Artur Mas busca que els voluntaris del 9-N el salvin de la inhabilitació
“Som l''avanzadilla' del que vindrà”. Així s'expressava Artur Mas divendres passat sobre el judici per la consulta simbòlica del 9-N. L'expresident s'ha encarregat d'escalfar l'arrencada del judici emmarcant-lo en una escalada repressiva de l'Estat contra el procés sobiranista. Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega s'enfronten a deu i nou anys d'inhabilitació pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació per haver continuat amb el 9-N malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. Els tres declararan aquest dilluns.
La clau del judici és determinar si els tres acusats van desobeir al Constitucional un cop l'Alt Tribunal va suspendre la consulta sobiranista el 4 de novembre del 2014. En una providència, el TC va acceptar la impugnació al 9-N que havia interposat el Govern el 31 de octubre, i va acordar la suspensió de qualsevol actuació de la Generalitat relativa a la consulta.
A partir d'aquí, segons la Fiscalia, Mas va encapçalar “una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió” del Constitucional, i va continuar amb l'organització del 9-N. Ho va fer, per a l'acusació pública, “intencionadament i sense altre empara que la seva mera voluntat”. En canvi, la defensa de Mas argumenta que l'expresident va obeir en tot moment al TC, i descarrega en els voluntaris tota responsabilitat en l'execució del 9-N des de la seva suspensió.
Amb aquest argument, Mas torna a fer servir als voluntaris de la consulta, en aquest cas per intentar salvar-se d'una condemna penal. Abans ho va fer per capitalitzar en exclusiva l'èxit de mobilització que va ser el 9-N. Va aconseguir el que desitjava i ERC es va avenir a formar la llista de Junts pel Sí. No està gens clar que ara repeteixi victòria: la mateixa estratègia no va impedir que fos processat després de la fase d'instrucció.
“Compliment absolut” amb el TC
Segons la seva defensa, l'expresident va interrompre la gestió i organització del 9-N a partir de la providència del TC. Una actuació de “compliment absolut” amb l'Alt Tribunal. I aquí apareixen els més de 40.000 voluntaris que van sostenir la votació. L'escrit de defensa diu que “mai es va convocar oficialment” a la ciutadania a votar des de la Generalitat, sinó que “es va donar l'oportunitat als ciutadans d'organitzar un procés participatiu”. Les acusacions, per contra, creuen que Mas, Rigau i Ortega “van generar l'aparença” que paralitzaven la preparació de la consulta des del 4 de novembre fins al moment de la votació, “quan en realitat no era així”.
Per si no fos suficient amb l'argument de l'obediència total i dels voluntaris, els tres polítics arriben a posar en dubte la providència del TC que va suspendre totes les actuacions “de preparació de la consulta o vinculades a ella”. Les defenses consideren l'ordre de l'Alt Tribunal “massa indeterminada i abstracta” i creuen que no reuneix els requisits necessaris per justificar les conseqüències penals per desobediència. La Fiscalia, en canvi, ho té clar: “No hi havia marge de dubte pel que fa al contingut de la suspensió”.
No obstant, la Fiscalia no ho va veure sempre així. En un primer moment, els fiscals catalans es van oposar a encausar Mas perquè van considerar, igual que ara fa la defensa de l'expresident, que no va existir una ordre concreta del TC sobre les conseqüències de la suspensió de la votació. Finalment la Fiscalia General de l'Estat va imposar la querella que ha acabat en judici. Mas explotarà les bandades de la Fiscalia davant del tribunal.
Fos la providència clara o imprecisa, Mas sosté que va acatar el TC en tot moment. “És sorprenent que l'acusat de desobediència fos l'únic que va mostrar interès en obeir”, rebla l'escrit de defensa.
Com que els acusats insistiran en la seva innocència davant del tribunal, les bases per a una eventual condemna sortiran de la documentació que obra a la causa i de les declaracions dels testimonis. En aquest sentit, resultaran clau els testimonis dels inspectors del departament d'Ensenyament per esbrinar si des de la Generalitat es va instar a obrir els col·legis tot i la suspensió. També una carta del director gerent del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI), Jordi Escalé, en què va comunicar a l'empresa T-Systems que “cap de les activitats” de l'encàrrec per al 9-N que va fer la Generalitat “ resultaven explícitament afectades” per la resolució del Constitucional.
La vista oral del judici del 9-N durarà tota la setmana. Davant el tribunal s'alternaran els discursos polítics amb els al·legats de contingut jurídic per salvar Mas, Rigau i Ortega de la inhabilitació. La decisió que prengui el tribunal, presidit pel president del TSJC, Jesús María Barrientos i que completen els magistrats Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez, serà de calat: una condemna liquidaria les opcions de Mas per tornar a la primera línia política.
Mas ha repetit que es tracta d'un “judici polític” i dóna per descomptada la condemna, de manera que ja ha avançat la seva intenció d'acudir a la justícia europea. Amb tot, l'expresident no ha amagat que té ganes de declarar –encara que no ha aclarit si rebutjarà contestar les preguntes de la Fiscalia i les acusacions populars, com va fer en fase d'instrucció. Jugarà el partit, tot i que creu que perdrà.
