Artur Mas, al tribunal del 9-N: “No vam desobeir al Constitucional, vam plantar cara al Govern espanyol”

Artur Mas, acusat de prevaricació i desobediència i per a qui el fiscal demana deu anys d'inhabilitació, ha tornat a vestir-se d'equilibrista per defensar que va acatar al Constitucional i que al mateix temps va ser el responsable de la consulta del 9-N. “No vam desobeir al Constitucional, vam plantar cara al Govern espanyol”, ha afirmat l'expresident de la Generalitat en el seu últim torn de paraula del judici del 9-N, que ha quedat vist per sentència aquest divendres

“Que un govern s'enfronti a un altre pot agradar més o menys, però no és un delicte”, ha sostingut l'expresident en la seva intervenció final de 23 minuts. Així mateix, Mas ha recordat que abans i després de la suspensió del 9-N va dir que la consulta “no tindria efectes legals ni vinculants”, sinó que era un mecanisme per recollir l'opinió dels ciutadans.

“El 9-N va ser una jornada de la qual ens hauríem de sentir orgullosos, i en comptes d'això el volen convertir en un delicte. Quina pena, quina gran error, què immens error!”, ha asseverat l'expresident. Al matí, el fiscal Emilio Sánchez havia recordat a Mas que el judici del 9-N “també és democràcia” i que “no es pot contraposar democràcia amb Estat de dret”. L'expresident no ha desaprofitat l'ocasió per respondre-li: “Una democràcia s'enforteix amb un bon Estat de dret. No entenc que per enfortir una democràcia el 9-N es pugui considerar un delicte”.

Després de la contundent acusació d'aquest matí de Sánchez Ulled, l'expresident ha carregat contra la Fiscalia barrejant les recents operacions policials contra la suposada corrupció de Convergència amb les conspiracions policials contra líders independentistes. “He patit calúmnies i difamacions. S'han organitzat operacions de guerra bruta o males arts, i mai ningú, tampoc cap fiscal, ha sortit en la meva defensa”, ha conclòs Mas.

L'expresident s'ha mostrat convençut que ha anat a judici “no per haver desobeït al TC sinó per l'èxit del 9-N”, la participació massiva del qual, sota el seu punt de vista, “no va agradar al Govern espanyol”. “Ara es pretén que paguem l'anomenat 'desafiament'”, ha afegit.

Per la seva banda, l'exvicepresidenta Joana Ortega, que s'enfronta a nou anys d'inhabilitació, ha fet servir el seu últim torn de paraula per lamentar que es jutgi els tres exdirigents “per una actuació política”. I l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha optat per citar Antonio Machado –“per dialogar, pregunteu primer; després, escolteu”– i ha conclòs: “No em va depurar el franquisme i ho farà la democràcia? Estic convençuda que no he comès cap delicte ”.

La defensa dels lletrats

Abans de la seva última paraula, els advocats dels acusats han llegit els seus informes finals. L'advocat de l'expresident, Xavier Melero, ha reclamat l'absolució del seu client perquè, al seu parer, Mas no va cometre “desobediència penal”. En aquest sentit, ha tirat de defensa tècnica i ha sostingut que la providència del Constitucional que va suspendre el procés participatiu “no imposava un deure positiu d'impedir” el 9-N perquè no incloïa un “mandat precís i singular”. Així mateix, ha indicat que Mas mai va mostrar una intenció explícita de desobeir, cosa indispensable, des del punt de vista de Melero, per condemnar-lo.

Amb tot, igual que el seu client, Melero ha argumentat que no haver desobeït al TC no va impedir a Mas liderar políticament el 9-N, encara que la seva execució va quedar en mans dels voluntaris. “Mas no s'ha amagat mai darrere d'una multitud de voluntaris, no ha negat mai l'impuls polític del seu govern al 9-N, no ha amagat que l'executiu va donar mitjans materials als voluntaris i que no va ordenar retirar els mitjans posats a seva disposició ”, ha asseverat Melero.

En el mateix sentit s'han expressat els advocats de Joana Ortega i Irene Rigau, Rafael Entrena i Jordi Pina, “Les resolucions [del TC] no eren vinculants. Ni la va requerir personalment ni la va advertir”, ha defensat Pina per sostenir que no es donen els requisits per a una condemna per desobediència. I ha tancat: “El Govern espanyol vol la mort política dels tres acusats”. Per la seva banda, Entrena, que ha lamentat un judici per “una actuació de naturalesa estrictament política, ha afirmat que la providència del TC” no deia que es tanqués el web, ni que es cremessin les urnes o trenquessin les paperetes “

“Si Mas es va equivocar, ho va fer de la mà de molta gent, de les més altes instàncies d'aquest país”, ha explicat Melero, que, parafrasejant el principi judicial d'“in dubio pro reo” (en cas de dubte, a favor de l'acusat), ha demanat l'absolució de Mas perquè en cas de dubte el tribunal ha sentenciar a favor de la llibertat: “In dubio pro libertate”.