L'ANC aprofundeix el gir social en la recta final de la renovació de la seva directiva
“Catalunya serà lliure si la vida dels catalans és digna”. La frase, pronunciada per l'escriptor Antonio Baños en l'últim gran acte de l'ANC, resumeix com poques la posició que la principal associació independentista vol adoptar en la seva nova etapa. Des de la consulta del 9-N l'Assemblea s'ha centrat en posar l'accent sobre el discurs social amb l'objectiu de fer atractiva la causa independentista per al grup dels indecisos, indispensables per assolir una majoria. Aquesta estratègia s'ha accelerat en la recta final de les seves eleccions internes, que el proper dissabte triaran les 75 persones que integraran el nou secretariat nacional.
L'associació ha lliurat aquest dilluns 15.000 signatures a favor de la ILP d'habitatge que impulsa la PAH i altres col·lectius. L'Assemblea va començar a recollir-les el passat 16 de febrer, adduint que el seu objectiu és fer una república Catalana “lliure i socialment justa”. Amb aquesta acció l'ANC s'acosta a un dels principals moviments socials, amb la intenció de dotar el seu discurs del caire reivindicatiu que l'independentisme ha tingut històricament però que a partir del 2012 alguns sectors han trobat a faltar.
L'aparició de Carme Forcadell i Muriel Casals, presidentes de l'Assemblea i d'Òmnium Cultural respectivament, en la manifestació de l'1 de maig i en l'acte de CCOO és un gest encaminat en la mateixa direcció. “L'ANC es vol comprometre amb un nou país que asseguri els drets laborals”, va assegurar l'organització independentista. Tant CCOO com UGT i altres sindicats han donat suport al procés sobiranista des de la taula del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, però els acostaments entre els dos sectors, moviment social independentista i sindicats, mai ha estat explícit.
Aquest dimarts l'Assemblea i Òmnium Cultural, també al costat de CCOO i UGT, a més de la CONFAVC i SOS Racisme, presentaran la plataforma Ciutadans i ciutadanes com tu!, en defensa del dret a vot de les persones estrangeres. L'acostament a col·lectius de persones d'origen estranger ha estat una constant des del sorgiment de l'ANC, sobretot a través del seu sectorial d'immigració, però s'ha reforçat en els últims mesos amb la presència de Forcadell en diversos actes en favor dels drets dels ciutadans d'origen estranger.
Jordi Sànchez, d'adjunt del Síndic a favorit per succeir Forcadell
La culminació del gir social de l'Assemblea podria arribar dissabte que ve si els socis donen suport a la candidatura encapçalada per Jordi Sànchez, una persona vinculada a l'esquerra. Pròxim col·laborador de Rafael Ribó, actual Síndic de Greuges i expresident d'ICV, Sànchez va ser dirigent de la Crida a la Solidaritat, un moviment en defensa de la llengua catalana durant els anys 80. Segons va avançar el diari Ara, l'adjunt de Ribó a la sindicatura compta amb el suport de l'aparell, la persona més reconeixible del qual és Pere Pugès, i de la pròpia Forcadell.
Carme Forcadell ha estat de fet la principal impulsora del nou caràcter social de l'associació independentista que ha impulsat les majors manifestacions de la història de Catalunya. Per Forcadell i el seu entorn la participació de 2,3 milions de persones al 9-N va constatar la necessitat de l'independentisme d'ampliar la seva base social per aconseguir una majoria àmplia. Entre 300 i 500.000 vots més que només podien assegurar-se si les associacions sobiranistes es posaven mans a l'obra per aconseguir el vot de catalans castellanoparlants i compromeses amb les lluites socials. Experiències com Súmate, l'associació d'independentistes de cultura i llengua espanyola, són exemple del perfil al que vol recolzar l'ANC.
Omplir la Meridiana, l'acció que l'Assemblea ha dissenyat per al pròxim 11 de setembre, que serà a més l'inici de la campanya electoral per al 27-S si Artur Mas convoca les eleccions quan va prometre, és també en un gest de complicitat a aquest sector. La Meridiana és una avinguda que connecta el Parlament de Catalunya amb Nou Barris, un dels districtes més castigats per la crisi, símbol de les lluites veïnals i receptor de molts dels migrants que van arribar a Barcelona des de diversos punts d'Espanya en la dècada dels 60 i 70.
