Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
16 grandes ciudades no están en el sistema VioGén
El Gobierno estudia excluir a los ultraderechistas de la acusación popular
OPINIÓN | 'Este año tampoco', por Antón Losada

ERC imposa al PDECat fermesa contra la corrupció per tancar la polèmica sobre el cas Palau

Edifici adjunt del Palau de la Múscia.

Arturo Puente / Oriol Solé Altimira

La decisió presa per aquest dimarts pel Govern, per la qual la Generalitat ha permès que el Consorci del Palau acusi Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al cas Palau, ha resolt el pols que mantenien ERC i el PDECat sobre la qüestió a favor dels republicans. Finalment els d'Oriol Junqueras han aconseguit imposar aquesta setmana el criteri favorable a l'acusació, després que la setmana passada el suport de Carles Puigdemont al conseller de Cultura, Santi Vila, fes convergir la decisió del Govern amb els interessos judicials dels nacionalistes.

La pressió constant des de fa setmanes exercida pel tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens (BComú), juntament amb les propostes de resolució de la CUP i CSQP que van triomfar al Parlament dimecres passat amb vots a favor d'ERC i l'abstenció del PDECat, han estat claus perquè els republicans hagin aconseguit el canvi de posició del Govern.

ERC considerava que la imatge de l'Executiu sortia molt perjudicada a l'utilitzar el seu poder al Consorci del Palau per lliurar a Convergència de l'acusació del Palau per les presumptes comissions rebudes de Ferrovial a canvi d'obra pública. Per la seva banda, l'Ajuntament insistia que el canvi no implicava grans complicacions tècniques, sinó tan sols que el Consorci s'adherís a l'acusació que la Fiscalia i la Federació d'Associacions de veïns sí que feien contra el partit.

Després de la primera reunió del Consorci, el divendres 12 de maig, en la qual gràcies als vots contraris de la Generalitat va guanyar l'opció de no acusar contra la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona, Esquerra es va revoltar i va mostrar el seu malestar amb la decisió presa des del departament de Cultura i sense consultar-los.

A partir d'aquí, el dimarts següent els consellers republicans van portar l'assumpte davant el Consell Executiu, on el Govern va consensuar una sèrie de punts en què, si bé es parlava d'“anar fins al final” en els casos de corrupció, no canviaven el criteri de no acusar Convergència.

L'endemà, quan les acusacions passaven les seves conclusions de provisionals a definitives davant del tribunal del cas Palau, al Parlament la CUP i Catalunya Sí que es Pot presentaven respectives propostes de resolució que instaven el Govern a permetre l'acusació.

Les dues mocions van ser aprovades gràcies a la divisió que es va produir a Junts pel Sí. ERC va votar a favor i el PDECat es va abstenir per intentar demostrar que no té vincles amb Convergència pel que fa a la corrupció. Tant és així que aquest dimarts el conseller de Cultura, el neoconvergente Santi Vila –el mateix que fa una setmana va defensar a capa i espasa no acusar CDC– treia pit del canvi de decisió al Govern, assegurant que demostrava que el PDECat ha trencat amb la forma de fer del seu partit antecessor.

El pols intern, però, s'ha produït durant les últimes setmanes. Per part d'ERC apunten que ha prevalgut el seu estil “implacable” en la lluita contra la corrupció. Per la seva banda, fonts del Partit Demòcrata relataen moviments interns que han facilitat el reajustament d'opinions al Govern.

Barrera contra el 3%

La d'aquest dimarts se suma a les dues decisions ortodoxes anticorrupció que ERC, des que va entrar al Govern de JxSí al gener de l'any passat, ha imposat al PDECat. Totes dues estan relacionades amb el cas del 3%, que investiga el presumpte finançament il·legal de Convergència amb comissions de constructores a canvi d'obra pública dels governs d'Artur Mas i l'Ajuntament de Barcelona de Xavier Trias.

El primer cop sobre la taula d'ERC va ser la destitució de Núria Bassols, comissionada de Transparència dels governs de Mas i cessada al gener del 2016, només deu dies després que el nou Govern de JxSí prengués possessió. El seu cessament va provocar un enfrontament entre ERC i el PDECat, que mantenia la seva confiança en la magistrada del TSJC malgrat que estava esquitxada pel cas del 3%.

Segons un informe que obra al cas, el marit de la magistrada, l'empresari Josep Manel Bassols (detingut dues vegadesa la causa), va contactar amb Mas i Germà Gordó perquè la col·loquessin al Govern. Quan encara era magistrada del TSJC, Bassols va exculpar del cas Adigsa l'exdiputat convergent, Ferran Falcó, el 2013. Pocs mesos després, Bassols va ser fitxada pel Govern d'Artur Mas com a responsable de Transparència.

I al febrer de 2016, el Govern va cessar al director d'Infraestructures.cat, l'empresa encarregada de gestionar l'obra pública de la Generalitat, Josep Antoni Rosell, també detingut en el cas del 3% i un històric dels governs de Pujol. Malgrat que en un primer moment el PDECat va maniobrar per trobar-li un altre càrrec a l'empresa, finalment ERC es va imposar i va rescindir el seu contracte per “pèrdua de confiança”. Un jutjat social de Barcelona ha rebutjat aquest mes de maig el recurs de Rosell, que reclamava a la Generalitat 300.000 euros pel seu acomiadament.

stats