Dos anys de concessions d'ERC davant CiU

Des que ERC i CiU van signar al començament de la legislatura el pacte d'estabilitat, conegut com a “Pacte per la llibertat”, ERC ha vingut donant suport al Govern de CiU, fent que la seva la activitat parlamentària s'allunyi de mica en mica de les posicions socials i d'esquerra on, amb vaivens, Esquerra s'havia instal·lat al llarg de les últimes legislatures. L'acord assolit aquesta setmana, en què Mas es compromet a celebrar eleccions el 27 de setembre a canvi que Junqueras continuï sostenint al Govern, continua la tendència dels els últims dos anys en què ERC ha estat un fidel aliat de CiU i ha recolzat la majoria de mesures de Mas a costa del seu propi programa i evitant problemes als membres de l'Executiu en més d'una ocasió.

Les concessions més sonades d'Esquerra en l'última legislatura han tingut lloc en tres àmbits: els casos de corrupció, les mesures econòmiques i socials i els escàndols amb els mossos. Sobre el control de la policia autonòmica, ERC ha salvat de la recusació parlamentària al cap dels Mossos, Manel Prat, dues vegades -el 25 d'octubre i el 8 de novembre de 2013, encara que aquesta última vegada a canvi de la prohibició de les bales de goma- i van evitar la compareixença d'Espalader pel cas Quintana, el 23 juliol 2013.

Ajuda al Govern per eludir compareixences sobre corrupció

A causa del pacte amb CiU, ERC també ha relaxat ostensiblement la seva postura anticorrupció, de la qual havien fet bandera la passada legislatura. Sent un partit pràcticament net pel que fa a corrupció, ERC ha optat en els dos últims debats sobre política general, els més importants del curs, per no parlar de corrupció per no molestar els seus socis parlamentaris de CiU. El partit també va evitar demanar la dimissió d'Oriol Pujol quan va esclatar el cas de les ITV, i va vacil·lar en reclamar la compareixença de l'expresident Jordi Pujol quan va admetre haver tingut diners ocults a l'estranger, encara que posteriorment sí que es va sumar a la resta de grups per reclamar-la.

En el marc del cas Pujol, ERC ha estat un soci útil per a CiU a l'hora d'evitar la compareixença d'Artur Mas a la comissió d'investigació sobre el frau. Fins a quatre vegades en els últims dos mesos ha votat en contra que el president declari sobre el seu paper com a conseller en els últims governs de Pujol. No era la primera vegada que ERC li evitava una compareixença a Mas a compte de la corrupció. Al febrer de 2013 van rebutjar que el líder de CiU comparegués al ple del Parlament pel cas Palau perquè ho fes en una comissió, a més de sortir a disculpar-se veladament quan es va imputar CDC en el mateix cas, ocasió en què la número dos d'Esquerra, Marta Rovira, va dir que l'actitud del president de la Generalitat “no era comparable” amb la de Mariano Rajoy davant el cas Bárcenas.

Però ERC no només ha salvat el president de les compareixences per corrupció. A principis de l'estiu de 2013 van evitar al conseller Germà Gordó haver de comparèixer i ser reprovat pel cas d'espionatge polític relacionat amb Método 3, les mateixes dates en què van rebutjar que diversos consellers contestessin davant el Parlament a compte de l'informe del Síndic sobre la malnutrició infantil. La posició d'ERC després de signar l'acord d'estabilitat al desembre de 2012 amb CiU contrasta amb la mantinguda just uns mesos més abans, quan els independentistes van demanar compareixences d'Oriol Pujol i Felip Puig al Parlament pel cas Palau.

Suport a les retallades i pressupostos d'austeritat

En les votacions sobre assumptes econòmics, la posició d'ERC s'ha diferenciat poc de la de CiU en els debats parlamentaris. El partit de Junqueras va avalar les retallades del 7% als funcionaris empreses per la Generalitat al maig de 2013 i tots dos partits van aprovar els pressupostos de 2014 sense acceptar cap esmena de la resta de grups. Els comptes de 2014 mantenien la tisorada a la despesa social duta a terme pel Govern de CiU el 2011 mitjançant un pacte amb el PP, que va reduir fins a un 6,7% la despesa en sanitat i un 10% en educació.

Sobre els pressupostos del 2015, ERC ja anunciat que els aprovarà i retirarà totes les esmenes parcials que havien presentat, a canvi que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, les incorpori als comptes. Els republicans han promès uns comptes “d'accent social” i més partides de despesa per a les anomenades estructures d'Estat, per exemple per a la “Seguretat Social catalana”, o per a la “Hisenda pròpia”. Les dues mesures figuraven en el pacte d'estabilitat de 2012.

Si bé és cert que ERC ha introduït algunes partides de despesa addicionals en els comptes d'aquest any, també ho és que no li ha tremolat el pols a l'hora d'avalar retallades. Al març de 2013, ERC va unir els seus vots als de CiU per rebutjar una moció que reclamava mantenir oberts els centres escolars Can Montllor de Terrassa i Xarau a Cerdanyola del Vallès i, un any després, tots dos van tornar a rebutjar una moció que demanava que els hospitals públics mantinguessin el pressupost i no haguessin d'assumir 60 milions de dèficit. La situació es va reproduir amb l'ERO a TV3, quan CiU i ERC van votar en contra d'una moció que demanava la retirada dels acomiadaments en els mitjans públics. Al juny de 2014, de nou, les dues formacions van tornar a sumar forces per evitar la recusació del conseller de Salut, Boi Ruiz, per la reducció de la qualitat assistencial de la sanitat catalana.

Les mesures que ERC sí que ha forçat

Les limitacions de la Generalitat per desplegar una política econòmica de tall social han estat justificades sovint per ERC, que ha carregat les culpes a l'estret marge de maniobra que deixa l'Estat. Malgrat això, la fiscal ha estat la carta que millor ha jugat ERC a l'hora de marcar agenda de Govern. ERC va forçar fins a 10 nous impostos, com el de dipòsits bancaris, pujar successions al 10% o recuperar patrimonis.

Un altre impost important que va colar ERC a CiU va ser el gravamen als pisos buits, tot i que encara el Govern no l'ha acabat de concretar. No obstant això, es van abstenir per donar via lliure a Mas per baixar del 55% al 10% l'impost al joc. Va ser una de les poques vegades que ERC i CiU no han votat junts en aquesta legislatura, tot i que el suport va arribar aquesta vegada de part del PSC, fent així possible el projecte del Barcelona World. Una altra ocasió en què ERC i CiU no van coincidir va ser el 2013, quan els de Junqueras es van posicionar a favor d'eliminar les subvencions als centres d'ensenyament religiosos, tot i que CiU ho va evitar llavors de la mà del PP.

ERC ha aconseguit gràcies al pacte amb CiU una altra de les seves velles reclamacions: convertir l'Institut Català de Finances en una banca pública. El Govern ho va autoritzar a finals de 2013, i en aquest moment continua tramitant l'obtenció de la fitxa bancària, que li permetria accés a les subhastes de crèdit del BCE. Algunes d'aquestes mesures haurien de prendre nou impuls amb la reedició aquesta setmana del pacte d'estabilitat.