Fèlix Millet i Gemma Montull confessen que Convergència es va finançar iŀlegalment a través del Palau

“Ferrovial feia donacions a Convergència a canvi d'obra pública. Aquesta és la veritat”. Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música, ha incriminat a Convergència en el cobrament de comissions a través de la institució cultural. L'exdirectora financera del Palau, Gemma Montull, ha seguit la mateixa línia: “Si Ferrovial passava diners a Convergència havia de ser a canvi d'alguna cosa”. El judici del cas Palau s'ha capgirat quan passava un minut de les onze del matí d'aquest dimecres, tot i que la confessió de Millet i Montull ha estat controlada: no han implicat en la trama a cap càrrec polític de Convergència.

És la primera vegada que Millet i Montull avalen la tesi del fiscal que Convergència es va finançar il·legalment a través del Palau de la Música. Al juliol es compliran vuit anys de l'esclat del cas, i fins ara Millet només havia reconegut, al setembre del 2009, que havia desviat 3,3 milions del Palau per al seu ús particular. En la seva declaració com a acusat, aquest dimecres ha reiterat que va gastar fons del Palau per pagar viatges personals, els casaments de les seves filles i obres a casa seva. “Però hi ha una cosa que no vaig dir a la meva confessió i és veritat: el tema de Convergència”, ha dit Millet.

Millet ha reconegut l'engranatge descrit en l'escrit d'acusació del fiscal Emilio Sánchez Ulled: Ferrovial feia una donació al Palau de la Música, i part de la mateixa se la repartien Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull. La resta anava pels tresorers de CDC: Carles Torrent (mort en 2005) i Daniel Osàcar. Amb tot, ha evitat concretar si, com sosté el fiscal, la donació corresponia al 4% de l'import d'una obra pública encarregada a Ferrovial. “Això s'ho parlaven entre Ferrovial i Convergència. Els acords eren entre ells per unes obres determinades”, ha afirmat Millet.

Millet tampoc no ha inculpat a cap dirigent polític de Convergència en la trama, tot i la insistència del fiscal. S'ha limitat a assenyalar l'extresorer de CDC Daniel Osàcar (que també s'asseu a la banqueta i s'enfronta a set anys i mig de presó). “En els papers apareixen xifres i el nom de Daniel. Qui és?”, Ha preguntat Sánchez Ulled. “Daniel Osàcar”, ha respost Millet. En el mateix sentit s'ha expressat Gemma Montull, i ha assenyalat Osàcar com el destinatari dels “pagaments a Daniel” que apareixen en document del sumari.

Factures falses a instància de CDC

El fiscal Sánchez Ulled ha preguntat gairebé mitja hora sobre un document que es va trobar a l'ordinador de la secretaria de Millet. En ell apareixen les donacions de Ferrovial al Palau i com es repartien en pagaments Osàcar, pagaments a la fundació Trias Fargas de CDC i per a Millet i Montull. Segons el fiscal, del 4% d'una obra pública que Ferrovial abonava a través del Palau, el 2,5% acabava a CDC i l'1,5% anava per a Millet i Montull, que l'hi dividien al 80 i al 20%. Gemma Montull ha confirmat aquest repartiment.

A més, Gemma Montull ha confirmat que primer els lliuraments de diners es feien en efectiu al tresorer –el fiscal creu que d'aquesta manera van arribar a CDC més de la meitat dels 6,6 milions en comissions–, però que després el sistema va passar a basar-se en factures falses.

En aquest punt ha aportat una explicació rellevant, però també s'ha quedat a mitges. Montull ha assegurat que quan Hisenda va obrir una inspecció al Palau, Millet va trucar a Convergència i “va parlar amb algú” per trobar una manera de justificar les sortides d'efectiu cap al partit. Finalment, segons la seva versió, Osàcar va lliurar al Palau un document amb les factures falses que s'havien de fer servir com a justificant. Osàcar i Jordi Montull, el pare de la Gemma, declararan aquest dijous.

“L'error” del saqueig

Sobre el saqueig del Palau, que Hisenda xifra en 24 milions, Millet ha reconegut que es va autoimposar un bonus de 800.000 euros irregularment. També que va pagar amb diners de la institució 164.000 euros dels casaments de les seves filles al Palau –“va ser per fer publicitat del Palau”, ha al·lega– i viatges de luxe a Dubai, la Polinèsia i les Maldives. “Em vaig equivocar absolutament”, ha tancat. L'objectiu de Millet és aconseguir un atenuant per confessió o una rebaixa en la pena –el fiscal demana per a ell 27 anys i mig– que el salvi d'entrar a la presó.

No obstant això, no ha contestat a les preguntes del fiscal sobre les milionàries retirades d'efectiu dels comptes del Palau que van fer Millet i Montull. De fet, a dia d'avui no se sap on són 9 milions del saqueig que es van buidar en efectiu dels comptes de la institució. Així mateix, Millet ha trasllat la responsabilitat de la gestió financera del Palau a Jordi i Gemma Montull. “Es quedava els diners i ja està, no entra en els detalls”, ha llançat, irònic, Sánchez Ulled.

Per la seva banda, Montull, entre sanglots, ha assegurat que no s'ha quedat “ni un euro del Palau” i per això ha presentat davant el tribunal el document que va divulgar aquest diari la setmana passada, en què atribueix a Fèlix Millet 3,3 milions d'euros del saqueig.

Rebutjada la prescricipción d'Osàcar

Abans de la declaració de Millet, el tribunal ha resolt les qüestions prèvies que les parts van plantejar la setmana passada. La presidenta del tribunal, Montserrat Comas d'Argemir, ha estat l'encarregada de comunicar que Osàcar i els directius de Ferrovial, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, hauran de seguir a la banqueta ja que els seus delictes no han prescrit.

Buenaventura i Elizaga havien sol·licitat la prescripció del delicte d'administració deslleial. El tribunal ha fet seu l'argument del ministeri fiscal per rebutjar la prescripció i ha recordat que l'administració deslleial no apareix en el marc de la gestió de Ferrovial, sinó en el context de finançament de Convergència. Per la seva banda, Osàcar va demanar quedar exculpat del delicte de tràfic d'influències -no del de blanqueo-, però el tribunal l'ha rebutjat perquè tots dos delictes estan en concurs i la prescripció que s'ha de valorar és la del blanqueig (deu anys).