Catalunya aprovarà la llei per trencar amb la legislació espanyola abans de l'1-O
La llei de Transitorietat Jurídica, la principal de les anomenades “lleis de ruptura” catalanes, s'aprovarà en els pròxims 35 dies, abans del referèndum sobre la independència fixat pel pròxim 1 d'octubre. Així ho han acordat els grups independentistes, després que la CUP i ERC hagi convençut al PDECat perquè es faci així, ja que s'hi oposava. Malgrat aquesta aprovació, la llei no entrarà en vigor fins que es conegui el resultat del referèndum i en el cas que aquest el guanyi el 'sí' a la independència, segons preveu la pròpia llei.
“Aquesta llei dóna seguretat jurídica al període immediatament posterior al referèndum si guanya el sí”, ha explicat el cap de files de JxSí, Lluís Corominas, que ha assenyalat que, presentant la llei es garanteix el coneixement públic de “l'efecte del sí, el caràcter de vinculant del referèndum i la seguretat jurídica del procés”. Per la seva banda, el diputat de la CUP Benet Salellas ha assegurat que aquesta llei “posa fi al Procés” ja que “és la garantia que després del referèndum no hi haurà l'enèsim debat procesista entre partits” .
La llei, el nom complet de la qual serà llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República Catalana, té per objecte regular el règim jurídic de Catalunya entre el referèndum i la celebració d'unes eleccions constituents, ja suposadament com a estat independent. Per això, en les disposicions finals la llei es preveu la seva pròpia entrada en vigor si en el referèndum previst per a l'1 d'octubre pròxim l'opció favorable a la independència resulta guanyadora, però també preveu quedar sense efecte en cas que hi hagi més vots contraris a la secessió.
Articulat i successió entre estats
La nova llei presentada aquest dilluns regula el traspàs institucional entre el règim jurídic constitucional espanyol i el d'una Catalunya independent. La fórmula triada per fer aquest canvi de legalitats és efectuar un desdoblament legal a Catalunya pel que, en absència de lleis pròpies, les lleis espanyoles seguiran operant. Aquesta és una fórmula que recorda a la clàusula de supletorietat, observada en l'article 149.3 de la Constitució espanyola, per la qual en absència de legislació autonòmica en les seves competències s'aplica la llei estatal.
Així doncs, la llei preveu tot un conjunt d'articles determinats a la successió de l'Estat espanyol i la seva administració general a la República catalana i la seva nova Generalitat. Entre d'altres es preveu l'adquisició de nacionalitat catalana -que no exigirà renunciar a les altres-, mantenir sense canvi les vigents lleis de règim local o europees, o la subrogació per part del nou Estat en tots els contractes de l'Estat espanyol a Catalunya, com com els d'obres, serveis o convenis, sense que s'alterin les seves condicions.
“Hem volgut garantir que tot el que ara funciona segueixi funcionant i que es mantingui igual fins al procés constituent”, ha explicat Benet Salellas. Entre les coses que quedarien igual, tot el que fa referència al funcionariat, als drets ciutadans o a les principals estructures polítiques com el Parlament o els òrgans de la Generalitat. La llei també preveu com es desplegaran els òrgans de justícia que, segons han explicat els diputats independentistes, reproduiria bona part de l'estructura espanyola, tot i que amb alguns canvis, com eliminar la jurisdicció militar, canvis en el govern judicial o la dependència orgànica de la Fiscalia.
A més hi haurà una amnistia per als polítics investigats o encausats per la seva activitat independentista pacífica. “Només en aquests casos, no amnistia la corrupció”, ha subratllat Salellas. Segons han explicat els diputats, la llei aniria acompanyada a més amb cinc decrets que desplegarien alguns dels seus articles.
Fi del debat sobre la seva aprovació
La norma ha estat redactada durant els últims mesos per diputats de JxSí i la CUP a una ponència conjunta en què la resta de partits van rebutjar participar, i mantinguda en secret per evitar que els tribunals actuessin contra ella. El desembre passat els dos grups independentistes van anunciar haver arribat a un acord general sobre el contingut de la llei, de la qual van anunciar el seu primer article i els enunciats de les seves epígrafs mitjançant nota de premsa tot i que es van negar a explicar el seu contingut davant els mitjans.
Fins aquest dilluns els partits independentistes havien mostrat diferències durant sobre la conveniència o no d'aprovar la llei abans del referèndum de l'1 d'octubre. La CUP havia insistit reiteradament sobre la necessitat de tramitar la norma marc abans del referèndum, una postura recolzada per ERC amb l'argument que és la forma que els votants sàpiguen quins seran els efectes d'un vot positiu a la independència. Mentrestant, el PDECat s'havia mostrat més partidari de deixar l'aprovació per després del referèndum, en considerar que seria aquesta la manera idònia d'aplicar el resultat.
Ara la majoria independentista s'ha decantat per l'opció dels primers, començant aquest mateix dilluns per l'entrada al registre del text. Amb aquest pas més treuen del secretisme la llei i l'exposen a la consideració de la Mesa de la Cambra, com ja van fer en el seu moment amb la llei del Referèndum. Amb tot, aquesta norma estarà encara fora de l'abast d'un recurs del Govern, i per tant d'una suspensió per part del Tribunal Constitucional, fins que la Mesa no admeti a tràmit la proposició de llei. Els independentistes, amb majoria en l'òrgan rector del Parlament, ja van ajornar a mitjans d'agost l'admissió a tràmit de la llei del Referèndum per evitar la seva impugnació.
