La Fiscalia demana imputar per primer cop un regidor per les mocions independentistes del 9-N
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha reclamat al jutge que investiga el cas de les resolucions municipals independentistes que imputi el regidor de la CUP a Vic, Joan Coma. Segons l'escrit del fiscal, Coma va encoratjar al ple municipal a donar suport a la declaració independentista aprovada pel Parlament el 9 de novembre passat. El jutge investiga desenes d'ajuntaments que van aprovar resolucions en aquest sentit, així com a entitats com l'ANC, però aquesta és la primera vegada que el fiscal demana investigar un regidor concret pels fets.
El fiscal considera que el que va manifestar Coma en l'exercici de les seves funcions com a regidor podria constituir delictes de rebel·lió i sedició, castigat aquest últim amb fins a dos anys i mig de presó. El jutge Ismael Moreno ha de decidir ara si admet la petició del fiscal, cridant a Coma a judici com a imputat -investigat des de l'última reforma del codi penal.
Vic va aprovar la moció de suport a la declaració independentista del Parlament amb 16 vots a favor dels 21 regidors que componen el ple, corresponents a CiU, ERC i la CUP. En aquella sessió, Coma va reclamar “deixar de supeditar les decisions de les nostres institucions les institucions espanyoles” i va encoratjar a desobeir institucions espanyoles com el Tribunal Constitucional, tal com ho fa la declaració aprovada al Parlament i suspesa uns dies després pel mateix tribunal.
La CUP, que ja ha començat a desobeir les peticions d'informació de l'Audiència Nacional en els ajuntaments que governa, ha emplaçat aquest dilluns a la resta d'ajuntaments que van aprovar mocions en el mateix sentit a “desatendre les peticions d'informació que estan rebent per part dels Mossos d'Esquadra” en nom de l'Audiència Nacional.
A més, la CUP exigeix al conseller d'Interior, Jordi Jané, “que ordeni als Mossos d'Esquadra que deixin de dirigir-se als Ajuntaments i s'abstinguin d'obeir qualsevol altre requeriment” de l'Audiència. Els anticapitalistes defensen desatendre aquests requeriments perquè veuen en ells la voluntat de “acusar persones concretes dels delictes de rebel·lió, sedició o malversació de fons públics”.
El comunicat recorda que l'AMI ha decidit aquest mateix dilluns recomanar als consistoris que no donin la informació requerida sinó les actes dels plens municipals al no reconèixer l'AN com a autoritat competent: “Hem de mantenir-nos ferms en l'exercici de la desobediència a les institucions espanyoles ”.
