El PP català paga les conseqüències de la seva campanya més xenòfoba
El temor més gran del PP català a la recta final de les eleccions municipals era l'empenta de Ciutadans. El bon moment que travessava el partit d'Albert Rivera, que escalava posicions en els sondejos tant en l'àmbit espanyol com català, augurava una caiguda dels populars que podia fer-los perdre importants places en un territori especialment difícil per a ells, com és Catalunya. Davant d'aquesta situació, el partit d'Alicia Sánchez Camacho va optar per centrar la seva campanya en el discurs antiimmigració, seguint el model que en 2011 va portar a Xavier García Albiol a conquerir Badalona, la tercera ciutat catalana per població.
Tota la campanya i precampanya del PP català va estar trufada de referències racistes, en un intent per desplaçar cap a la dreta més ultramuntana, buscant els vots que anteriors cites electorals atreure el partit xenòfob Plataforma Per Catalunya. Guiats per aquest objectiu com a únic salvavides, a l'Hospitalet van repartir fullets que proposaven “limitar la proliferació de locutoris, basars i kebabs”, o que cobrien la seva candidata amb un vel islàmic. A Barcelona van repartir octavetes racistes al barri amb més immigració de la ciutat. A Badalona van posar grans cartells amb l'eslògan “netejant Badalona”. A Sant Adrià van enganxar cartells que preguntaven: “Estàs fart de l'incivisme dels immigrants il·legals?”.
El PP ho va apostar tot a Catalunya al discurs xenòfob, però l'estratègia no va donar el resultat esperat. El 24-M van perdre gairebé un terç dels seus vots en 2011, una baixada de 5 punts que els ha fet quedar-se amb menys de la meitat dels seus regidors. A Barcelona el PP no ha arribat aquest any al 9%, quan en les anteriors municipals va superar el 17%. Una cosa similar ha passat a l'Hospitalet, on han caigut del 19 al 10%, passant de segona força a quarta. Més fort és la patacada a Sant Adrià, un altre dels municipis on el PP es va prodigar en les seves posicions més intransigents contra els estrangers. A la localitat del Besòs els conservadors cauen del 16 al 8%, i passen de la segona posició a la setena, taponant l'entrada de PXC, que perd el seu únic regidor.
A Badalona, en canvi, Xavier Albiol, pioner en el discurs xenòfob, ha aconseguit mantenir i superar els resultats del 2011, amb gairebé 3.000 vots més. Si és el cas, les posicions racistes no li van passar factura a les urnes, però sí l'endemà de les eleccions. La càrrega constant contra els ciutadans més desafavorits per part d'Albiol va acabar activat un pacte ampli de l'oposició que ha tret de l'alcaldia al del PP.
El PP, contra els immigrants, sempre que aquests no siguin europeus
Castelldefels és l'altra ciutat important que el PP va governar entre 2011 i 2015. En aquesta ciutat turística del Baix Llobregat l'alcalde Manuel Reyes s'ha mantingut després del 24-M com a candidat més votat i ha aconseguit augmentar els seus suports en més de 1.000 vots. Al contrari que l'alcalde de Badalona, Reyes no ha centrat el seu discurs en la immigració, ja que els fluxos migratoris són molt diferents entre les dues ciutats.
A Badalona la població migrant oscil·la al voltant del 14 i 15%, amb orígens majoritaris al Pakistan, el Marroc, la Xina o l'Equador. A Castelldefels la població d'origen estranger és més gran, oscil·lant al voltant del 20%, però el lloc de procedència és molt diferent. La major part de la població migrant, fins al 60%, ha nascut a Europa. Nombrosos italians, francesos o alemanys tenen residència a les urbanitzacions de luxe de Castelldefels, on resideixen, a manera d'exemple, algunes de les estrelles del Barça. En conseqüència, el discurs contrari als immigrants del PP no ha fet escala en aquesta localitat turística. Malgrat això, un pacte “a la badalonina” també podria donar-se a Castelldefels, si 4 grups d'esquerres es posessin d'acord per fer fora Reis, cosa que de moment està per confirmar-se.
Rebuig per part de tots els partits i d'organitzacions contra el racisme
L'últim revés a les propostes de tints més xenòfobs del PP va ser el rebuig unànime a una moció que es va debatre aquesta setmana al Parlament català. El text havia estat presentat en plena campanya pel diputat Sergio Santamaría, també alcaldable a la localitat gironina de Salt, una de les més riques en immigració de Catalunya, amb una població d'origen estranger que supera el 40%.
La moció presentada per Santamaría, que la resta de grups van descriure com electoralista, demanava declarar a la immigració il·legal com “perjudicial per a Espanya i per als mateixos immigrants” i reclamava vetar de la sanitat pública a les persones que no comptessin amb 5 anys d'empadronament . El text només va comptar només amb el suport de Ciutadans en alguns dels seus punts, com en el qual advocava per una “entrada ordenada i legal” d'immigrants “segons la nostra capacitat d'acollida”, i la que demanava la prohibició del burca, i li va valer al PP un xàfec de crítiques per part de tots els grups.
El mateix grup de Ciutadans, que en altres ocasions ha advocat per limitar el catàleg sanitari als immigrants, va arribar a acusar el PP de “fer populisme” amb “alguna cosa més semblant a un pamflet que a una proposta”. “Amb aquesta moció que avui han presentat està clar que el PP s'ha situat en el populisme més demagògic”, va carregar el diputat de Ciutadans, Espejo-Saavedra. “Perquè relaciona immigració amb compliment de la llei?”, Va continuar esbroncant el de Ciutadans al grup del PP, “Per ventura no són tots els ciutadans, immigrants o no, els que han de complir la llei?”. En to similar van sortir els representants d'ICV-EUiA, ERC, PSC i la CUP.
Però la censura a les propostes extremistes del PP català no acaba en els grups polítics. També des de la societat civil s'han emprès mesures. SOS Racisme va anunciar durant la campanya que portaria les mesures del PP a Catalunya davant la Fiscalia de l'Odi i Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) va convocar una manifestació al barri barceloní del Raval contra els pamflets islamòfobs del PP. A Badalona, la candidatura, Guanyem Badalona en comú, va dur a terme l'acció “netejar Badalona del PP”, en la qual, amb escombres i pals de fregar, mig centenar de persones van acudir davant la seu local del partit per denunciar el seu discurs antiimmigració.
