La CUP garanteix el seu suport a Puigdemont si l'acord se circumscriu a celebrar un referèndum
El suport de la majoria parlamentària al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la qüestió de confiança que plantejarà davant la Cambra el pròxim 28 de desembre podria estar assegurada. Per a això, només hauria de complir dos requisits: comprometre's a convocar un referèndum “unilateral” sobre la independència i no vincular això a l'aprovació dels pressupostos.
Així li ho ha tornat a recordar aquest dilluns la CUP per boca de la diputada Anna Gabriel, que ha reclamat que els contactes per negociar el suport dels 10 diputats anticapitalistes comencin sense dilació, després que la setmana passada no se'ls convoqués a la primera trobada, com s'esperava. Segons ha tornat a posar sobre la taula Gabriel, i com ja havien assenyalat altres persones de la candidatura anteriorment, acontentar la CUP és tan fàcil com posar-li data al referèndum que reclamen, per al qual la Generalitat no té competències.
Que Puigdemont recollís el guant de la proposta seria la forma més senzilla d'obtenir el suport cupaire, ja que la candidatura no hauria sotmetre-la al judici de les seves bases, ja que el referèndum unilateral va ser aprovat en la darrera assemblea general de la formació. Amb aquest mandat, per als diputats de formació de l'esquerra independentista reafirmar el seu suport al president en la qüestió de confiança seria gairebé automàtic.
Però és poc probable que l'escull de la qüestió de confiança sigui tan fàcil de superar per a l'independentisme. Els problemes rauen en la pretensió manifestada pel Govern d'incloure l'aprovació dels pressupostos en el programa de govern amb el qual el president es presentarà davant la Cambra per reclamar el seu suport. És aquí on la CUP recorda que hauria de tornar a convocar les seves implacables assemblees de militants, ja que van ser aquestes les que van rebutjar els anteriors comptes.
Temor a una nova bretxa en l'independentisme
La diferència de criteris entre els dos grups torna a despertar temor en totes les formacions de l'independentisme. La CUP és conscient que ha de jugar bé les seves cartes per obtenir el màxim dels seus objectius, sent alhora acceleradors del procés independentista i sense irritar cap dels seus sectors. Aquest serà un dels principals reptes del nou Secretariat Nacional, presentat aquest dissabte, que ha aconseguit posar d'acord a la majoria de les seves bases i que té l'encàrrec de recosir els sectors enfrontats durant els últims mesos.
Però també l'operació al voltant de la qüestió de confiança, llançada com un desafiament per Puigdemont el mateix dia que el Parlament va rebutjar el primer projecte de comptes del seu govern, preocupa a l'antiga Convergència i a ERC. L'objectiu de reclamar el suport al Parlament no era un altre que aconseguir aprovar els pressupostos, una fórmula que s'usa habitualment en les entitats locals, però les reticències de la CUP a donar un suport gratuït als comptes podria tornar a sembrar la discòrdia no només entre l'independentisme, sinó també al Govern. Durant la passada negociació, el departament d'Economia, dirigit per Oriol Junqueras, va xocar en diferents ocasions amb els consellers de Convergència per la voluntat del primer de pujar l'IRPF a les rendes altes. L'Executiu vol evitar que tornin a produir-se capítols així sigui com sigui.
El RUI, cada vegada més probable
Vinculat o no als pressupostos, del que cada vegada hi ha menys dubtes és que el Govern acceptarà la idea del referèndum sobre la independència convocat des de la presidència de la Generalitat, l'anomenat “RUI”. Tant és així que durant aquest estiu el Govern ha estat estudiant diferents aspectes tècnics sobre la seva celebració, segons reconeixen a aquest diari fonts governamentals. Segons aquesta informació, el president i el seu gabinet tindrien la voluntat d'impulsar un referèndum d'aquest tipus, però encara no haurien pres la decisió final, que estaria vinculada a les possibilitats tècniques de fer-ho.
L'anomenat “referèndum unilateral d'independència” és una idea que ha estat recurrent durant el procés sobiranista, especialment durant la fase de redacció del “full de ruta” amb la qual Junts pel Sí va acudir a les eleccions del 27-S. Mesos després la idea va ressorgir com una de les esmenes aprovades per l'assemblea de la CUP de maig passat. A partir de llavors, un manifest llançat per independents a favor de la idea va recollir més de 10.000 signatures en les primeres setmanes i, finalment, l'ANC va sotmetre la decisió als seus militants, que van votar a favor de reclamar el RUI al Govern.
Més enllà de la voluntat i l'acord entre partits per convocar aquesta fórmula de referèndum, els problemes tècnics per fer-ho són evidents ja que la Generalitat no disposa de competències, en principi, per fer-ho. La llei de Consultes aprovada per Artur Mas abans del procés participatiu 9-N no preveu la possibilitat de celebrar referèndums i ni tan sols va servir per donar cobertura legal a la consulta del 9-N, que va ser paralitzada pel Constitucional. En aquesta ocasió es podria optar per la desobediència oberta a l'Alt Tribunal, però fins i tot així la Generalitat trobaria problemes logístics de primer ordre, com la utilització de funcionaris, la dificultat per dotar el procés de garanties mitjançant un organisme independent supervisor o l'elaboració del cens de votants.
