Els possibles pactes per arrabassar l'alcaldia a Colau encenen la campanya de Barcelona
L'ajuntament de Barcelona sortirà de la contesa electoral del 24 de maig més fragmentat que mai, amb fins a 7 forces que podrien tenir representació. En aquesta situació, els pactes electorals s'han convertit en una cosa tan important com els propis resultats de cada força per predir qui es farà amb la cadira de l'alcalde. Un sudoku, el de les sumes que donin 21 regidors, que ha entrat en campanya amb força, després que la candidata de Barcelona en Comú deixés caure que ERC i PSC tenen un pacte amb CiU per fer alcalde a Trias.
El debat entre els candidats que aquest dimarts va tenir lloc a TV3 va obrir la veda a les especulacions. L'alcaldable de CiU i el d'ERC van mostrar la seva proximitat en assegurar el primer que acceptava les tres condicions que Bosch havia assenyalat per subscriure un pacte. “Procés nacional, progrés social i neteja”, va marcar el d'Esquerra com a condicions. “Li compro els tres”, va sortir al pas Trias. També el candidat socialista, Jaume Collboni, va mostrar la seva disposició a pactar, bé amb Barcelona en Comú o bé amb CiU. “En tot cas jo em comprometo a no ser un obstacle per a la governabilitat”, va prometre.
Tampoc Ada Colau va rebutjar en aquell debat un possible pacte amb ERC si arribés a donar-se el cas, encara que, això sí, “parlarem sobre mesures concretes”, va assegurar la candidata. Malgrat mostrar-se oberta a l'acord el dimarts, dimecres Colau va exigir a PSC i ERC que revelessin si havien subscrit un pacte amb Trias. “Tenim el dret a saber si han pactat per mantenir l'statu quo a Barcelona perquè hi ha una majoria social que no vol que CiU segueixi governant”, va picar Colau. A partir d'aquí, la resta de candidats es van posar a ballar la música que tocava la de BComú.
Alfred Bosch va sortir al pas, negant aliances soterrades amb Collboni i Trias. El que sí que va marcar l'independentista va ser la seva distància respecte a la candidatura de Colau, en assegurar que no farà alcalde a cap candidat que no aposti decididament per la independència de Catalunya. També Collboni va sortir a desmentir Colau, esgrimint el discurs contrari al de Bosch. “No posarem Barcelona al servei de l'independentisme”, va assegurar el socialista, que va rebutjar amb duresa l'acusació de Colau, assegurant que la candidata de BComú “ha caigut en els vicis de la vella política: parlar de pactes en comptes de fer-ho de projectes” .
Tirar llenya al foc és l'especialitat de Ciutadans, així que la seva candidata a Barcelona no va deixar escapar aquesta ocasió. “No menteixi”, va etzibar Carina Mejías a Bosch després que aquest negués un pacte amb Trias. Per a Mejías està clar que els independentistes -sac en què fica a Trias- tenen un acord postelectoral.
L'actual alcalde ha estat l'últim en sortir al pas de l'acusació de Colau. Trias està interessat en fer-se veure com un líder dialogant i amb capacitat d'arribar a múltiples pactes, una “geometria variable” que el convergent ha posat en pràctica durant la passada legislatura, pactant amb el PP les grans intervencions urbanístiques, amb el PSC acords de tall social, i amb ERC en matèria nacional. Amb aquestes credencials, Trias ha assegurat que podria pactar diferents qüestions amb qualsevol partit, “fins i tot amb Colau”.
L'improbable pacte a tres
Més enllà de la propaganda dels partits, perquè una entesa a tres tragués l'alcaldia a la llista més votada hauria de donar-se un resultat que cap sondeig ha previst. Per complir-se la insinuació d'Ada Colau d'un pacte entre CiU, PSC i ERC que li tragués l'alcaldia, Barcelona en Comú hauria de guanyar en vots al segon i que la suma dels regidors dels tres restants sumés 21 regidors.
L'únic sondeig recent que dóna a la llista de Barcelona en Comú com a guanyadora és el del CIS, publicat el 7 de maig. En ell, BComú obtenia 11 regidors, CiU 8, PSC 5 i ERC 4. En aquest cas, la suma de CiU, PSC i ERC dóna 17 regidors, de manera que necessitarien almenys altres 4 per convertir a Trias a alcalde, fins a arribar la majoria absoluta. Una situació improbable, fins i tot variant lleugerament els resultats. La raó que aquest pacte a tres sigui tan improbable és que, perquè passés, 4 forces haurien d'obtenir bons resultats, CiU, BComú, PSC i ERC, sense perjudicar-se entre elles.
