Podemos suavitza el discurs sobre el referèndum català sense renunciar-hi
En el debat entre els quatre principals candidats a la presidència del Govern espanyol d'aquest dilluns, el presidenciable d'Unidos Podemos, Pablo Iglesias, va fixar la posició de la seva candidatura respecte el referèndum sobre la independència de Catalunya que porta al programa, sobre el qual va dir que no seria una línia vermella en les negociacions postelectorals. Durant els seus més de dos anys de camí com a partit, la formació d'Iglesias ha mostrat fins a tres discursos diferents sobre un dret a decidir que, d'una o altra manera, ha defensat sempre.
“En una negociació de Govern mai hi ha línies vermelles”, va assegurar Iglesias aquest dilluns després de ser preguntat per la qüestió en el debat a quatre. Després: “Tenim una proposta clara però estem disposats a escoltar-ne altres millors”. Aquesta és la línia argumental que manté Podemos des del gener passat, un cop van començar les fracassades negociacions per buscar una possible investidura de Pedro Sánchez.
Els partits independentistes no han desaprofitat l'ocasió per carregar contra Iglesias. Des d'ERC, que vol disputar el primer lloc a En Comú Podem el 26J, Gabriel Rufián ha opinat que el debat va mostrar que Iglesias “no pot” garantir la consulta si arriba al Govern. “Vam veure tres senyors de dretes [Rajoy, Sánchez i Rivera] i un d'esquerres [Iglesias] que no pot”, ha valorat el republicà. Per la seva banda, el candidat de CDC, Francesc Homs, ha comparat Iglesias amb el còmic Groucho Marx ja que “pot canviar en funció del dia” els seus principis sobre el referèndum català.
Des de l'oferta de govern “a la valenciana”, llançada per Iglesias a Sánchez el 22 de gener, la formació va accedir a discutir propostes sobre l'encaix de Catalunya, mantenint que consideren que el referèndum és la millor. Aquesta obertura a negociar “propostes millors” és, però, diferent al que venien sostenint abans del 20D.
Durant la campanya a les eleccions del 20 de desembre, i fins i tot en els dies següents a aquesta data, Podemos havia assenyalat el referèndum com a “condició sine qua non” per propiciar una investidura. Així ho va assegurar Iglesias el 9 de desembre, quan va sorprendre en una compareixença a Barcelona amb el compromís ferm de que el referèndum seria un dels requisits indispensables, encara que no l'únic, per donar suport a la formació d'un govern.
Uns dies després d'aquelles declaracions, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va tornar a repetir la mateixa condició per part d'En Comú. En una entrevista amb Catalunya Plural, Colau va assegurar que la seva formació no investiria Pedro Sánchez, ja que, segons va explicar, “només investirem un president que es comprometi amb el referèndum de Catalunya, i Pedro Sánchez no s'ha compromès”.
Dret a decidir lligat a procés constituent
Dues campanyes de generals, dos discursos. Però no han estat els únics. Abans del seu pacte estable amb Colau, que va portar a la conformació de la candidatura catalana En Comú Podem, alguna persona de l'entorn d'Iglesias opinava que fer un referèndum a Catalunya no era possible amb l'actual Constitució i vinculava l'obertura d'un procés constituent a el marc de l'Estat a la celebració d'un referèndum.
La primera vegada que Iglesias es va referir al dret a decidir com a líder de Podemos ser al novembre de 2014, el mateix dia que va ser proclamat secretari general de la seva formació. En el discurs pronunciat aquell dia es va referir a “obrir el cadenat del 78”, una frase que després ha tingut gran recorregut i que en aquell moment identificava amb el procés constituent que proposava per Espanya. En aquest mateix discurs, Iglesias es va comprometre amb la defensa del dret a decidir dels catalans, sempre dins d'aquest procés constituent que donaria “dret a decidir sobre totes les coses”.
Al maig de 2015 Podem mantenia l'aposta per obrir un procés constituent, sense el qual, consideraven, no seria possible que Catalunya decidís sobre la independència. “El dret a decidir depèn dels catalans però en el marc de la legalitat actual, que no he inventat jo, això és impossible. Perquè això es pugui discutir amb implicacions en el conjunt de l'Estat cal obrir un procés constituent en el conjunt del país”, va assegurar Iglesias en una entrevista a el Món a Rac1, en la precampanya de les eleccions municipals en què el seu partit va obtenir grans resultats a l'àrea metropolitana de la mà d'Ada Colau.
Una idea similar va tornar a defensar en la campanya de les eleccions catalanes del 27 de setembre, en la qual el líder de Podemos va estar molt actiu en els actes de la candidatura Catalunya Sí que es Pot. “Volem una consulta a Catalunya, que la gent voti. I això només és articulable amb un procés constituent”, va tornar a assegurar llavors en una entrevista a la Cadena Ser.
La solució del procés constituent, oferta per Iglesias des del seu nomenament com a secretari general fins a, almenys, les catalanes de setembre de 2015, va ser deixada de costat poc abans de les generals. Ara, i des del passat novembre, Podem considera que per celebrar un referèndum consultiu sobre la independència de Catalunya no cal canviar el text constitucional, i proposen transitar la via de l'article 92 que, segons consideren, habilitaria el Govern a convocar-lo.
