La Guàrdia Civil entra al Parlament pel 3% de Convergència
Agents de la Guàrdia Civil han acudit aquest dijous, per ordre del jutge, al Parlament de Catalunya, la conselleria de Justícia i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat per requerir informació sobre el 3% de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). També s'han dirigit al Palau de la Generalitat, on el conseller de Presidència, Jordi Turull, els ha negat l'entrada però els facilitarà la documentació sol·licitada.
En concret, han informat fonts pròximes al cas, s'han requerit agendes, llibres de visites i correus electrònics de l'exconseller i exsecretari del Govern i actual diputat no adscrit, Germà Gordó, i al CTTI s'ha realitzat un buidatge i còpia d'arxius i correus de la conselleria de Justícia (la que va ocupar Gordó).
Les sol·licituds d'informació les ha ordenat el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Carlos Ramos, en el marc de la peça separada del 3% que instrueix sobre Germà Gordó que està declarada secreta. Ramos ha citat a declarar com a imputat aquest dilluns a Gordó, que segons la Fiscalia Anticorrupció era l'“aconseguidor” del 3%.
En el marc dels requeriments, cinc agents de paisà de la Guàrdia Civil també han acudit al Palau de la Generalitat però, segons fonts governamentals, “no se'ls ha permès entrar per ordre del conseller de Presidència”, Jordi Turull.
Amb tot, les mateixes fonts han indicat que la Generalitat facilitarà la informació sol·licitada pel magistrat Carlos Ramos i els agents: el llibre de visites i la relació de suport administratiu que Gordó tenia en la seva etapa de secretari del Govern.
En el cas del Parlament, una desena d'agents, acompanyats per un dels dos fiscals del 3%, José Grinda, han acudit cap a les 11.00 hores al departament d'infraestructures i seguretat i han demanat accedir al correu electrònic corporatiu de Gordó. Se n'han anat del Parlament minuts després de les 12 del migdia. Així mateix, segons fonts parlamentàries, s'han dirigit al despatx de Gordó, actualment diputat no adscrit, però finalment no hi han entrat.
Després del Parlament, Grinda s'ha dirigit al Palau de la Generalitat, on ha entrat cap a les 12:30 hores i n'ha sortit una hora després, sense evitar les càmeres abans de pujar a un cotxe.
Objectiu: l'agenda perduda de Gordó
Els requeriments a les diferents seus institucionals catalanes tenen com a objectiu reconstruir l'agenda de Gordó quan va ser secretari del Govern entre 2010 i 2012. I és que, malgrat les peticions reiterades del jutge del Vendrell que portava el cas i va sol·licitar al TSJC que imputés a Gordó, la secretaria del Govern va contestar al jutjat que l'agenda s'ha perdut.
“No ha estat possible demanar la informació d'aquesta agenda que consti en format electrònic, al desconèixer quina era la bústia de correu en la qual era portada i en haver-se eliminat la bústia del servidor departamental a causa d'una migració de dades”, va respondre la Generalitat a la petició del jutjat.
L'agenda de Gordó i els llibres de visites de la conselleria i la secretaria del Govern podrien contrastar les declaracions de diversos empresaris investigats, que van admetre que utilitzaven en les seves comunicacions noms claus com “Gerardo” o “Gregorio” per referir-se a Gordó. “Em deien Gregorio? No ho sé. Jo acostumo a signar com Germà Gordó, Gordó o Germà Gordó i Aubarell”, va dir Gordó al Parlament.
Gordó: “Sense comentaris. Cel serè”
Gordó no ha donat explicacions públiques davant la premsa però ha escrit un enigmàtic missatge a la xarxa social Twitter. “Sense comentaris. Cel serè”, ha indicat, acompanyant el tuit amb una foto completament de color blau.
Gordó, imputat i citat dilluns
El període sobre el qual s'investiga a Gordó va dels anys 2011 a 2013, quan va ser secretari del Govern i conseller de Justícia, a més de membre del consell d'administració de l'empresa adjudicatària d'obra pública de la Generalitat, Infraestructures.cat. Gordó ha estat citat davant el TSJC per declarar com a imputat el proper dilluns.
Segons la interlocutòria que va acordar investigar-lo, Gordó hauria “intervingut directament o indirectament” davant les autoritats responsables d'adjudicar les obres i, a canvi, els empresaris haurien donat diners a CatDem i Fòrum Barcelona, les fundacions de CDC.
Gordó manté el seu escó al Parlament com a diputat no adscrit, que li dóna dret a l'aforament i a ser investigat pel TSJC en comptes d'un jutjat ordinari. La seva imputació va provocar una tempesta política, que va acabar amb el PDECat forçant la seva marxa del partit i del grup de JxSí.
Cinc contractes tenen a Gordó sota sospita. Per exemple, el reforç del dic est del Port de Barcelona, adjudicat el 2012 per 39,6 milions a una UTE formada per Copisa, Comsa, Acsa i Benitó Arnó, i el manteniment dels col·legis del Consorci d'Educació de Barcelona, que va guanyar Copisa per 4,7 milions. Segons la interlocutòria, Gordó “va negociar personalment els imports de les licitacions i de les donacions” amb el llavors conseller delegat de Copisa, Xavier Tauler i a canvi la constructora va donar 100.000 euros a les fundacions de CDC.
En el cas de la constructora Pasquina, la donació va ser de “com a mínim” 147.000 euros a canvi d'un contracte de 2,1 milions en obres de millora de la carretera C-55 i un altre de 7,2 milions de treballs de millora de les carreteres del voltant de Berga. Segons el jutge, Gordó també va negociar imports, donacions i dates de lliurament dels imports amb l'administrador únic de la constructora, Félix Pasquina.
