Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

La CUP complica la reelecció d'Artur Mas

Artur Mas es dirigeix al públic a l'acte final de campanya de Junts pel Sí / SANDRA LÁZARO

Arturo Puente

Quan el president Artur Mas va acabar de negociar la seva anhelada llista conjunta amb ERC, sota el nom de Junts pel Sí, es va assegurar de deixar tancat un dels principals aspectes que el movien a fer-la: ser el candidat a la presidència. El líder de CDC canviava així les sigles de CiU, que donaven mostres d'estar esgotades, per una candidatura capaç d'aconseguir àmplies majories, amb noms rellevants de la societat civil i igualment liderada per ell. Però els plans de Mas per ser reelegit comencen a complicar-se davant unes enquestes que deixen a Junts pel Sí per sota de la majoria absoltura i una CUP com a únic soci possible en l'independentisme que assegura no tenir cap intenció d'afavorir-lo.

La candidatura de l'esquerra independentista s'ha negat des del primer moment a prestar els seus vots a Mas, però en l'escenari que pinten la majoria d'enquestes seria suficient amb l'abstenció dels cupaires per permetre la investidura. Aquesta va ser una possibilitat considerada en un primer moment per la formació, però que s'ha anat diluint durant la campanya. Durant els últims dies els candidats de la CUP han rebutjat de ple la possibilitat de fer president al líder de Convergència per acció o omissió, i en l'organització s'ha instal·lat la idea d'usar la clau del Govern, si la tenen, per bloquejar a Mas. Candidats com Anna Gabriel o Josep Manel Busqueta, números dos i tres de la llista per Barcelona, s'han mostrat contundents sobre el tema.

El compromís de la llista de Junts pel Sí de reelegir Artur Mas va ser assolit el 13 de juliol pel mateix Mas i el president d'ERC, Oriol Junqueras, en un a part entre tots dos, sense la resta de representants de partits i entitats sobiranistes que estaven reunides al Palau de la Generalitat per acabar de configurar la llista. Així ho recorden fonts de la CUP, que destaquen que convertir Mas en president és “un acord entre CDC i ERC, però de ningú més”. “No és un home de consens”, repeteixen les mateixes fonts, “si volen un govern d'unitat independentista hauran de buscar un nom que acceptem tots”.

L'aposta de la CUP comença a ser presa tan seriosament en el si de la formació que algunes veus valoren i als costos de bloquejar les votacions d'investidura i acabar en altres eleccions, davant l'expectativa que Convergència no es mogui. Saben que la negociació serà dura, tal com el president acostuma, i que el potent focus mediàtic partidari de les tesis de Mas estarà sobre ells. Més imprevisible és la posició que poden tenir les entitats en això, encara que en les últimes negociacions s'han plegat a les fórmules sortides del Palau per sobre de les proposades per altres partits.

Preguntat a Onda Cero per la possibilitat que la CUP demanés el seu cap per donar suport a un govern de Junts pel Sí, el dimecres 16, en plena campanya electoral, el president va deixar veure una de les seves cartes en la negociació. “Si voten en contra [la CUP] i tots els altres voten en contra, algú haurà de donar explicacions de com es avorta un procés d'aquesta magnitud pel fet que no es permet que hi hagi un govern a Catalunya o un president d'aquest govern ”, va assegurar Mas. L'amenaça d'avortar el Procés per la via de retirar el suport de Convergència tornava a posar-se sobre la taula, tal com ha estat en ocasions anteriors quan hi ha hagut risc de perjudicar els interessos de Mas.

Amb unes enquestes que deixen a Junts pel Sí a la vora de la majoria absoluta i davant la línia vermella marcada per la CUP, la pregunta que ha sorgit en l'independentisme és quins podrien ser els plans alternatius de Mas. En un escenari normal existiria la temptació de rebaixar l'aspiració independentista i buscar les complicitats d'Unió -si arribés a entrar- o fins i tot del PSC, que proposa prioritzar una negociació amb Madrid, com ja ho va estar al març passat, quan ERC va amenaçar amb no donar suport als pressupostos del Govern. Però en aquesta ocasió un moviment d'aquest tipus de ben segur tensionaria les relacions entre els agents implicats en la llista de Junts pel Sí, on el pes d'ERC és l'entorn del 40%.

Etiquetas
stats