La CUP i l'art de passar la pilota
L'expectació creada entorn a la conferència de la CUP aquest dijous a la Universitat Pompeu Fabra només era comparable al sonor silenci amb què la candidatura havia respost al clima de pressions i atenció mediàtica per les seves diferències amb Junts pel Sí. Després de 10 dies sense actes públics, per fi aquest divendres l'esquerra independentista, portadora de la clau del govern català, exposava els seus punts de vista, en una conferència que s'ha convertit en una oda a l'art de llançar pilotes al terrat del contrincant.
La celebració per l'èxit de la candidatura, que va triplicar els seus escons i li va donar la victòria a l'independentisme a les eleccions, havia durat poc. Ja des del mateix matí del 28 de setembre, els números u i dos de la CUP, Antonio Baños i Anna Gabriel, van haver de començar a respondre a la pregunta insistent sobre la investidura d'Artur Mas. “No investirem Mas, ho repeteixo? No l'investirem”, assegurava Gabriel. Només era el començament de dues setmanes en què tota la pressió mediàtica de la que disposa el Palau es llançaria al coll d'una formació que, des de l'independentisme, constituïa l'únic accident per als plans de Convergència després del 27-S.
Tot i que s'han mostrat ferms en les seves posicions i les assemblees territorials les recolzen gairebé per unanimitat, el de la investidura és un debat que fa patir a l'organització. Els posa sota pressió, oculta la resta de la seva agenda i fa que les negociacions comencin bloquejades en un punt que per a tots dos costats és de mínims. Seguir en aquest debat era insostenible per a una organització que recull bona part dels desitjos de l'independentisme més militant, però també un important vot antisistema que té un interès limitat sobre la qüestió nacional.
“El 27-S va guanyar les eleccions la voluntat de construir una República”, assegurava Anna Gabriel. “La clau de volta és aquí i no en una altra qüestió, i passa per sobre de partits i de patis particulars”. La CUP prenia la iniciativa, centrava el debat i obria el marc. Vinculava el principi d'acord a donar passos tangibles en el camí de la nova república, sense la qual cosa, quedava implícit, no parlarien sobre la investidura. I per començar a parlar del que la CUP vol parlar, sis dels deu diputats lliscaven propostes amb un cert grau de concreció, articulades sobre els eixos de la ruptura legal, el rescat social i el procés constituent.
Per a l'esquerra independentista és imprescindible allunyar els focus de la reelecció de Mas, un assumpte on la CUP té les de perdre. Llançar la pilota al terrat de Junts pel Sí que és l'única forma de guanyar avantatge abans que Convergència els arraconi en una decisió binària amb la qual és impossible acontentar tots els seus votants. Si abans de la conferència s'havia especulat amb la possibilitat que la CUP rebaixés les seves exigències per aplanar el camí a una presidència de consens, res més lluny de la realitat. Els diputats electes han posat de manifest totes les seves demandes més contundents, gairebé un programa de màxims. Amb aquest gest deixaven clar, d'una banda, que hi havia moltes coses sobre les quals posar-se d'acord que res tenien a veure amb la investidura. De l'altra, remarcaven que al seu parer les cessions havien de començar des de la riba de Junts pel Sí.
Eulàlia Reguant ha estat l'encarregada d'omplir de contingut social l'aposta constituent, deixant entreveure mesures de xoc, que ha numerat en 39, a més de la proposta de revertir 10 privatitzacions “claus”. Malgrat verbalitzar tots dos nombres, la diputada electa no ha definit ni les mesures ni les privatitzacions que pretenen revertir, guardant-se la carta per a les negociacions a porta tancada amb Junts pel Sí. En el mateix sentit, Benet Salellas ha verbalitzat la proposta de ruptura en el pla legal. La CUP no vol que s'acatin les resolucions del Tribunal Constitucional. La mesura, a cavall entre la declaració d'intencions i la línia vermella, resulta tot un repte llançat a Artur Mas, que està cridat a comparèixer davant els jutjats el proper dijous sota la imputació d'haver desobeït a l'Alt Tribunal en el procés participatiu del 9-N de l'any passat.
El fantasma de noves eleccions
Malgrat l'avantatge tàctica que pot donar-los el fet de prendre la iniciativa i posar el debat al seu favor, els diputats de la CUP saben que les negociacions seran àrdues. Les assemblees territorials, que durant les últimes setmanes s'han pronunciat, són majoritàriament partidàries de mantenir la mà tancada respecte a la investidura, però Junts pel Sí té una força de 6 contra 1 i compten amb les entitats sobiranistes. Precisament el president de l'ANC, Jordi Sánchez, que fins ara s'havia mantingut neutral, va obrir foc dijous amb el benentès que hi hauria altres eleccions si Mas no resultava investit.
“Hem de sortir del marc Mas sí, Mas no. El reglament dóna fins a dos mesos per començar a demostrar que això va de debò”, assegurava en una rotllana després de la conferència un dels homes forts de la CUP. Dilatar el període entre eleccions per obligar el Govern a donar passos en la línia de les seves exigències és un escenari plausible per a l'organització. No així el d'una repetició electoral que, malgrat ser una carta que hauran de mostrar com a opció en les negociacions, podria fer mal a l'independentisme en el seu conjunt, i més a la CUP que a Junts pel Sí.
Sortir d'un debat en el qual pateixen, com és el de la investidura, era la principal raó de la CUP per llançar-la públicament al fang de les propostes concretes. Però també la d'escenificar la seva voluntat inequívoca d'acord, que bona part del món independentista els reclama. Si Junts pel Sí pretengués negociar tancant-se en banda i fent valer la seva força, per la CUP és important que els 'nos' vinguin de l'altre costat i per qüestions diferents a la investidura, el que posaria a Mas i els seus en la tessitura d'haver de ser qui expliqui per què no hi ha acord.
