“Cal evitar les terceres eleccions però mai amb l'abstenció del PSOE a un govern del PP”

Considerada un etern valor en alça al PSC, ara ha fet el pas per presentar-se a les primàries. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon competirà contra l'actual primer secretari del partit, Miquel Iceta, en les primàries que se celebraran el proper 15 d'octubre, només una setmana abans que la data assenyalada aquest dilluns per Pedro Sánchez per convocar les primàries del PSOE. Parlon, considerada en el sector madinista, apunta a la necessitat de sotmetre a les bases la decisió sobre el nou candidat en cas de terceres eleccions. La seva recepta per al PSC passa per disputar als comuns icones com la plurinacionalitat o el procés constituent, per reubicar-se en la centralitat amb una personalitat clarament d'esquerres i per revifar l'ambició del seu partit, atrevint-se a assenyalar fins i tot una possible tornada del PSC al Govern de la Generalitat.

Pedro Sánchez ha anunciat la celebració d'un congrés immediat. Considera que el PSOE hauria de permetre intentar un Govern alternatiu al PP?

Primer, jo sóc molt respectuosa amb els processos congressuals d'altres partits, perquè el PSC és un partit independent del PSOE. Però buscar un govern de canvi és una obligació del PSOE amb la majoria social del país, això no és simplement aritmètica parlamentària. Un govern del PP són retallades, desnonaments i dolor per als més febles, immobilisme institucional, conflicte amb Catalunya i rentada de cara de la corrupció. El PSOE ha d'intentar evitar-ho.

I si no s'aconsegueix formar aquest govern, terceres eleccions o abstenció al PP?

Cal evitar per tots els mitjans unes terceres eleccions, però això mai pot passar per una abstenció del PSOE a un Govern del PP.

Si Sánchez busca formar un Govern, no ho aconsegueix i anem a terceres eleccions, hauria de repetir com a candidat?

Si fracassa l'intent de formar govern per part de Pedro Sánchez, sent legitima la seva aspiració a tornar ser el candidat, crec que seria necessari obrir immediatament una elecció entre les bases socialistes amb lliure presentació de candidats i candidates.

Vostè va votar a l'abril contra el pacte entre PSOE i Ciutadans que impulsava Sánchez.

Vaig expressar que el pacte amb Ciutadans ens allunyava de l'oportunitat de governar. Perquè no donava majoria i perquè ens lligava a un soci que tenia molt interès a portar-nos a la gran coalició amb el PP, com s'ha vist després. Aquí vam perdre oportunitats importants de liderar un Govern de canvi presentant un pacte tant a Ciutadans com a Podem i les confluències. És veritat que Podem llavors va posar moltes traves, perquè va considerar que anar a eleccions li permetria donar el sorpasso. Ara ens trobem en una situació on és més difícil arribar a aquests pactes, però també és veritat que necessitem un govern de canvi a Espanya i que hi ha un mínim comú entre moltes forces, encara que no estiguem d'acord en moltes coses, com pot ser l'eix nacional. Malgrat això, tothom està d'acord que Rajoy no pot seguir com a president d'Espanya. Per això hem de fer possible aquest Govern de canvi.

Les tres opcions del PSOE segueixen sent: Algun tipus de suport a un Govern del PP; pacte PSOE-C's-Podem o pacte PSOE-Podem-independentistes. Quina és la seva preferida?

Com dic, ara mateix estem en una situació més complicada que en l'anterior legislatura. No serà fàcil sumar Podem al Govern, no serà fàcil que Rivera s'abstingui a un Govern del PSOE i de Podem i, d'altra banda, no serà fàcil que les forces independentistes optin per fer una treva en relació a la seva línia vermella del referèndum d'independència i se sumin. Tot això fa molt complicat que puguem formar el Govern i, si no és possible un Govern de canvi, haurem d'anar a terceres eleccions. El nostre país no es pot permetre quatre anys més de Partit Popular.

Com s'hauria de dur a terme aquest intent de formar Govern?

Primer fer un pacte amb Podem i, després, intentar que Ciutadans s'abstingui. És difícil que Ciutadans ho accepti, i per tant hi ha un altre camí que és arribar a un acord amb les forces nacionalistes i independentistes per prioritzar un Govern de canvi. Això, sempre que ells facin una treva política i eliminin la línia vermella del referèndum d'independència.

Posem que ERC i CDC s'asseuen en una taula i accepten oblidar-se del referèndum. Però demanen alguna cosa a canvi. Què els podria oferir?

Crec que aquí és molt important obrir automàticament un espai per reformar les relacions entre Catalunya i Espanya. Obrir el marc per fer una reforma constitucional i començar ja aquesta qüestió, d'on pugui sortir un acord. Sobretot perquè sabem que sense canviar el Govern també serà impossible resoldre la situació de relació Catalunya-Espanya.

Es postula per prendre les regnes d'un PSC amb els pitjors resultats electorals de la seva història. Quins canvis organitzatius necessita el partit per ser competitiu?

El partit necessita fer canvis en diferents direccions. Hem de modernitzar la nostra organització per poder reconnectar amb sectors de la societat que no tenen cap empatia cap al programa polític del PSC. Per tant, canvis respecte a com el PSC es projecta cap a fora, una estructura molt més horitzontal, flexible i territorialitzada, en el sentit d'estar pendents dels agents socials del territori. Per això proposo la creació d'una figura d'activista, a part del simpatitzant o militant. Això ha de venir acompanyat, d'una banda, d'una millor formació de quadres, de militants i activistes, i, de l'altra, millorar els mecanismes de participació activa en el partit.

I pel que fa al camp ideològic?

Necessitem un rearmament ideològic a l'esquerra, a l'hora de defensar els nostres plantejaments. I això vol dir defensar-los des de la política de la proximitat, de la quotidianitat i del carrer. En això, l'esperit municipalista del partit ha d'estar impregnant la direcció i les maneres de fer.

Prenent els eixos de la política tradicional, esquerra-dreta i nacional, diria que el PSC s'ha de reubicar en ells?

Ha de reubicar-se en tots dos precisament perquè la centralitat política del país s'ha mogut. Nosaltres ja no estem en la centralitat. Érem un partit d'ampli espectre, que representàvem el catalanisme polític i la socialdemocràcia. A dia d'avui, en l'eix nacional nosaltres hem quedat desdibuixats, per la situació que s'ha donat de suma 0 entre la posició immobilista i la posició rupturista de l'independentisme. Per tant, a part d'un rearmament ideològic de l'esquerra, que és un aspecte clau, necessitem ser capaços de formular una proposta de model federal, reforma constitucional i fer uns nous pactes perquè els del 78 s'han esgotat.

¿Aquestes són les decisions que s'haurien de prendre en el “procés constituent” del que vostè ha parlat últimament?

Sí, el vessant territorial i el social. Ho podem anomenar procés constituent perquè ens ha de portar a una nova Constitució. Això ens permetrà redefinir les relacions Catalunya-Espanya en un marc plurinacional, que reconegui la singularitat de Catalunya a una Espanya moderna que, a més, faci una aposta per una economia al servei de les persones i uns serveis de benestar com a pilar bàsic. Tot això s'ha de concretar en una nova proposta, que ha de ser un nou marc constitucional. Per arribar a això no n'hi ha prou amb dir que farem una modificació, cal posar-la sobre la taula. I com l'instrument pel qual tothom aposta és el referèndum, que és un instrument que té els seus avantatges però també els seus inconvenients, nosaltres apostem per votar un acord. És l'única manera de desbloquejar la situació.

Parla de procés constituent, de plurinacionalitat, de blindar l'estat social... és un discurs pensat per competir amb la nova política de Podem i els comuns?

Nosaltres fa molt de temps que des de l'àmbit municipal fem política per als nous temps. L'anomenada “nova política” és en realitat bona política, la que és capaç de retroalimentar el seu ideari per transformar la realitat a partir del que està passant. Com a partit socialista necessitem reforçar aquest perfil i a nivell generacional és un canvi que hem de fer, perquè la nova política ja ho ha fet. Ada Colau i jo tenim la mateixa edat, casualment, i representem una generació que ha de fer front a una nova realitat i que podem treballar per reforçar les aliances de l'esquerra.

El 2014 va tenir l'oportunitat de convertir-se en la primera secretària del PSC. Tenia grans federacions a favor seu i, segons diuen, li van posar el lloc en safata. Per què llavors no però ara dóna el pas?

Vaig dir que no en aquest moment, primer, perquè estàvem a mig anys de les eleccions municipals. Vaig valorar que potser la ciutadania pensava que deixava a mitges el projecte de la ciutat, pel que hem treballat molt. I d'altra banda veníem d'una situació traumàtica d'escissió d'una part del partit, que requeria d'un lideratge diferent del que jo podia oferir, el lideratge que jo ofereixo no és de transició sinó de reforma a fons.

Diu que llavors podia semblar que deixava el projecte municipal a mitges. No ho deixa ara?

Jo crec que no, la ciutadania està acostumada a veure en tots els actes, fins i tot ara en campanya. Jo no faré mai deixadesa de les meves responsabilitats a l'alcaldia. El càrrec de la primera secretaria, igual que es pot combinar amb ser el president del grup del Parlament es pot combinar amb una tasca de proximitat com la que faig ara. No deixo l'alcaldia de Santa Coloma, ni m'ho plantejo.

Quan va llançar la seva candidatura va apostar per una bicefàlia en la qual Iceta es quedés amb el grup parlamentari, almenys fins a la fi de la legislatura. Però des de la candidatura d'Iceta van assegurar després que vostè havia rebutjat qualsevol pacte. Com ha estat el procés de converses?

Em dol que la candidatura d'Iceta digui això, perquè és trair la veritat. Nosaltres des del primer moment plantegem una bicefàlia, que es traduïa en què els militants poguessin votar tant a Núria Parlon com a Miquel Iceta. La meva proposta era que, com Iceta és el president del grup parlamentari, la figura de la presidència del partit quedés vinculada a la representació al Parlament i les relacions del grup al Congrés. Així no renunciàvem a l'experiència d'Iceta però, al mateix temps, el projecte de renovació, al que ja fem tard, el liderava jo des de la primera secretaria. No ens vam posar d'acord.

Ha proposat un referèndum sobre una reforma federal d'Espanya en 24 mesos. Aquest pla passa per canviar la Constitució amb el PP en contra o per convèncer el PP?

No podem obviar la realitat. Hem de fer política per transformar la realitat, però l'aritmètica és tossuda. Qualsevol reforma de la Constitució que plantegem necessitarà al PP. No hi ha altra manera de fer-ho. Per tant avançar en aquest marc d'acord per fer federal aquest estat s'haurà de fer amb el PP, tot i que serà molt difícil i que el PP tindrà grans reticències.

Creu que pot haver-hi una reforma compartida des de la majoria independentista catalana fins al PP?

No és qüestió de creença, és una qüestió de responsabilitat. Finalment al PP no li quedarà alternativa a venir cap a aquest espai, perquè és el de consens, el de diàleg i en el qual no hi ha ruptura. I per poder recompondre el marc de diàleg cal avançar en un acord, va deixar escrit que hi ha una voluntat d'iniciar en un procés que acabi en un reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat, en el reconeixement de Catalunya com una nació i per tant, de un reconeixement diferenciat de Catalunya en relació al seu finançament, perquè és una necessitat que tenim.

Iceta ha vingut proposant que, si aquesta reforma federal de l'Estat és rebutjada a Catalunya, es pugui impulsar un referèndum sobre la independència. Què li sembla?

Saltar pantalles tan ràpid ens genera certa confusió. Ja es va veure en el propi consell nacional. Cal treballar en la línia d'una reforma constitucional que reconegui el caràcter plurinacional de l'Estat. Aquesta és la proposta amb la qual se sent còmoda la nostra militància. Formular la via canadenca ara no deixa de generar un cert vertigen. Malgrat jo ho vegi bé, perquè no tinc cap problema en que això es pugui fer en un futur si tot fracassa, plantejar la via canadenca és posar-nos ja en un escenari on la nostra militància no s'acaba de trobar còmode.