L’Ajuntament de Barcelona no entra a l’AMI “per conservadora i el context electoralista”
No hi ha hagut sorpreses en la votació sobre l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Després d’un debat amb referències constants al 27-S, la formació del Govern, Barcelona en Comú, s’ha abstingut. Una posició que ha impedit la majoria absoluta necessària perquè la capital de Catalunya passi a formar part de l’AMI. Una possibilitat que l’alcaldessa Ada Colau no descarta revisar més endavant, “en un debat més tranquil”, en al·lusió al context preelectoral.
La proposta d'adhesió ha comptat amb els 17 vots a favor de CDC, ERC i la CUP i els 12 vots en contra de Ciutadans, el PSC i el PP. Una majoria simple, però inferior als 21 regidors que marquen la majoria absoluta. La regidora d'Unió, Sònia Recasens, també ha preferit abstenir-se, i ha sumat la seva abstenció a les 11 dels regidors de Barcelona en Comú, que han estat claus pel desenllaç de la votació. El president de l'AMI, Carles Puigdemont, havia plantejat que, si la votació no es guanyava per majoria absoluta, Barcelona sigui membre observador de l'associació, una opció que, segons Colau, “s’estudiarà”.
En nom de l’equip del Govern, ha pres la paraula l’advocat Jaume Asens, que ha recordat que el debat no era sobre la independència. “Avui aquí estem discutint l'ingrés a una associació determinada”, ha dit abans de titllar de “conservadora” a l’AMI, partidària “de la Catalaunya de Cambó” i no de la Catalunya popular. Asens, que ha insinuat que l’AMI era una organització al servei de CDC, ha dit que si realment els grups demandants volien guanyar la votació, la haurien sol·licitat en un altre moment, i els ha acusat de fer-ho “amb una finalitat partidista”.
Xavier Trias ha insistit el moment històric que viu Catalunya fent referència al 11-S i el 27-S. “La nostra obligació com a capital és donar resposta als anhels de tanta gent”. El fins fa uns mesos alcalde ha carregat contra BComú i ha demanat que els seus regidors clarifiquin la seva posició davant la independència: “Si volen fer una consulta, expliquin-se abans”.
El líder d’ERC, Alfred Bosch, ha recordat que “el veredicte polític serà clar a Barcelona encara que no tinguem la majoria absoluta” i ha estat especialment crític amb Colau, a qui li ha dit que havia perdut la seva confiança. “Costa de creure que alguns que propugnen canvis radicals no es pronunciïn”.
Per part de la CUP, Maria Rovira, ha centrat la seva intervenció en la crítica l'ajuntament per ordenar la Guàrdia Urbana que persegueixi els manters. Una qüestió que no li ha impedit lamentar la manca de claredat del equip municipal en relació amb la independència, a qui ha acusat d’impedir d’abordar un debat a fons sobre la qüestió.
La representat de Ciutadans, Carina Mejias, ha insistit en què Barcelona no és un “instrument per a la independència”. I ha titllat de “frau democràtic” la possibilitat de que Barcelona entri a la AMI, en al·lusió a la “pluralitat” que va sortir reflectida el 24-M al consistori. En el mateix sentit, s’ha pronunciat el representant del PSC, Jaume Collboni, que ha lamentat “l’ús partidista” de l’AMI “una entitat de part”. Per part del PP, Alberto Fernández Díaz, ha dit que Barcelona no ha de ser “una peça més del puzle independentista”.
Ara per ara, l'AMI compta amb el 80% dels 900 municipis catalans que s'han adherit des de 2011. Tot i així, l'entitat només compta amb una capital de província, Girona. I és que ni Barcelona, ni Tarragona, ni Lleida hi formen part. Tampoc altres grans ciutats com l'Hospitalet de Llobregat o Badalona -segona i tercera ciutat en població de Catalunya-, que ho faran aviat en els seus respectius plenaris. Sí que ho han fet, per contra, Terrassa i Castelldefels, que curiosament han comptat amb el suport d’alcaldes socialistes.
