El TSJC respon a Forcadell que no l'investiga per un “delicte d'opinió” sinó per desobediència
El principal argument de defensa de Carme Forcadell, la inviolabilitat parlamentària, no convenç al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, ha recordat a la presidenta del Parlament que no la investiga per un “delicte d'opinió” sinó per presumpta desobediència i prevaricació per haver “donat curs a iniciatives parlamentàries ja declarades inconstitucionals”.
En aquests termes s'ha expressat Alegret en la interlocutòria en què ha descartat arxivar la causa, tal com havia demanat la defensa de Carme Forcadell esgrimint la inviolabilitat parlamentària. La magistrada afegeix a la interlocutòria que “tot privilegi ha de ser interpretat estrictament”.
L'advocat de Forcadell i de la secretària primera de la Mesa Anna Simó, Andreu van den Eynde, va demanar l'arxiu de la causa perquè, al seu parer, totes dues diputades estaven emparades per la inviolabilitat parlamentària, és a dir, el principi que garanteix la llibertat d'expressió dels diputats. Alegret ho va rebutjar el passat 5 de maig en un escrit de només set línies, al·legant que no era el moment processal per resoldre-ho.
Van den Eynde va replicar amb un recurs en què remarcava que Alegret havia de resoldre l'assumpte com a qüestió prèvia al procediment, donada la seva obligació de donar empara als parlamentaris. En un altre interlocutòria, amb data d'aquest dilluns, la jutgessa descarta que Forcadell i Simó estiguessin emparades per la figura de la inviolabilitat parlamentària quan van permetre el debat parlamentari de les resolucions independentistes per les que estan imputades.
És més, Alegret recorda que la imputació per desobediència i prevaricació de les diputades es va decidir per aquests delictes “suposadament comesos pels membres de la Mesa del Parlament (no per altres diputats) en donar curs a iniciatives parlamentàries ja declarades institucionals, i no per cap delicte d'opinió, com sembla entendre's”.
El TSJC ja havia deixat clar que el cas Forcadell no versava sobre la inviolabilitat parlamentària o sobre el dret a la llibertat d'expressió dels diputats, sinó sobre si la Mesa va desobeir el Constitucional quan va decidir tramitar la resolució sobre el referèndum a l'octubre, i si Forcadell també va transgredir l'Alt Tribunal al permetre el debat sobre el procés constituent al juliol.
En la resolució del març passat en què desestimava els recursos de súplica dels investigats després de la segona querella de la Fiscalia, la sala civil i penal del TSJC va advertir que la inviolabilitat parlamentària no permetia “generar zones immunes a l'imperi de la llei”, i que només emparava les opinions i els vots dels diputats, arguments que ara també reprodueix Alegret.
De fet, la tesi d'acusació de la Fiscalia tirarà d'aquest fil i argumentarà que l'actuació de la Mesa no és una opinió o un vot, sinó un acte decisori, de manera que no pot quedar sota el paraigua de la inviolabilitat parlamentària.
