Diferents expressions de l’esquerra catalana s’uneixen per un doble sí a la consulta del 9N

El manifest de la plataforma Esquerres pel SíSí penalitza dels polítiques de retallades de l’Estat i el Govern i defensa un projecte inclusiu basat en la unitat de les esquerres i les classes populars
Entre els signants conviuen opcions independentistes amb altres sensibilitats que, més enllà de la qüestió identitària, són partidàries d’una ruptura amb l’estatus quo
La campanya aplega formacions polítiques com ERC, la CUP, Procés Constituent, sectors d’ICV-EUiA i representats de Guanyem Barcelona; i organitzacions socials i sindicals, com En Lluita, el SEPC o membres de CCOO i UGT.

Acte de presentació de la plataforma 'Esquerres pel SíSí"

Barcelona — 19 de septiembre de 2014 07:40 h

“La qüestió social ha de coliderar la nacional al capdavant del procés sobiranista”. I, “la millor manera de garantir un futur digne a la ciutadania és forçant una ruptura democràtica amb l’Estat”. Amb aquesta lògica per bandera, fins i tot persones que mai havien estat independentistes i que, de fet, no ho són avui en dia, respondrien amb un doble sí a la consulta del 9N. Així s’expressa, per exemple, l’activista veïnal Lluis Rabell, dies després de la presentació d’Esquerres pel SíSí, que ha entrat a escena aquesta setmana.

Un raonament semblant hauria portat a diverses organitzacions polítiques i socials que, d’entrada, no són essencialment independentistes, a sumar-se a aquest manifest. És el cas de representats Procés Constituent, o membres d’ICV-EUiA, Guanyem Barcelona i, fins i tot, de sindicats com CCOO, UGT, que malgrat tenir consensuat el suport al dret a decidir, no tenen posicions unitàries sobre la independència. Aquestes sensibilitats, juntament amb d’altres manifestament independentistes, com les que representen ERC, la CUP, o la Intersndical han trobat en Esquerres pel SíSí un paraigües comú.

“Vinc d’una cultural de l’esquerra federalista, però esgotada la via estatutària, avui, per avançar, cal l’afirmació de la sobirania”, explica el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) que, un cop consolidat el nou país, seria partidari “d’un projecte compartit amb altres pobles ibèrics, sempre en funció d’un principi de lliure adhesió”. Una reflexió que Rabell assegura que és compartida en més àmbits dels que pot semblar a priori, no només a Catalunya, sinó també en la resta de l’Estat, on formacions com Podemos “estan obrint una porta” a un altre concepte de convivència en base a la radicalitat democràtica.

La nova plataforma, que es desmarca del nacionalisme clàssic, defensa la consulta del 9N com una oportunitat per encetar un projecte inclusiu centrat en la unitat de les esquerres i les classes populars. “Podem construir un país que garanteixi uns sistemes educatiu i sanitari públics i de qualitat, el dret a l’habitatge, a les pensions públiques i a un lloc de treball digne. Un país que protegeixi el territori i promogui la cultura i on no tinguin cabuda les discriminacions per qüestions de gènere, d’orientació sexual o d’origen”, explica el manifest d’alt voltatge social i que, entre línies, dibuixa un oponent comú: la dreta. “Cal mantenir i augmentar la mobilització social enfront les retallades dels governs català i espanyol, sumant el màxim d’organitzacions, entitats i persones de l’esquerra social i política a aquesta aposta clara per la ruptura democràtica”, segueix el manifest.

Segons Rabell —que recorda que s’ha adherit a títol individual i que la FAVB no ho pot fer per raons de estatutàries i de respecte a la pluralitat interna— l’objectiu de la iniciativa passa per convèncer a les classes populars i més desafavorides que el procés és la millor oportunitat per al canvi social. “El nacionalisme clàssic li preocupa més el dèficit fiscal que no pas una redistribució de la riquesa real”, explica l’activista, partidari d’una República Catalana.

Mosaic d’esquerres

També a títol personal, més persones que fins ara no eren essencialment independentistes, s’hi ha adherit. Des de noms com el de l'exdiputat socialista Toni Comín, passant per l’ecosocialista Raül Romeva, els activistes impulsors de Procés Constituent, Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, fins a l'advocat Jaume Asens, ara implicat en Guanyem Barcelona. Altres noms són el de l'antropòleg Manuel Delgado, o els dels escriptors Julià de Jòdar i Antonio Baños. A més, en el llistat d’adhesions, s’observen diversos sindicalistes de CCOO, UGT, l'USTEC.

La iniciativa es va presentar aquest dimecres a la seu de CIMEN de Barcelona en un acte coral en què hi van intervenir, a més de Rabell; Maria Corrales (SEPC); Alfredo Bienzobas (Treballadors per la Independència i membre de CCOO); Abel Rodríguez (coordinadora d'assemblees d'aturats), i Joel Sans (En Lluita). Entre els assistents hi havia Joan Tardà (ERC) David Fernàndez (CUP), o Arcadi Oliveres (PC). El pròxim acte públic serà el pròxim dia 23 a la tarda a la seu del sindicat de CCOO.