Nou govern, els mateixos problemes per aprovar els pressupostos

Si la política és moltes vegades irònica la velocitat a la qual canvien les coses en la política catalana augmenta la freqüència amb què es produeixen aquestes ironies. Oriol Junqueras, que només fa dos anys que va anunciar que no tornaria a donar suport a uns pressupostos autonòmics, és ara l'encarregat d'elaborar uns nous pressupostos autonòmics, i la col·laboració que llavors el d'Esquerra negava a l'ex conseller Andreu Mas-Colell és la que ara li nega la CUP a ell.

Els papers han canviat, però la història dels nous comptes segueix al peu de la lletra el guió dels últims anys. Amb una pròrroga pressupostària temporal i sense majoria absoluta on recolzar-se, el conseller d'Economia busca acords amb altres formacions que li permetin tirar endavant el projecte més important de la legislatura. Junqueras mira en primer lloc cap a la CUP, formació amb la qual Junts pel Sí va subscriure un acord d'estabilitat que, però, és interpretat de formes diferents pels signants.

La CUP ha anunciat que no se sent obligada a aprovar els pressupostos i que no ho farà si no consideren que compleixin amb el compromís de desenvolupar “de manera expansiva” el pla de xoc social pactat. Els anticapitalistes prefereixen que hi hagi uns nous pressupostos a una pròrroga, i han mostrat el seu desig que aquests incloguin la reforma de l'impost de successions, un impost que ha perdut prop de 500 milions de recaptació respecte al seu rècord al 2008. Junqueras rebutja aquest extrem perquè opina que contribuiria a reduir la recaptació i podria castigar les famílies amb una capacitat econòmica limitada.

Dissenyar un projecte pressupostari que pugui rebre el suport de la CUP és la tasca en la qual el nou conseller d'economia se centrarà durant les pròximes setmanes, tan aviat com el Parlament aprovi la pròrroga pressupostària temporal, dimecres que ve si tot va bé. Però el republicà ja ha anat posant en avís la CUP, assegurant que els comptes “no seran justes” per als catalans perquè, segons va explicar, “el 88% dels recursos són finalistes i estan assignats automàticament” per l'Estat. Tan gran és la dificultat que troba Junqueras en el projecte que ni tan sols descarta una pròrroga definitiva si es troba sense socis.

Aquesta pròrroga seria l'escenari menys amable per a un Govern que va arribar amb un missatge de gir social. Tant Esquerra com els seus socis de Convergència desitgen tenir uns nous comptes per poder minorar el pes de les retallades dels últims quatre anys sobre les castigades classes populars catalanes, sobretot en una legislatura que es preveu tan curta que podrien no cabre més de dues lleis pressupostària. Una pròrroga limitaria la capacitat de gestió dels nous consellers, ja que els complicaria la priorització de partides de despesa o crear-ne de noves, un desavantatge addicional en un context de reorganització dels departaments com l'actual. Però a Economia encara no volen pensar en això perquè confien que seduiran a la CUP o que, en cas contrari, trobaran una alternativa.

Tan clàssiques com les dificultats per aprovar els comptes és que el Govern, veient-se en aquesta situació, miri cap al PSC a la recerca d'un aliat inesperat. Aquest 2016 no és diferent. La reunió duta a terme en passat dijous entre el president Carles Puigdemont i el primer secretari dels socialistes, Miquel Iceta, va servir per afinar la sintonia entre tots dos i obrir la porta a un pacte pressupostari amb el PSC. Iceta ja havia marcat durant el debat d'investidura el seu perfil més negociador, assegurant que volia arribar a acords amb el nou executiu.

Però els socialistes no estan disposats a donar xecs en blanc. Si han de ser ells qui ajudin a passar el complicat projecte de llei, no només reclamen més mesures socials o el conegut augment de successions, també que els pressupostos no continguin partides relatives al procés sobiranista i les “estructures d'estat”.