“L'aïllament a la presó convida al secret i a la falta de control”

Enmig el procés de debat i discussió sobre l'aïllament penitenciari, el Parlament de Catalunya ha convidat dos experts internacionals sobre tortures i centres penitenciaris. Es tracta de l'últim Relator de les Nacions Unides sobre Tortura i Tractes Cruels, Inhumans i Degradants, Juan Méndez, i l'expresident del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, Mauro Palma.

Tots dos demanen l'eradicació del règim d'aïllament penitenciari: 2.156 persones van estar en cel·les d'aïllament en 2016 a Catalunya, segons el Departament de Justícia.

La Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura els ha convidat a participar en el grup de treball sobre els Departaments Especials de Règim Tancat que està tenint lloc al Parlament de Catalunya. A quines conclusions creuen que hauria d'arribar el grup?

Juan Méndez: Esperem poder contribuir al debat parlamentari sobre la necessitat de regular i reformar el règim d'aïllament a Catalunya i adequar-lo als estàndards internacionals, que actualment estableixen una prohibició absoluta de l'aïllament indefinit. També per prohibir l'ús de l'aïllament, encara que sigui de poca durada, en persones amb discapacitat mental, menors de 18 anys i per a dones embarassades o lactants.

Volem recordar que l'aïllament perllongat, definit pel dret internacional, és considerat com tot període superior als 15 dies. Sempre que s'aïlli a un detingut, s'ha de prendre aquesta decisió amb raons fonamentades i establertes a la llei, a més de donar al detingut la possibilitat de defensa en un procediment administratiu.

Mauro Palma: Hi ha unes mesures que s'han de tenir en compte: proporcionalitat, legitimitat, responsabilitat, no discriminació ... Llavors, un aïllament que s'allarga més enllà dels 42 dies compleix amb aquests paràmetres? La resposta és rotundament no. Els efectes de l'aïllament sobre la persona, la seva psicologia i la seva especificitat, considerem que és un càstig afegit, fins i tot amb una afectació corporal.

Parlen gairebé d'una pena corporal. Podem classificar l'aïllament com una forma de tortura?

J.M .: El que defineix tortura és el sofriment mental o físic. Cert tipus de mesures poden infligir aquest patiment. Es tractarà de tortura o no en funció de la durada, de consideracions subjectives, del nivell o possibilitat de sofriment que pateix aquesta persona com a conseqüència de l'aïllament.

L'aïllament més enllà dels 15 dies i l'indefinit (quan la persona no sap quan acabarà) és clarament un tracte cruel, inhumà i degradant per la convenció contra la tortura. En condicions més greus, per descomptat que constitueix tortura. Però cal tenir en compte que l'important no són les conseqüències immediates, sinó les que s'originen a llarg termini. Encara que hi hagi persones que puguin estar molt temps en aïllament, això no vol dir que no pateixin. Tot i que no pateixen algun trastorn de manera visible, el dolor o el patiment està present, i això defineix que sigui tortura o almenys tracte cruel o degradant.

M.P.: A Catalunya i a Espanya, els espais d'aïllament són habitacles separats de la resta de la presó. Això augmenta l'absència de transparència i relaciona la situació d'aïllament amb la possibilitat de manca de control i la dificultat de poder denunciar els possibles maltractaments. L'aïllament situa en un punt controvertit a les persones aïllades però també als treballadors.

A Catalunya, diversos presos i ex presos han denunciat casos de tortura i maltractaments, encara que des de la Direcció General de Serveis Penitenciaris s'ha negat. Quin control es pot fer?diversos presos i ex presos han denunciat casos de tortura i maltractaments

J.M .: L'aïllament constitueix una invitació al secret i a la manca de control, i això deriva en tortura física. Independentment que no hi hagi tortura física, l'important és que l'aïllament indefinit és un tracte cruel i degradant i pot constituir tortura segons la seva gravetat. Entenem la dificultat de l'administració penitenciària, però això no pot justificar el maltractament a les persones detingudes. La persona detinguda perd alguns drets però mai, en cap concepte, pot perdre el dret a què es respecti la seva dignitat com a persona.

En el grup del treball del Parlament, diferents experts asseguren que hi ha un increment en l'ús de l'aïllament arreu del món. A què creuen que es deu això? És útil l'aïllament?

J.M .: La raó pot variar en funció de cada país. S'ha estès molt l'ús de l'aïllament en tot el món perquè les autoritats penitenciàries troben més fàcil controlar així la població penitenciària i per tant evitar disturbis i amotinaments, controlant de molt a prop els presos que consideren perillosos. Hi ha un problema a Catalunya en relació als suïcidis a la presó. En els règims d'aïllament que he vist en altres països hi ha un control molt directe. Quan una persona està a prop del suïcidi o en un estat depressiu, se li impedeix el suïcidi, se li treu l'aïllament i se'l tracta psiquiàtricament. Hi ha molt pocs suïcidis que s'acabin realitzant. La situació a Catalunya és preocupant perquè es combina una situació repressiva amb la manca de control.

Han observat el sistema penitenciari en diferents països. Hi ha algun estat en el qual s'hagi suprimit o s'hagi limitat a la mínima expressió l'aïllament?

J.M .: Hi ha molts exemples. Està en tràmit la reforma en molts països. He participat com a pèrit en un judici contra l'aïllament al Canadà o el Brasil, i no puc afirmar que la reforma sigui reeixida a tot arreu, però si que hi ha un progrés gran en limitar l'aïllament. Als EUA, Estat per Estat, hi ha alguns progressos significatius. En el cas de Canadà fa anys que la cort suprema va limitar l'ús de l'aïllament reiterat, que es permet fins a 30 dies. La cort va dictaminar que en un any no podien ingressar en aïllament més de 2 vegades en aïllament per 30 dies seguits. Això és un avenç.

Òbviament la reforma per ajustar a tots els països al règim de les regles Mandela són el patró internacional però necessitaran temps. La comissió de Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa ha fet unes aportacions molt importants. Hi ha països nòrdics que estan limitant l'ús de l'aïllament a la presó preventiva arran de les aportacions que s'han fet des de la CPT.

El senyor Palma ha visitat els centres penitenciaris de Brians 1 i 2 a Catalunya. Brians I és una de les presons que acumula el nombre més gran de denúncies. Aquí va ser on es va suïcidar Raquel E.F. després d'estar més de mig any en aïllament i diversos intents per suïcidar-se. Per què un centre pot tenir un historial més alt de conflictes i intents de suïcidi que un altre?es va suïcidar Raquel E.F. després d'estar més de mig any en aïllament i diversos intents per suïcidar-se

M. P .: És un problema que es relaciona amb la formació dels treballadors de les presons. No s'entén les diferències de panorames en les diferents presons de Catalunya. Això vol dir que, molt probablement es crea una situació de cultura interna que no tendeix a resoldre problemes, sinó a cobrir i amagar situacions. Per això és important la formació per afrontar les situacions en positiu i que les situacions de vulneracions siguin adequadament investigades. Sorprèn quan hi ha relats molt reals de tortura a Espanya, però en canvi quan discuteixo amb els fiscals no contemplen cap situació il·legal que s'hagi produït.

J.M.: El cas de Raquel il·lustra una altra problemàtica que és que les presons estan contemplades per a homes. No hi ha un tractament específic de gènere ni per a persones LGTBI. La formació del personal penitenciari tampoc és adequada a les necessitats de tractament ni tractament psiquiàtric de les dones.

A la societat, els que no s'adapten, van a la presó. A la presó, els que no s'adapten al règim penitenciari ordinari van a aïllament. ¿La supressió de l'aïllament pot ser una primera mesura per replantejar un altre sistema penitenciari?

M. P .: En part. Existeixen els mòduls de respecte, espais on s'habilita la possibilitat de negociacions internes entre funcionaris i interns, on es decideixen qüestions d'ordre i organització dels mòduls. Però per això cal donar la possibilitat d'autodeterminar-se, triar els mateixos representants ... Si jo estic aïllat, ¿quina capacitat social se m'està donant?

L'aïllament el que posa en dubte és la responsabilitat del mateix medi penitenciari davant els subjectes. Es fa dels detinguts uns “adults infantils” als quals se'ls imposa una sanció que a més de ser cruel i degradant, no els capacita per a res en positiu per relacionar-se amb la societat.

J.M .: Mai s'ha de renunciar a la rehabilitació de la persona condemnada. Lamentablement els règims penals van abandonant la inserció social a la pràctica. Tot i que no en el pla teòric. De fet, en llocs que tenen una alta taxa d'empresonament, les autoritats ni tan sols parlen de reinserció. El sistema és cada vegada més punitiu perquè la gent està cada vegada condemnada a penes més altes de presó. Cada vegada s'imposen més sancions que infligeixen dolor i sofriment i que, per tant, s'acosten al tracte cruel inhumà i degradant i a la tortura. Hi ha moltes coses que s'han de modificar en el sistema penitenciari. L'aïllament és un d'ells, però no l'únic.

És urgent començar a reformar el sistema penal que implica cada vegada penes més altes i més penes per delictes no violents. S'està fent de les presons espais molt més punitius del que seria necessari. Si volem sentir-nos més segurs el que hem de fer és repensar la taxa d'empresonament i també la funció social que ha de tenir la presó.