Mas surt al rescat de Trias confrontant la “Barcelona del progrés” amb la dels “progres”
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha sortit al rescat de l’alcalde de Barcelona i aspirant a la reelecció, Xavier Trias. I ho ha fet amb contundència, amb un discurs marcadament emotiu, allunyat del to serè que l’acompanya en els plens parlamentaris. El dia en què CIS alerta d’una caiguda de CiU –passaria de 14 a 8 regidors—, Mas ha disparat amb contundència contra el principal oponent de la federació nacionalista a la capital catalana, Barcelona en Comú, que segons el sondeig passaria a ser primera força amb 11 regidors. “Hi ha forces, algunes emergents, que només saben criticar, però Barcelona necessita gent com en Trias, que sap construir, criticar ho sap fer tothom”, ha dit el líder de CiU.
Mas ha insistit en carregar contra aquells “que van de progres”; i ho ha contraposat al “progrés” que representen els governs de CiU. El president ha volgut posar en dubte la capacitat de governar de les formacions emergents, tot i que en cap moment ha citat directament Ada Colau. Si que ha dit, en canvi, “que són les mateixes que ens han portat a l’atur”, i ha posat en valor la “capacitat de diàleg” de Trias.
L’enquesta del CIS encara ha tingut més protagonisme en la intervenció de Trias, que s’hi ha referit directament. “No feu cas de les enquestes, tornaré a ser alcalde”, ha dit. El líder del consistori barceloní també ha interpel·lat subliminarment a Colau, en aquest cas recriminant-li que es refereixen a ell i la seva formació com els dolents. “Estan equivocats, no és veritat que nosaltres siguem els dolents i ells els bons, jo vull ser l’alcalde de tots”, ha dit Trias, fent referència al lema de campanya: L’alcalde de tots.
En uns parlaments en què Mas i Trias han posat en valor la seva obra de Govern, tots dos líders han presumit dels favors mutus entre Generalitat i Ajuntament. “No sóc el banquer de la Generalitat com diuen alguns, són un creditor”. Davant la impossibilitat d’impugnar el passat de Colau en matèria de gestió, l’aspirant a la reelecció ha escollit “la ruina del Govern Tripartit” per evidenciar la “incapacitat de governar” dels governs socialistes i d’ICV, a qui sí que s’ha referit directament. “Nosaltres ens hem dedicat a generar confiança i no a subvencionar-ho tot”.
Sobre Barcelona, Trias ha destacat la intervenció a les Glòries: “una autopista construïda en un barri”. Ha apostat, un cop mes, per les smart city i ha fet una menció especial a la Guàrdia Urbana: “Criticada de forma injustificada”, fent referència, de forma indirecta i sense verbalitzar-ho, a Ciutat Morta. Tampoc ha evitat el debat del turisme, que li podria passar factura el 24 de maig. “La inversió estrangera en noves teconologies és d'un 23%, i en hotels només un 3%”, ha dit l’alcalde que, evidentment, no ha parlat en la seva intervenció de cap de les mobilitzacions, en pràcticament tots els barris de la ciutat afectats pel turisme, en contra de la turistificació i gentrificació de la ciutat.
La independència en un discret segon pla
La independència en un discret segon plaMas ha teixit un discurs emotiu, però sense recórrer en excés al debat nacionalista. De fet, ha començat la seva intervenció situant el repte, principal i obvi, de la seva formació: “Guanyar amb vots, i per segona vegada a la història, les eleccions municipals a Catalunya”, tal i com van fer en els comicis de 2011. Després ha ampliat el missatge amb un triple desig: “Que hi hagi feina; que es millorin els serveis públics fonamentals –on ha mencionat sanitat i educació—; i que tinguem un munt d’Ajuntaments que, de cara al setembre, puguin ajudar a que Catalunya digui amb llibertat què vol pel seu futur”.
Aquesta proclama, al igual que la defnsa al dret a decidir, han estat les úniques aproximacions al terreny nacional, que ha quedat relegat a la galeria. Els crits de “Mas President, Catalunya Independent” o “d’independència” han contrastat amb el to discret amb què s’hi han referit, primer, Mas i, després, Trias. “Serem fidels a ser la capital del país, per avançar en el dret a decidir”, ha dit l’alcalde. Cal mencionar, també, l’absència de banderes estelades, que cal llegir en clau de campanya, igual que el fet que la paraula independència no ha aparegut en cap de les intervencions. De fet, dos pesos pesats d’Unió, el secretari general d’UDC i de CiU, Ramon Espadaler, i Sònia Recasens, mà dreta de Trias els darrers quatre anys, han tingut un paper destacat com a teloners de Mas i Trias. “Trias és un alcalde nacionalista i de progrés”, ha definit Recasens al seu cap de files. En canvi, el líder dels democristians, Josep Antoni Duran i Lleida, no farà campanya a Barcelona en la cursa electoral cap al 24 de maig.
Per què CiU arrenca campanya al Guinardó?
Per què CiU arrenca campanya al Guinardó?L’elecció del barri del Guinardó tampoc és de tot casual. L’ecosocialista Elsa Blasco, va ser regidora d’aquest districte per ICV durant els mandats 2003-2007 i 2007-2011. El PSC, avui debilitat, es va imposar a Horta-Guinardó, el tercer districte més extens de la ciutat –després de Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi—, fins i tot l’any 2011, quan Hereu va perdre l’alcaldia de la ciutat davant Trias. En aquella ocasió, els socialistes van salvar un 26,8% del vot, davant el 22,4% de Trias, i ICV, ara integrada en la confluència de forces de Barcelona en Comú, va arrencar un meritori 11,1%.
A CiU tampoc se li escapa l’estratègia del seu principal oponent, i és que l’equip d’Ada Colau vol disputar l’alcaldia, precisament, en els barris més abstencionistes, on hi ha, a més de Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Sant Martí o Nou Barris, el districte d’Horta-Guinardó. El darrer cop que Trias va visitar aquesta zona de la ciutat, com comentaven alguns veïns a l’entrada del complex esportiu de Martinenc –l’entitat esportiva més emblemàtica del barri— tampoc no va sortir del tot ben parat. Va ser el passat desembre, a propòsit del la inauguració del Mercat del Guinardó, quan part del teixit veïnal del barri va aprofitar la visita de l'alcalde per retreure-li els quatre anys d'obres i, sobretot, l'amenaça d'enderroc de Torre Garcini –l’última masia que queda a la zona—per part de Núñez i Navarro, propietari de l'immoble.
Aquest ha estat el districte on la plana major de CiU, amb el president Mas al capdavant, ha decidit donar el tret de sortida d’una campanya amb final incert, en què la composició social dels barris serà clau per acabar decantant majories. CiU, a Horta-Guinardó, no és una força hegemònica, però tampoc li és excessivament hostil, malgrat alguns dels barris que integra, especialment combatius, com Can Baró o, sobretot, el Carmel. En canvi, el Guinardó, com es mostra en la infografia, sí que es va imposar el vot convergent. El repte que es marquen ara els convergents és aturar, quan abans millor, la inèrcia del darrer sondeig del CIS, que posa sota qüestió la reelecció de Trias.
