Nou anys del partit d'Albert Rivera: El vell passat del nou Ciutadans
Ciutadans està irrompent amb força en el panorama polític espanyol. En un moment en què allò que és nou té premi electoral, la formació d'Albert Rivera es presenta davant l'opinió pública com un partit de la nova política i garant de regeneració. Alguns no han dubtat a anomenar-lo “l'Podem de dretes”, per la força amb què pot irrompre un discurs que combina a parts iguals frescor, oposició frontal a la corrupció i responsabilitat. No hi ha dubte que Ciudadanos -Ciutadans, com fins ara s'havia conegut a partit-ha estès la seva marca per l'estat amb gran habilitat per fer-la passar per nova.
Però la veritat és que Albert Rivera sumarà al final d'aquesta la tercera legislatura com a parlamentari català, defensant les sigles d'un partit que compleix 9 anys precisament aquest 4 de març. Un temps més que suficient perquè els seus diputats, 3 durant les primeres dues legislatures i 9 a partir de 2012, es retratin amb el sentit dels seus vots. Segons la seva actuació al Parlament, Ciutadans s'ha revelat com un partit de tendències dretanes, votant freqüentment al costat de PP i, en menys ocasions, PSC.
El 25 d'abril del 2013, el diputat de Ciutadans Manuel Villegas va defensar des de la tribuna del Parlament retirar la sanitat als immigrants sense permís de residència. “No podem oferir assistència sanitària gratuïta i il·limitada a tot aquell que vingui com a turista o aquells que han entrat de forma irregular a Espanya”, va proclamar Villegas. “Creiem de lògica, però també de justícia, que els serveis sanitaris que s'ofereixen als ciutadans que es troben il·legalment a Catalunya no poden ser exactament els mateixos que els que s'ofereixen als ciutadans que paguen religiosament els seus impostos i compleixen les seves obligacions per amb la societat ”, va continuar el diputat, per finalment reblar: “Creiem que qualsevol euro invertit en aquesta mesura [l'assistència a immigrants en situació irregular] estaria millor invertit en reobrir algun centre d'atenció primària dels que s'han tancat”.
En aquella ocasió la proposta de Ciutadans només va comptar amb el suport dels diputats del PP, els mateixos amb els quals el 13 octubre de 2013 van abandonar la Cambra per escapolir-se d'una votació sobre el franquisme. El grup parlamentari d'ICV-EUiA havia presentat una moció en la qual s'instava a condemnar el franquisme i el feixisme, però el debat es va tensar quan David Fernàndez, diputat de la CUP, va acusar Ciutadans de tenir intenció de manifestar-se al costat de grups xenòfobs com Plataforma Per Catalunya, Falange o Tramuntana. El diputat de Ciutadans, Jordi Cañas, va respondre a la CUP retraient que ells es manifestaven al costat del “Comando Barcelona”. Després de ser cridat a l'ordre i tallar-li el micròfon per part de Presidència, els diputats de Ciutandas i del PP van abandonar l'hemicicle.
Dos dies després, el 12 d'octubre, Ciutadans i el PP es manifestaven a plaça Catalunya al costat de la plataforma “Som Catalunya, Som Espanya” que, malgrat els seus intents de desmarcar-se'n, no va poder evitar la presència del partit xenòfob de Josep Anglada, Plataforma Per Catalunya. El líder racista no ha dubtat a mostrar les seves simpaties cap al partit de Rivera, encara que en ocasions els ho ha posat difícil. L'estiu de 2013, Anglada va fitxar el fins llavors candidat de Ciutadans, Manuel García Florido, amb el qual un nodrit grup de persones van passar de militants de Ciutadans a engrossir les files ultradretanes de PXC.
Llibertat religiosa i impostos
Els assumptes d'índole religiosa han estat bon termòmetre de les posicions de qui avui es presenta com a flamant incorporació a la nova política espanyola. Ciutadans es va abstenir en el punt d'una moció que reclamava no aplicar la reforma de l'avortament de Gallardón a Catalunya, tot i que sí es va mostrar partidari de retirar les subvencions a centres religiosos sota l'argument que “qui vulgui escola segregada, que la pagui”. A més, l'avui portaveu i candidata a l'alcaldia de Barcelona per la formació, Carina Mejías, va proposar prohibir alguns tipus de vels islàmics, com el burca i la niqab, en llocs públics. “Des de Ciutadans creiem que sota cada burca hi ha una dona sotmesa i que els drets humans i les llibertats estan per sobre de qualsevol qüestió religiosa o cultural”, va assegurar, adduint a més qüestions de seguretat pública.
Per a la prohibició del vel integral, Mejías ni tan sols va poder collir el suport del qual va ser el seu partit durant 20 anys, el PP. La número dos del partit es va afiliar a Noves Generacions l'any 1989, ascendint llocs en la formació fins a arribar a regidora de Barcelona i diputada durant 8 anys al Parlament, on també va ser portaveu del grup popular. Durant la seva primera etapa com a diputada del PP es podria haver creuat amb un jove advocat barceloní que llavors donava les seves primeres passes en les Noves Generacions del partit conservador. Era qui després seria el seu cap, Albert Rivera, que va estar afiliat al PP entre 2002 i 2006, fins poc abans de ser elegit president de Ciutadans.
Ciutadans ha estat un partit que s'ha significat contra les retallades, alhora que contra les pujades d'impostos. Segons ha defensat la formació, es necessita un sistema que redistribueixi, gravant als més rics i alliberant d'impostos a les classes mitjanes i baixes. No obstant això, Ciutadans s'ha retratar el 2013 votant en contra de recuperar l'impost de patrimonis, sota l'argument que “servia per ficar la mà a la butxaca als ciutadans per construir la transició nacional”. 6 mesos després, també va votar en contra, de nou amb el PP, de recuperar l'impost de successions, que grava especialment les herències de més de mig milió d'euros.
Conats de corrupció i pràctiques poc netes
Si en alguna cosa s'ha alineat Ciutadans amb partits més a l'esquerra com la CUP o ICV-EUiA ha estat en el flagell contra la corrupció, enfocada especialment contra els dos partits hegemònics a Catalunya, CiU i PSC. Famós entre la premsa parlamentària és l'exportaveu de la formació, Jordi Cañas, que freqüentment clamava contra el règim de “nacionalisme cleptòman” en què al seu parer viu la ciutadania catalana. Però els bons temps de Cañas com a fuet de la corrupció van acabar-se quan el TSJC el va imputar al gener de 2014, acusat d'haver defraudat 429.000 euros a Hisenda com a gestor d'una societat.
Cañas va dimitir de tots els seus càrrecs al Parlament a l'abril, per la qual cosa no va arribar com a diputat a la confessió que l'expresident Pujol va fer al juliol i del que amb seguretat Cañas hagués tret suc a les seves diatribes parlamentàries. No obstant això, al novembre Ciutadans el va recol·locar-lo com a assessor al Parlament Europeu, on podria criticar cara a cara una altra persona que també va regularitzar diners provinents de Suïssa: Javier Nart. L'eurodiputat de Ciutadans va rebre una herència que el seu pare guardava al país del secret bancari, el que Nart va justificar per por a ETA. Una casualitat més. El gestor del compte del seu pare és la mateixa persona que el gestor de Felix Millet, l'acusat de saquejar el Palau de la Música.
En els seus 9 anys de vida, Ciutadans també ha tingut problemes amb les seves fundacions. A l'octubre de 2013 la Sindicatura de Comptes catalana va reclamar al partit els pressupostos d'una de les seves fundacions, Tribuna Cívica, que entre 2009 i 2012 va eludir la fiscalització tant de l'ens català com de l'estatal en pertànyer a un partit català però tenir seu a Madrid. Finalment el partit va presentar la documentació requerida i l'assumpte es va solucionar aquí, però de nou la sindicatura va tornar a fer-li una estirada d'orelles al seu informe de 2014, per no aportar tots els documents requerits sobre els comptes del partit i dels seus tres fundacions vinculades.
