Convergència ha fet servir fins a tres cops el seu poder institucional per no ser acusada al cas Palau
El PDECat resisteix el temporal que ha provocat aquesta setmana el seu últim moviment al cas Palau. El Govern, a instàncies dels neoconvergents i sense el consens d'ERC, va evitar que el Consorci del Palau de la Música acusés Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al judici. No va ser una novetat: al llarg dels vuit anys d'instrucció, els nacionalistes, actuant sota les sigles de CDC o el PDECat, han fet servir el seu poder institucional fins a tres vegades per intentar deixar el partit al marge de la causa.
Tal com va revelar aquest diari, la Generalitat va imposar fa una setmana el seu pes al Consorci del Palau de la Música per a impedir que l'organisme acusés CDC per haver-se finançat il·legalment a través del Palau. Els tres representants del Govern a l'ens que reuneix les administracions públiques al Palau són del PDECat. Es tracta del president, Carles Puigdemont, i el conseller de Cultura, Santi Vila, que van delegar el seu vot contrari a acusar CDC al secretari del departament, Pau Villòria.
La Diputació es va fer enrere
Fa dos anys Convergència ja havia maniobrat des de les institucions que gestionava perquè la exculparan. L'11 de juny del 2015, la Diputació de Barcelona va presentar al jutjat que va instruir el cas Palau escrit d'acusació. En aquells moments, CiU presidia l'ens provincial en funcions després de les municipals del maig i havia comptat amb el suport del PSC al final de la legislatura. La Diputació exercia l'acusació pel seu compte ja que el 2002 l'Estat la va substituir al Consorci del Palau.
En línia amb la Fiscalia, la Diputació va considerar que CDC es va finançar irregularment amb comissions de Ferrovial a través del Palau mitjançant entregues d'efectiu als seus tresorers i factures i convenis falsos de l'auditori amb la fundació de CDC. Per això va reclamar cinc anys de presó i una multa de deu milions a l'extresorer nacionalista, Daniel Osàcar. No obstant, un mes després, la corporació provincial va comunicar al jutge que s'apartava de la causa en què havia participat des dels seus inicis, el 2009, quan a la Diputació manava el PSC.
L'ordre la va donar l'expresident de l'ens provincial, el convergent Salvador Esteve, dos dies abans que la seva companya de partit, Mercè Conesa, fos investida nova presidenta de la Diputació després d'un pacte amb ERC. L'explicació oficial per retirar-se de la causa quan ja havia registrat l'escrit d'acusació en què acusava CDC va ser que presentar aquest escrit havia estat un error involuntari.
Girs per no investigar CDC
Però abans n'hi va haver una altra. El Consorci del Palau, que ara no acusa CDC gràcies als vots del Govern, va donar un altre gir de difícil explicació jurídica a favor dels interessos del partit coincidint amb el canvi de govern que va retornar CiU i Artur Mas a la Generalitat.
El 27 d'octubre del 2010, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va demanar obrir una peça separada per investigar el presumpte pagament de comissions a canvi d'obra pública de Ferrovial a CDC a través del Palau. El Consorci del Palau es va adherir a la sol·licitud de la Fiscalia el 15 de novembre del 2010, tretze dies abans de les eleccions que van posar punt i final al tripartit d'esquerres a la Generalitat.
No obstant això, el 17 de gener del 2011, quan no havia passat un mes de la tornada al Govern de CiU, el Consorci va presentar un altre escrit en el qual es retractava i rebutjava que s'obrís una peça separada. Va al·legar que “es podien perjudicar els interessos” del Palau. Un dia més tard, el Consorci va sol·licitar que, si s'obria la peça, no es realitzessin les imputacions reclamades pel fiscal. Entre elles hi figurava la d'Osàcar, que ha acabat al banc dels acusats i s'enfronta a vuit anys de presó.
El canvi de criteri del Consorci va motivar un inusual retret del que en aquell moment era el jutge instructor de la causa, Juli Solaz, en la interlocutòria del 22 de gener del 2011 pel que va acordar obrir la peça separada per investigar les presumptes comissions de Ferrovial, motiu pel qual s'està jutjant el partit a dia d'avui. Solaz ha titllat de “canviant i particularment confusa” l'actuació del Consorci i ha considerat que obeïa “a motius completament aliens a l'àmbit jurídic processal”.
Dimarts, nova reunió del Consorci
Tots els moviments han estat en va: tant la Fiscalia com l'acusació exercida per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) sí acusen la formació de rebre a través del Palau 6,6 milions de comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública. Reclamen el decomís d'aquesta quantitat a la formació.
Per la seva banda, el Consorci tornarà a reunir-se aquest dimarts. L'Ajuntament de Barcelona sotmetrà de nou a votació l'acusació contra els convergents. Un canvi de criteri del Consorci semblava poc probable aquest divendres, segons les fonts consultades, tot i la pressió que ERC i l'Ajuntament d'Ada Colau han exercit aquesta setmana per acusar CDC.
Els diners acabarien al Palau?
Tot i que finalment el Consorci formalitzi el seu gir, hi ha discrepàncies sobre si els 6,6 milions de les presumptes comissions acabarien al Palau. L'Ajuntament de Barcelona diu que si el Palau acusa CDC sí que podria reclamar els diners. Per contra, fonts jurídiques sostenen que, en cas de condemna, els 6,6 milions anirien al fons de decomisos de l'Estat en comptes de a l'auditori.
Segons les citades fonts, el Palau no pot presentar-se com perjudicat directe i reclamar els diners. El motiu és que el decomís es demana com a pena (i no com a responsabilitat civil) pel delicte de tràfic d'influències en relació a les presumptes comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública. No serien, per tant, diners del Palau, a diferència dels fons saquejats per Millet i Montull.
L'únic precedent similar d'un decomís que no va acabar al fons estatal, segons les fonts jurídiques consultades, es va donar amb el cas Malaya, encara que en última instància el Tribunal Suprem no va permetre l'Ajuntament de Marbella disposar dels diners al no considerar-lo fiable per gestionar fons públics .
