El Mobile World Congress i la Barcelona aparador en l'era de la nova política

Barcelona en Comú s'ha enfrontat aquesta setmana al seu primer Mobile World Congress des del Govern de la ciutat. La vaga de transports ha estat el més destacat d'aquesta edició i ha acabat provocant un important mal de cap a l'alcaldessa, que divendres passat va prendre personalment les regnes de la negociació. Per sota del conflicte laboral, el Mobile exemplifica l'aposta històrica de la ciutat per un model tan econòmic com d'imatge exterior en què Barcelona és líder i que crea un espai de consens polític a la ciutat inèdit en qualsevol altra matèria.

L'arribada de Colau i la seva “revolució democràtica” al consistori no ha posat en dubte el model dels grans esdeveniments, tot i que sí que hi ha hagut un reenfocament. El consistori ha paralitzat, de moment, la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern i va anunciar un pla de desinversió a la Fórmula 1. Sobre el MWC, si bé l'alcaldessa es va mostrar crítica al principi de la seva cursa cap a l'alcaldia, durant la campanya ja defensava el congrés tecnològic, i la signatura de la seva renovació va ser la primera mesura presa com a alcaldessa electa, abans fins i tot de prendre possessió.

“Ens hem adonat que el Mobile pot ser una força tractora per fomentar sectors econòmics basats en la innovació”, explica el primer tinent d'Alcaldia, Gerado Pisarello. L'Ajuntament ha introduït canvis en el que era el discurs sobre el MWC i ha aprofitat l'oportunitat per fer alguns canvis, com adherir-se al Electronics Watch, organització que treballa per la millora de les condicions laborals en la indústria tecnològica. A més, no dubten a posar al Mobile com a exemple del tipus d'economia que volen fomentar, “col·laborativa i cooperativa”.

“És tot el contrari que les bombolles que han caracteritzat la deriva purament especulativa del model Barcelona dels últims anys”, sosté Pisarello. Malgrat les intencions de l'Ajuntament, el congrés és vist per alguns com la punta de llança d'un model que ha creat externalitats negatives per als ciutadans. “Si construeixes una ciutat que mira cap a fora, que es posa maca perquè vol inversors, un dels resultats és que la gent que viu aquí passa a ser una mera comparsa, figurants d'una Barcelona que passa lluny dels seus habitants”, explica José Mansilla, antropòleg urbà i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU).

De la 'ciutat de fires i congressos' al MWC

“El MWC no és l'origen d'aquest model, però sí que es pot considerar el resultat d'unes polítiques de promoció econòmica que són molt anteriors”, apunta Mansilla. “Des dels anys 50 l'alcalde Porcioles ja promovia la 'ciutat de fires i congressos', i Barcelona no és només un referent turístic en general sinó també per a un turisme una mica especial com és el vinculat als congressos”, apunta. Actualment Barcelona se situa entre les 5 ciutats del món en esdeveniments empresarials, i es calcula que fins a la meitat dels ingressos per turisme, principal motor econòmic, venen dels viatges de negocis.

La capital catalana ha apostat fort per aquest sector econòmic durant dècades. Eslògans com “Barcelona, la Millor botiga del mon” o “Posa't guapa” reflecteixen l'esperit dels successius ajuntaments per mostrar una determinada cara al món per atreure visitants que busquen a la ciutat estètica i consum. El congrés de mòbils és el més internacional, però la ciutat acull fires tan importants com l'Alimentaria, el saló del Manga o el de l'Automòbil. En paral·lel, Barcelona ha apostat per esdeveniments tan importants com els Jocs Olímpics del 92, el Fòrum de les Cultures de 2004 i, més recentment, s'ha planejat una candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern que no acaba de quallar.

“Un esdeveniment com el MWC serveix per tres coses: en primer lloc per al desenvolupament econòmic, en aquest cas estar a la cursa de la tecnologia mòbil de forma important. En segon, per situar Barcelona com a ciutat amb capacitat d'acollir esdeveniments de 100.000 persones. En tercer lloc, per fer marca de ciutat de forma global, no només per als sectors tradicionals sinó per captar inversions, investigadors o estudiants Erasmus ”, enumera Enric Truñó, exregidor socialista, un dels responsables dels jocs del 92 i impulsor de la candidatura dels JJOO d'hivern.

Segons ell, fora d'aquests tres objectius bàsics se situen “assumptes menors”, com l'economia que es genera al voltant d'un gran esdeveniment en el sector hoteler o de la restauració.

MWC i la promoció tecnològica de Barcelona

Mansilla, en canvi, nega aquesta llista de beneficis. “El Mobile no ha tingut cap efecte destacable sobre la indústria tecnològica de la ciutat, fora de l'impuls que li hagin volgut donar als ajuntaments”, assegura, posant l'exemple del 22 @. Segons el parer de Mansilla, aquest districte, pensat per assentar indústries de la innovació al Poblenou, “no ha aconseguit atraure empreses d'alt valor afegit i de fet es van haver de canviar els criteris d'acceptació d'empreses per poder omplir els edificis”.

La poca sort del districte de la innovació a la ciutat que acull un dels congressos de telefonia mòbil més importants del món no sorprèn a l'antropòleg. “Sabem des de fa anys, perquè hi ha abundant literatura científica, que aquest tipus de vincles no funcionen així i que, en el món que vivim, les empreses tal com venen se'n van”. Això el porta a pensar que darrere de projectes com el 22@ hi havia interessos més enllà de fer un “Silicon Valley” a la Mediterrània. “Eren ingenus i no sabien que això no funcionava així o tornava a ser una gran operació per buscar beneficis en la transformació urbanística?”, es pregunta Mansilla.

L'Ajuntament, en canvi, es mostra convençut que el MWC pot ser un catalitzador per millorar la indústria tecnològica. “Ha de servir per fomentar la petita emprenedoria d'àmbit local. El Mobile rep innovadors, el que volem és que Barcelona sigui una creadora d'innovadors, que puguin sorgir del contacte amb inversors que passen pel congrés”, explica Pisarello. Segons ell, esdeveniments com el 4 Years From Now, una trobada d'start ups innovadores que es realitza en el marc del Mobile, “té un enfocament similar al tipus d'economia que vol fomentar el govern de la ciutat”.

No només és que Barcelona en Comú aposti pel Mobile, sinó que l'han convertit en una palanca de canvi sobre el tipus de relació que vol tenir l'Ajuntament amb la tecnologia. Truñó explica aquest fet per les enormes implicacions empresarials que té per la ciutat. “Sis mesos abans de les eleccions Colau va fer unes declaracions dient que això del congrés de mòbils s'havia d'estudiar”, recorda, “el que reflectia un apriorisme sobre el desconegut. Però ara han vist que el MWC té una potencialitat econòmica a la que no poden renunciar ”.

Es poden redistribuir els beneficis del Mobile?

Un dels assumptes en què Barcelona en Comú més va incidir durant la campanya va ser en la redistribució dels beneficis econòmics que generava el model Barcelona. Els de Colau asseguraven que la riquesa que es generava per l'ús intensiu dels recursos de la ciutat havia de repercutir en una millora global de les condicions de vida, i es mostraven crítics amb les polítiques impulsades fins al moment.

Però aturar un model amb una implantació tan profunda en l'economia local no és cosa de dos dies. “A llarg termini l'òptim seria plantejar un model de ciutat amb un motor econòmic diferent i més diversificat”, apunta Mansilla, que afegeix que, a curt termini, l'Ajuntament té dues possibilitats: “La primera és oposar-se a un esdeveniment com el Mobile , de manera que probablement es vagi a un altre lloc. La segona és intentar modular els efectes negatius, garantir que els contractats tinguin unes condicions dignes, i intentar que la gent s'allotgi de forma correcta i no fomentant economia en negre ”.

El govern municipal assegura haver apostat per la segona opció. “Crec que hem estat molt valents a l'hora de qüestionar el turisme aquests últims anys, però el considerem com una cosa positiva mentre treballem per lluitar contra la precarització i fer-lo sostenible”, assegura Pisarello.

Per Truñó, en canvi, un congrés com el MWC no està pensat per redistribuir beneficis per si mateix, a diferència d'intervencions majors i puntuals com podrien ser uns Jocs Olímpics. “Crec que els JJOO 92 sí que es van distribuir molt bé, però un congrés, per molt gran que sigui, dóna pel que dóna, per desenvolupar el sector i poc més”, explica.