El Banc Expropiat, quan la funció social es fa al marge de l'administració

“Era un centre cívic, no? Feien activitats i donaven roba”, respon una veïna mentre es fica al portal de casa seva, al costat del Banc Expropiat. Dimarts va ser la segona nit de protestes al barri de Gràcia després que els mossos tapiessin dilluns el singular “centre cívic” de la Travessera de Gràcia. Dimecres l'escalada de protestes es dóna per descomptada, i diversos grups de veïns s'acosten amb curiositat al lloc, envoltat d'una marabunta de càmeres i periodistes que ofereixen directes i últimes hores des d'un lloc on, estrictament, ara no està passant res.

El Banc Expropiat va ser obert a l'octubre de 2011, a la calor les mobilitzacions del 15-M. Es tractava d'una antiga sucursal de la rescatada Caixa Tarragona que portava temps desocupada i que aviat es va convertir en un espai que albergava tot tipus d'activitats, des de cursos d'idiomes o tallers professionals a una xarxa de repartiment d'aliments i roba. Entre els veïns i comerciants propers consultats hi ha unanimitat en què no causava molèsties. Les diferències d'opinió sorgeixen quan se'ls pregunta per les protestes que es vénen produint durant les últimes tres nits, amb disturbis dilluns i dimecres i dures càrregues policials els tres dies, que segons els manifestants han deixat ja prop d'un centenar de ferits.

El barri de Gràcia és epicentre tradicional de la fèrtil moviment okupa barceloní. En aquests moments hi ha mitja dotzena d'immobles ocupats que actuen com a centres socials, a més d'altres tants destinats a habitatges. D'ells, el més obert al veïnat és el Banc Expropiat. Allà s'oferien setmanalment activitats de tot tipus, com el taller de teler de cintura que aquest dimecres, per primera vegada des de l'octubre, va haver de ser impartir a la plaça Revolució. A aquest grup, format per 10 dones des de l'octubre passat, hi va la Núria cada setmana.

Segons explica la Núria, l'existència del Banc Expropiat els va permetre fer el seu taller de costura d'una manera que no podien en cap altre lloc. “El millor del Banc és la sensació de llibertat, de ser un espai nostre”, assegura. “Els horaris es van muntar per conveniència del grup. El Banc sempre garantia uns horaris d'obertura i un responsable. A partir d'aquí no hi ha més normes. Les relacions de convivència que es creen, la forma d'autoorganitzar, les formes de resolució de conflictes... tot això és únic i és impossible de trasplantar a un centre gestionat per l'Ajuntament ”, considera.

El grup de teler de cintura convivia els dimecres amb un altre de costura i amb el grup d'habitatge. D'aquest últim han sortit ocupacions d'altres immobles buits per convertir-los en espais d'habitatge social, com el bloc El Armadillo. Però, segons destaquen diversos veïns, una de les tasques més importants per al barri era la xarxa d'aliments i roba que recollien per repartir.

Cassoles de suport

Durant els tres últims dies de protestes nocturnes, als càntics i crits de les columnes de manifestants els ha acompanyat el so de repicar de cassoles des de les finestres. Nombrosos veïns han mostrat així el suport als manifestants. D'altres, directament s'han sumat a les protestes. És el cas de la Julia Ayats i la Marta Díaz, dues veïnes que comparteixen pis a pocs metres del centre. La Julia i la Marta, que consideren el Banc Expropiat “un lloc de referència del barri”, van baixar el dimarts al carrer per donar suport a la protesta, minuts abans que es produís la contundent càrrega dels Mossos contra els manifestants.

La Marta té la cuixa morada d'un cop de porra, un informe de lesions i una denúncia interposada pels fets. “El que més em dol és la ràbia. Tinc dret a manifestar-me sense que ningú em pegui i més sota de casa meva”, assegura. Les dues opinen que el Banc Expropiat hauria de quedar-se on està. “Està suscitant molt suport al barri perquè era considerat una cosa bona. Si el Banc Expropiat desapareix deixarà un buit molt gran, perquè aporta molt al barri”, explica la Julia. “Per l'Ajuntament ha estat una postura molt còmoda que aquesta tasca social es fes des d'aquí. Aquesta gent estava fent un treball fantàstic de cohesió al barri, i a més gratis”, remata la Marta.

A diferència d'altres conflictes on l'immoble era propietat municipal, com Can Vies, l'Ajuntament té un paper indirecte en el conflicte del Banc Expropiat, el local és propietat de la immobiliària Antarctic Vintage. Segons afirmen des del govern de Colau, van oferir als ocupants mediació així com la possibilitat d'estudiar el reallotjament en un altre local de propietat municipal.

En el cas del Casal Tres Lliris, que es va desallotjar al novembre de 2015, els ocupants van ocupar en resposta unes dependències municipals sobre les que l'administració barcelonina va fer els ulls grossos. Però, sempre segons fonts de l'Ajuntament, el Banc Expropiat rebutjar la intermediació municipal. Finalment, dilluns Ada Colau va qualificar el del Banc com “un conflicte entre particulars”, el que va generar indignació entre veïns i manifestants. Des del Banc aquest dijous han assegurat que aquests dies “no hi ha hagut cap intent de diàleg” per part del consistori.

“Resulta sorprenent que es parli de conflicte entre particulars tenint en compte la tasca que feia el Banc, que suplia les mancances històriques d'equipaments a Gràcia, un districte amb una població propera a la de Tarragona. Si ens posem així jo reclamo el que es va signar al pla del 1986. Tots els centres educatius, els espais lliures, les obertures de carrers... ”, explica Maritxu Olazabal, veïna del barri i usuària de l'espai.

La por a un “Can Vies” al barri de Gràcia

Els tres dies d'incidents i la possible escalada comencen a ser un conflicte important per les diferents administracions, local i autonòmica. Durant les protestes de dilluns un grup de manifestants va cremar un vehicle dels serveis municipals de neteja i una moto particular, a més de bolcar un cotxe. El segon dia no hi va haver incidents d'aquest tipus, però dimecres diversos contenidors van tornar a cremar i es van produir destrosses en sucursals bancàries. Els successos recorden les protestes ocorregudes fa dos anys després de l'intent d'enderroc de Can Vies després de 17 anys d'ocupació, quan protestes amb disturbis i forta violència policial es van succeir nit rere nit al barri de Sants fins que es va aconseguir aturar la demolició de l'arrelat centre social.

Els fets de Can Vies van passar una important factura al govern barceloní, llavors liderat per Xavier Trias. No per casualitat poc després d'aquell episodi, l'Ajuntament va decidir unilateralment i sense donar publicitat pagar el lloguer del Banc Expropiat per un any amb 65.500 euros, per evitar que un nou conflicte com el de Sants brollés al barri de Gràcia. Aquest dijous, després de conèixer aquells pagaments, la fiscalia ha obert diligències contra Trias per possible malversació de diners públics.

El temor que es produeixi un “Can Vies” a Gràcia ha obligat a comparèixer a diversos responsables polítics. Dimecres ho va fer en seu parlamentària Albert Batlle, director general dels Mossos, que va defensar l'acció dels seus efectius al Banc Expropiat i va assegurar que tornarien a utilitzar la mateixa força per evitar que el local es reobrís. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha comparegut aquest dijous, en una roda de premsa en què ha censurat les destrosses de mobiliari urbà de les protestes i ha avalat l'actuació policial, tot i que ha reclamat als Mossos “proporcionalitat” per “evitar una escalada de violència”.