Els intents del Govern per esquivar la confrontació directa amb l'Estat preocupen la CUP
El pacte d'investidura entre JxSí i la CUP que sosté el Govern sembla condemnat a sotmetre's a una prova d'estrès cada setmana. Si fins ara era l'agenda econòmica i social els terrenys on les formacions tenien més friccions, ara el compromís del Govern amb l'agenda independentista s'ha convertit en una veritable preocupació per la CUP. Aquesta inquietud dels anticapitalistes ha estat augmentada per la decisió de JxSí de posposar l'admissió a tràmit d'una moció que proposa que el Parlament reafirmi el seu compromís amb la declaració de desconnexió del 9-N.
Durant les últimes setmanes la CUP ha vist diversos moviments del Govern que han fet encendre les alarmes. Per exemple, l'assumpció per part tant dels membres de l'Executiu de Puigdemont com dels dirigents de Convergència que la independència no arribarà en els propers 18 mesos, tal com afirmaven en el seu full de ruta. Aquest fet va ser contestat pels anticapitalistes mostrant el seu pla respecte al procés constituent, que passa per celebrar un referèndum múltiple i vinculant sobre la Constitució catalana durant aquesta legislatura.
Més desconfiança genera el fet que el Govern continuï atenent les decisions del Constitucional. Malgrat en la declaració del 9-N s'afirma amb rotunditat que és un tribunal deslegitimat, l'Executiu català ha evitat la confrontació oberta amb el TC mitjançant una sèrie d'argúcies legals que li han permès, entre altres coses, mantenir les funcions de Raül Romeva com a conseller d'Exteriors. També en aquesta voluntat de vorejar sense creuar les decisions de l'Alt Tribunal s'ha de circumscriure la decisió de canviar els noms de les ponències de les tres lleis de desconnexió, o triar el format de la ponència conjunta per elaborar-los, que els permet no mostrar els treballs legislatius fins al final.
I no només s'ha vorejat el Constitucional. Les institucions catalanes han acudit a l'Alt Tribunal per defensar-se o presentat recursos. Fins i tot davant la pròpia suspensió de la declaració del 9-N, el Parlament va interposar un recurs assegurant que es tractava de la declaració “d'una voluntat”, sense efectes jurídics. De nou va passar a finals de febrer, quan l'Advocacia de l'Estat va reclamar al TC que anul·lés la comissió d'estudi del procés constituent. La Cambra catalana va tornar a recórrer, al·legant que aquesta comissió no suposava un desplegament de la declaració del 9-N.
Totes aquestes actuacions tant del Govern com del Parlament han fet efecte en alguns sectors de la CUP, que mentrestant han vist com un dels seus regidors a Vic, Joan Coma, es convertia en el primer edil imputat pel suport, des del seu ajuntament, de la declaració del 9-N. Per això, els anticapitalistes van proposar una moció destinada a accelerar la ruptura en què reclamen al Govern que reiteri la vigència de la declaració i que desplegui el conjunt dels seus annexos en un termini de 30 dies. “Tenim pressa i la gent està inquieta per si estem avançant o no”, va defensar el diputat cupaire, Joan Garriga.
Però el text no ha caigut gens bé a JxSí, i particularment a Convergència. A la primera junta de portaveus, la setmana passada, el grup independentista va decidir ajornar la discussió sobre la moció, mentre el seu president, Jordi Turull, ha acusat els anticapitalistes “d'excés de gesticulació”. Aquest diumenge, la portaveu de CDC, Marta Pascal, ha tornat a la càrrega, assegurant que la CUP no pot pretendre “repartir carnets d'independentisme”.
Per impulsar el dard, Pascal ha al·ludit a la qüestió que planeja per sobre de tots els frecs entre els dos grups, que és l'aprovació dels pressupostos. Segons la portaveu, no tenir nous comptes és “anar amb les mans lligades a l'esquena” cap a la construcció d'un nou Estat. El suport als pressupostos de JxSí és una qüestió que tensiona a l'esquerra independentista, que tem tornar a embrancar-se en un debat intern similar al de la investidura.
