mà dels advocats que defensen la corrupció. Envoltar-se de les togues d'or de Barcelona, que és qui sol defensar Convergència en els casos de la corrupció, és un flac favor al Procés.

Quan això arriba enmig dels registres a les seus de Convergència pel cas del 3%, molts es pregunten si una desconnexió de la legalitat significaria també una paralització dels casos als jutjats.

No té sentit. El Codi Penal de Catalunya ha de ser molt més restrictiu que l'espanyol. I això és un concepte bàsic del dret penal, la gent podrà optar entre el Codi Penal vigent o l'antic. És molt hipòcrita que algú s'agafi a la legislació espanyola en matèria de corrupció, perquè és molt difícil que s'adopti una llei penal més tova amb la corrupció que la que tenim. La llei actual és tan miserable que qualsevol professional del dret que hem intentat tirar endavant casos contra corrupció se'ns escapen entre les mans, perquè no està pensada per castigar els culpables, només persegueix els pobres i febles, i deixa sortir els rics per la porta de darrere. Aquest canvi legislatiu és una exigència de la CUP a la nova República catalana, haurà de tenir-se sí o sí.

Diuen veus properes a Convergència que per desobeir una inhabilitació del Constitucional contra Mas hauria de ser president. Què n'opina?

[Riu] Primer jo crec que d'una perspectiva jurídica és molt difícil que això vagi a més, crec que quedarà en una absolució. Però si s'arribés a donar aquesta impugnació, cronològicament aquest escenari serà com a mínim el 2016. Nosaltres no podem vincular el nostre procés a un futurible que afecta una persona. Ara et citaria a Espriu, «un home i un poble“, però sobem tant les cites que no ho faré. El que nosaltres no compartim en aquest relat és que la figura de Mas hagi de tenir el protagonisme que ha tingut fins ara. La veritat és que Artur Mas ja no suma gent al Procés. Però tampoc contribuirem a l'estratègia de l'Estat d'enterrar Mas. Hem de buscar solucions.

Per exemple?

Que Mas no sigui president però tingui una posició institucional destacada. Que ja veurem quina és.