Els fantasmes de la corrupció de CiU irrompen en l'era del PDECat
Quan es compleix mig any des que Convergència Democràtica de Catalunya passés a ser el Partit Demòcrata Europeu Català, una operació judicial destinada a esclarir el possible finançament irregular de la formació ha tirat per terra el principal objectiu de la refundació de la dreta independentista: tenir una imatge nova i neta.
L'operació, ordenada pel jutge del Vendrell que investiga el cas del 3% a petició de la Fiscalia anticorrupció, ha regirat aquest dijous diverses institucions de la capital catalana i diverses empreses, i ha detingut dos membres destacats de l'antiga Convergència, l'extinent d'alcaldia de Trias, Antoni Vives, i l'exsecretari d'organització de CDC, Francesc Sánchez, un dels més estrets col·laboradors d'Artur Mas, actual president del PDECat, durant la seva última etapa al capdavant de Convergència.
Amb el nom de 'Pika', l'operatiu és continuació del 'Petrum', en què van ser detinguts diversos càrrecs de Convergència a l'octubre de 2015, entre ells el seu tresorer, i diversos empresaris del sector de la construcció. Més d'un any després, i després d'haver-se desembarassat de les velles sigles, l'operatiu d'aquest dijous ha tingut el seu epicentre polític no tant en el pas de Convergència per la Generalitat, sinó sobretot en l'etapa de Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona.
Aquest canvi d'escenari enfosqueix l'herència de Trias, una de les poques que el partit exhibia com fora de tot dubte davant l'opinió pública. L'aparició d'un suposat informe policial dues setmanes abans del 9-N que acusava l'exalcalde de tenir un compte a Suïssa, una informació que després es va demostrar falsa i part de la 'operació Catalunya', ha estat usat pel partit per fer callar qualsevol rumor sobre una possible gestió deshonesta en la seva etapa al Govern de Barcelona.
Amb allò en la memòria, el partit ha jugat aquest dijous la carta de la persecució política, establint una connexió directa entre el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N, que començarà dilluns que ve, i l'operació anticorrupció d'aquest dijous. “No és casualitat” ha estat la sintonia de fons de la majoria de les compareixences de l'entorn convergent, des de l'advocat d'Antoni Vives fins a l'exalcalde Trias.
En l'estrictament orgànic, el PDECat s'ha desvinculat de qualsevol responsabilitat sobre l'operació, deixant que fossin els noms més lligats a l'antiga marca les que fessin les compareixences públiques. Malgrat això, la detenció de Francesc Sánchez, que passarà la nit en dependències de la Guàrdia Civil de Tarragona, subratlla la continuïtat entre les dues formacions. Va ser Sánchez l'encarregat de pilotar la transició entre un partit i altre, tot i que sense càrrec en el nou PDECat, i va quedar a càrrec dels assumptes jurídics i comptables de la Convergència en hibernació.
Els casos de corrupció i el constant degoteig de detencions i registres a Convergència va ser una de les raons de més pes a l'hora d'impulsar una refundació integral, amb canvi de marca, de seu i de NIF. Però aquest procés no és exactament una història d'èxit. El PDECat va tenir seriosos problemes per registrar el seu nom; està afrontant una agitada transició en els seus grups municipals; ha tingut problemes per compondre la seva cúpula davant l'estricte règim d'incompatibilitats que es va imposar; i està patint un fallit traspàs d'afiliats d'un partit a un altre.
I, el que és més important, segons les enquestes la refundació no ha aconseguit taponar la sagnia electoral en què el partit porta immers més de cinc anys. El canvi de partit ha funcionat com a bàlsam uns mesos, però aquest dijous no ha estat suficient per evitar que els fantasmes de la corrupció de CiU, que corcaven a la Convergència de la recta final de la presidència de Mas, hagin tornat a aparèixer-se en ple 2017 davant el PDECat.
