“Avui no es pot”
Màxima expectació a tres quarts d’onze de la nit a l'antiga Fabra i Coats de Sant Andreu perquè compareix, per fi, el cap de llista, Lluís Rabell, acompanyat de bona part dels candidats. No hi són Pablo Iglesias ni Íñigo Errejón, tanmateix molt presents a la campanya. “Vinga Rabell, vinga”, l’anima algú que crida entre els assistents. Rabell pronuncia després d’uns minuts les paraules que tothom espera sentir: “No ens n’hem sortit”. La decepció que suposen els 11 escons de Catalunya Sí que es Pot allunyen aquella victòria –quan sí que es va poder, a la mateixa Fabra i Coats– de la Barcelona en Comú d'Ada Colau.
Minuts abans, fora de la sala de premsa on s’apleguen unes cent persones, un optimista s’acosta amb un nen en braços i crida “sí que es pot!”. Una noia del grup li respon amb una negativa, girant el cap a banda i banda: “No... Avui no es pot”. La coalició formada per ICV, EUiA, Equo i Podem no preveia el cava ni la coca en una jornada electoral en clau plebiscitària que pronosticava que les celebracions serien pel ‘Sí’ o pel 'no', però no pel ‘Sí que es pot’. No hi ha cava però tampoc aigua. Les ampolles s’han esgotat aviat per fer passar avall uns resultats difícils de digerir.
Segons les enquestes publicades durant la campanya electoral, la candidatura ja havia passat de disputar-se la segona plaça amb Ciutadans a empentar-se per la tercera plaça amb el PSC, però el que no era un escenari esperat la proximitat en nombre d’escons amb la CUP o el Partit Popular, tal com ha acabat passant.
La sala de premsa, mig plena i preparada per acollir un centenar de periodistes acreditats, li ha quedat gran a la candidatura. Minuts després que es conegués el primer sondeig a peu d’urna ofert per TV3, que situava Catalunya Sí que es Pot com a quarta força per darrere del PSC, s'han començat a veure les primeres cares llargues de la nit. Cares que es feien més llargues quan al projector hi apareixia la gent aplegada al centre cultural del Born, des d’on Junts pel Sí seguia la nit electoral amb il·lusió. A Fabra i Coats, silenci prudent i calma. “Podem constatar que ha estat una convocatòria electoral amb una polarització molt alta entre el sí i el no”, reconeixia el cap de campanya de Catalunya Sí que es Pot, Marc Rius, que compareix per fer les primeres valoracions.
L’ambient festiu i les estelades que onegen al centre cultural del Born contrasten amb la buidor de gent i de càntics que predomina a Fabra i Coats. Si el passat 24-M aquest recinte va ser l’espai de victòria i festivitat de Barcelona en Comú, aquest 27-S ningú vol sortir a la foto. L’esperança que una coalició d’esquerres a l’estil de BComú reproduís l’èxit municipal ha quedat fosa. D’altra banda, qui no s’ha vist aquest diumenge però sí s’ha vist gairebé dia sí dia també durant la campanya han estat el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, i el seu secretari polític, Iñigo Errejón, que s’han bolcat en una cursa electoral que s’agafaven com un assaig de les generals. En aquest sentit, la derrota de CSQEP davant del PSC i de Ciutadans és també una derrota simbòlica de Podemos davant del PSOE i Ciudadanos i suposa igualment un cop dur per ICV, que en la passada legislatura tenia 13 diputats i que ara, integrada en aquesta coalició, en tindrà només 11.
El moment de més cridòria de la nit ha arribat quan Catalunya Sí que es Pot guanyava l’onzè diputat i passava així per davant del Partit Popular. La celebració desesperada d’aquest instant era tot un indicador de com ha evolucionat la nit electoral des d'aquesta seu.
En la seva compareixença, Rabell, aguantant un somriure, considerava que el resultat obtingut “ha estat la conseqüència d’un escenari extremadament polaritzat”. “S’ha imposat la dinàmica de la polarització”, insistia. Amb tot, el líder veïnal s'ha mostrat convençut que el plantejament que defensa la candidatura, i que passa per una majoria favorable al Congrés, “guanyarà força i credibilitat en els pròxims temps”. “Una força com Podemos ha expressat una posició claríssima i molt valuosa, que és la de reconèixer el dret de la ciutadania catalana de decidir el seu futur, tanmateix això no ha estat suficient en un context de polarització”, ha reconegut.
