El Parlament aprova buscar un referèndum acordat amb l'Estat o convocar-lo sense pacte el 2017
Els canvis introduïts en el full de ruta independentista que van permetre a Carles Puigdemont superar la qüestió de confiança de la setmana passada han obtingut aquest dijous l'aval de la majoria parlamentària. El sobiranisme s'ha aliat a la Cambra per instar el Govern a buscar un referèndum acordat amb l'Estat i a convocar-lo sense pacte “com a tard” el setembre de 2017.
El nou mandat no ha estat aprovat en una sola proposta de resolució ni gràcies a una sola votació, sinó que s'ha valgut de dos textos diferents per sumar a CSQEP, la marca de Podem, ICV i EUiA, al primer tram del pla, el que contempla reclamar un referèndum d'independència a l'Estat. La segona part, la convocatòria d'un referèndum de forma unilateral si l'Estat continua negant-se a pactar, ha comptat amb el suport de JxSí i la CUP.
“En aquesta cambra hi ha 83 de 135 diputats a favor del referèndum”, va assegurar dimecres el diputat anticapitalista, Albert Botran, per buscar una fórmula de consens entre la majoria reforçada de tres cinquens que el sobiranisme té en el ple. Però la voluntat de les tres parts, JxSí, CSQEP i la CUP, no ha estat suficient per construir una proposta que hagi rebut l'acord dels 83 diputats, salvant un punt sobre la discussió constituent des dels ajuntaments i el rebuig de la “judicialització de la política”. En els punts claus sobre el referèndum, al màxim que s'ha arribat és a que CSQEP i la CUP s'hagin abstingut en les seves respectives propostes.
El gest de no votar-se en contra pel que fa a referèndum és el primer que indica un acostament de postures entre CSQEP i l'independentisme des de les eleccions del 27-S, i s'entén com una resposta positiva per part del grup al desig expressat per Puigdemont de tornar a fer una recerca activa del referèndum pactat. Fonts de la formació estatge explicaven dimecres que la seva intenció era formar un bloc “com més ampli millor” pel referèndum, sense posar “dates de caducitat”.
La resta de l'oposició, que havia intentant paralitzar la votació sobre aquests punts a la taula de portaveus en considerar-los fora de la llei, ha carregat contra les dues propostes aprovades. “Serà un brindis al sol”, ha considerat la socialista Eva Granados. “Tornem al monotema en comptes de parlar del que a la gent li importa”, ha esgrimit Carlos Carrizosa, de Ciutadans. Les tres forces antisoberanistes, Ciutadans, PSC i PP, han coincidit en la imatge d'“una roda de hàmster” per descriure la volta del Parlament a fixar l'horitzó nacional.
Comissió de seguiment i de garanties
El text aprovat per JxSí i la CUP no només concreta la data límit del referèndum, setembre de 2017, sinó que avança alguns dels instruments per celebrar-fora de la legalitat espanyola però intentant que s'adeqüi als estàndards internacionals. Per això, es preveu la creació d'una “comissió de seguiment” del procés d'autodeterminació que serveixi més com a òrgan de garanties en l'eventual referèndum.
Segons el text aprovat, aquesta comissió estarà integrada per “persones de l'àmbit internacional que hagin conegut altres processos similars i/o juristes coneixedors de la matèria”. Estimen a més que aquest òrgan hauria de crear-se en els pròxims dos mesos, mateixa data que posen perquè el Parlament acabi de redactar la llei de Transitorietat.
Per donar un major impuls al referèndum sense acord amb l'Estat també es preveu tornar a activar un espai conjunt de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l'autodeterminació, a la imatge del que en el seu moment va ser el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, però enfocat ara sobre el referèndum. No obstant això, el text aprovat fa referència al fet que un acord amb l'Estat paralitzaria tots aquests plans.
