L'aposta de Colau a les generals desbarata el pla d'Iglesias per a Catalunya
“Podem, guió, el que sigui”. El pacte que Iglesias va subscriure amb ICV a les portes de les eleccions autonòmiques catalanes venia precedit per mesos en els quals Podem havia intentat, sense èxit, construir la seva pròpia candidatura, seguint a ulls clucs la partitura emanada del congrés fundacional de Vistalegre, que imposava presentar-se en les comunitats amb la seva pròpia marca. Però a Podem a Catalunya li faltaven quadres, organització de bases, candidats i logística per a la campanya, elements que sí que podia proporcionar-li una ICV-EUiA minvada i que necessitava pactar a qualsevol preu.
El pacte bilateral Iglesias-Herrera responia a interès de tots dos, i va ser global. Acudirien a les eleccions catalanes amb una marca pròpia i al Congrés dels Diputats sota el nom de “Podem, guió, la marca catalana”. Podem obria la mà i permetia que a Catalunya, un territori difícil però clau per arribar a la Moncloa, la seva gent es posés a fer un espai polític més ampli. Aquest intent d'espai polític nou va ser Catalunya Sí que es Pot, a la qual per fallar-li, li va fallar des del nom fins a l'enfocament de campanya.
A tres mesos de les eleccions generals i després del rotund fracàs de la marca, una papereta on posi “Podem - Catalunya Sí que es Pot” sembla un suïcidi. No obstant això la cúpula de Somosaguas encara pretenia fer valer el pacte amb ICV-EUiA, analitzant que els problemes de les catalanes es van deure sobretot a la forta polarització nacional de la campanya. El pas donat pels de Colau aquest divendres ve a desbaratar aquesta estratègia. Barcelona en Comú ha decidit, prèvia consulta amb les seves bases, implicar-se en les generals, imposant les seves pròpies normes.
La candidatura municipalista de Barcelona ha decidit posar-se a formar una candidatura “eminentment ciutadanista” i amb l'objectiu de formar un grup propi català al Congrés. El correctiu als plans de Podem és evident quan, dels 4 punts aprovats pel plenari, 3 parlen de “projecte polític sobirà”, “candidatura dirigida amb criteris propis” i que “no serà una suma de sigles”. Tots ells fugen de la forma establerta en el pacte bilateral entre les cúpules de Podem i ICV-EUiA i que tan pobres resultats va tenir el 27-S.
El grup propi català com a objectiu
Un dels punts que recollia el pacte entre Iglesias i Herrera era el de constituir un grup català al Congrés, cosa que Podem ja havia acceptat pels de Beiras a Galícia. Però després de les eleccions del 27-S aquesta idea es va dissipar, tenint en compte que el reglament del Congrés obliga a tenir un 15% de vot a les circumscripcions en què una candidatura es presenta per permetre el grup. Catalunya Sí que es Pot no va aconseguir superar la barrera del 15% en cap de les quatre províncies en les eleccions catalanes, i a Lleida i Girona inclús va quedar per sota del 5%.
En la proposta llançada pels de Colau l'objectiu del grup propi ha tornat a la primera línia. Barcelona en Comú està oberta a negociar amb tots els agents polítics catalans, prioritàriament amb ICV-EUiA, Podem i Procés Constituent, que formen part de la seva confluència a Barcelona, però el grup propi és irrenunciable, segons l'acordat.
Malgrat tot, el reglament del Congrés es blinda davant la possibilitat que un mateix partit vulgui formar dos grups amb diputats del mateix partit. Segons l'article 23 de la Cambra “no podran formar Grup Parlamentari separat dels Diputats que, al temps de les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat”. Això vol dir que Podem hauria de constituir-se com a partit separat de Podem si vol formar part de la candidatura que impulsa Colau.
Oportunitat de Ahora en Común
Una qüestió que està a l'aire és l'anomalia que els electors catalans no puguin votar a la candidatura d'Alberto Garzón cosa que, segons el pacte subscrit entre Podem i EUiA, referent d'IU a Catalunya, succeiria el 20 de desembre. Garzón participarà en l'espai de Ahora en Común, una iniciativa que es mira al mirall de les confluències municipalistes i amb les que el candidat d'IU ha intentat per tots els mitjans la confluència de la seva organització amb Podem, sense èxit.
L'aposta de Colau per a les Generals té com a objectiu indissimulat obrir el partit d'Iglesias, introduint a Catalunya protagonismes que s'escapin del seu control. El poder de Barcelona en Comú en l'àmbit català es preveu important, i el fet que busquin una confluència sense sigles dóna espai a Ahora en Común, que podria intentar que Catalunya fos el primer lloc on Garzón i Iglesias es trobessin donant suport a les mateixes sigles, com ja va passar en les eleccions catalanes.
