Corominas i Barrufet es neguen a respondre davant el TSJC: “El Parlament no pot ser interrogat”
Deu minuts ha durat la declaració com a imputats en el cas Forcadell del vicepresident primer i la secretària quarta de la Mesa del Parlament, Lluís Corominas i Ramona Barrufet. Tots dos s'han limitat a assenyalar que coneixien i ratificaven la declaració que va prestar Carme Forcadell dilluns passat. S'han negat a dir res més. “El Parlament no pot ser interrogat”, ha afirmat Barrufet en una roda de premsa posterior a la Cambra catalana.
Segons han argumentat Corominas i Barrufet, la tramitació d'una resolució sobre el referèndum per la qual estan imputats (investigats, segons la nova denominació) està emparada per la inviolabilitat parlamentària, el principi que garanteix la llibertat d'expressió dels diputats, i en cap cas suposa desobeir al Constitucional. Forcadell va dir el mateix dilluns.
En la seva breu compareixença davant la magistrada del TSJC, Maria Eugènia Alegret, i el tinent fiscal, Francisco Bañeres, Corominas i Barrufet només han contestat a dues preguntes del seu advocat, Xavier Melero. La primera resposta ha servit per declarar-se assabentats de la tesi de defensa de Forcadell, i la segona per afegir que no dirien res més fins que es resolgui la petició d'arxiu de la causa, basada precisament en la seva inviolabilitat com a parlamentaris.
Alegret va rebutjar divendres passat la sol·licitud d'arxiu presentada per l'advocat de Forcadell, Andreu van den Eynde, en un escrit de només set línies, al·legant que no era el moment processal per resoldre la qüestió. Van den Eynde va replicar amb un recurs en el qual remarcava que Alegret havia de resoldre l'assumpte com a qüestió prèvia en el procediment, donada la seva obligació de donar empara als parlamentaris.
Inviolabilitat vs desobediència
Aquest divendres ha quedat clar que la tesi de defensa de Forcadell, Corominas, Barrufet i Anna Simó (JxSí) i Joan Josep Nuet (CSQP), els cinc membres de la Mesa imputats (investigats, segons la nova denominació), seguirà liderada per la inviolabilitat parlamentària.
No obstant això, el TSJC ja ha deixat clar que el cas Forcadell no versa sobre la inviolabilitat parlamentària o sobre el dret a la llibertat d'expressió dels diputats, sinó sobre si la Mesa va desobeir al Constitucional quan va decidir tramitar la resolució sobre el referèndum a l'octubre, i si Forcadell també va transgredir l'Alt Tribunal al permetre el debat sobre el procés constituent al juliol.
En la resolució del març març on desestimava els recursos de súplica dels investigats després de la segona querella de la Fiscalia, la sala civil i penal del TSJC ja va advertir que la inviolabilitat parlamentària no permetia “generar zones immunes a l'imperi de la llei”, i que només emparava les opinions i els vots dels diputats.
La tesi d'acusació de la Fiscalia, segons han apuntat fonts judicials, tirarà d'aquest fil i argumentarà que l'actuació de la Mesa no és una opinió o un vot, sinó un acte decisori, de manera que no pot quedar sota el paraigua de la inviolabilitat parlamentària.
En la seva compareixença posterior davant els mitjans, Corominas i Barrufet han defensat la seva negativa a declarar davant la jutgessa i han carregat contra la Fiscalia. “No volem sotmetre el Parlament a un interrogatori constant”, ha afirmat Corominas. Així mateix, ha criticat la decisió de la magistrada d'ajornar la resolució del recurs dels diputats al·legant que no era el moment processal oportú (faltaven practicar diligències, per començar la declaració com a imputats dels diputats)
Corominas ha considerat que aquest fet vulnera els seus drets com a diputats i crea inseguretat i indefensió jurídica en la seva actuació com a membres de la Mesa. “La inviolabilitat i les diligències d'instrucció són contradictòries”, ha conclòs.
