La gran banca deixa de banda el president que li obria totes les portes
Qui fa només 4 anys era el garant d'un govern “business friendly” i alumne avantatjat de les polítiques d'austeritat econòmica de la Troica ha vist aquest divendres com les principals associacions del gran capital li donen l'esquena. Les dues principals patronals de la banca, AEB i CECA, han representat amb un dur comunicat el rebuig al projecte independentista català i la fi del seu suport a Artur Mas, una situació inèdita per una Convergència que durant dècades va ser el gran amfitrió de les empreses a Catalunya.
El projecte independentista d'Artur Mas i CDC té desconcertats des de fa mesos als prohoms de la burgesia catalana tradicional. Com és possible que el fill polític de Pujol, un home liberal, s'hagi embarcat en un projecte independentista de la mà d'ERC i de la CUP? Fins aquest divendres, quan se'ls preguntava sobre la independència de Catalunya, els grans banquers i homes de negocis es mostraven convençuts que el conflicte entre l'Estat i la Generalitat es canalitzaria amb el diàleg entre polítics, que portaria a un gran acord perquè Catalunya trobés el seu encaix a Espanya. Fins ara. Aquest divendres les patronals AEB i CECA han amenaçat amb abandonar Catalunya si es declara la independència de forma unilateral.
L'entesa entre Mas i el gran empresariat català no era només una qüestió d'afinitat de classe. També d'ajuda mútua. A banda dels préstecs que diferents entitats financeres van concedir a CDC i a l'extinta CiU, en l'última legislatura Caixabank va donar un cop de mà a la Generalitat concedint un crèdit als farmacèutics, asfixiats pels continus retards de la Generalitat en el pagament dels medicaments. També el Govern ha acudit al rescat de l'entitat presidida per Isidre Fainé posant-se al capdavant del macrocomplex d'oci BCN World després de l'abandonament de Veremonte. Caixabank, propietària dels terrenys on s'instal·laran els casinos, pretén fer negoci amb ells.
Per què els grans bancs abandonarien Catalunya, un territori que representa el 19% del PIB espanyol i en el qual estan situades milers de pimes àvides de finançament? Segons el comunicat, pels “riscos” que comportaria l'“exclusió” de Catalunya de la Unió Europea i de l'euro com a conseqüència d'una independència unilateral. “Aquestes dificultats obligarien a les entitats a reconsiderar la seva estratègia d'implantació, amb el consegüent risc de l'oferta bancària i, amb això, d'exclusió financera i encariment i escassetat del crèdit”, diu el comunicat. En altres paraules: si hi ha DUI, podem marxar de Catalunya.
Fi de les evasives
L'inusual comunicat de l'Associació Espanyola de Banca (AEB) i la Confedereació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), aquesta última presidida pel màxim responsable de Caixabank, Isidre Fainé, eleva el to mostrat per l'empresariat fins ara. Ni les grans empreses ni la gran banca havia apostat mai per la independència, però o bé declinaven comentar l'assumpte o recorrien a l'habitual argument del “diàleg”. Però a mesura que s'acostava el 27-S, han anat apujant el to.
A principis de mes, la patronal Foment del Treball, integrada a la CEOE, va advertir que la cita del 27-S generava “tensió i màxima preocupació des de la perspectiva econòmica i empresarial”. El passat dimecres, el Cercle d'Economia va proposar una consulta legal i acordada si els independentistes guanyaven el 27-S, però va rebutjar “decisions unilaterals” que posessin en risc la legalitat i la pertinença a la UE. Per la seva banda, aquest mateix divendres el Cercle d'Empresaris ha advertit de les deslocalitzacions i la caiguda d'inversions si Catalunya surt de la UE.
Mas havia respost a les crítiques de la gran patronal cap al pla independentista recolzant-se en el petit empresariat. Les patronals Pimec i Cecot, tradicionalment a l'òrbita de CiU, a més de les cambres de comerç, van signar a principis de mes un manifest amb el qual declaraven el seu “suport incondicial” al procés iniciat des del Parlament i es comprometien a respectar “sigui quin sigui” el resultat de les eleccions del dia 27-S.
Mas apel·la al poble català
El president de la Generalitat ha rebatut aquest divendres al comunicat dels banquers apel·lant al poble català. “Que prenguin nota que això depèn de nosaltres i només de nosaltres. No ho poden parar. El 27-S hem de demostrar que la força democràtica de Catalunya passa per sobre de tots els poders” que s'oposen al procés sobiranista, ha dit Mas en un acte de Junts pel Sí a Manresa. Per la seva banda, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha culpat el Govern espanyols d'exercir una “enorme pressió” sobre els actors econòmics.
La resta de partits no han volgut quedar al marge del pronunciament de la gran banca, que marcarà de manera clara el que queda de campanya electoral. El secretari de política de Podem, Iñigo Errejón, ha afirmat que els bancs són “lliures” d'anar-se'n “si volen”, però els ha advertit que hauran de deixar a Catalunya “els diners del rescat”. Més enllà ha anat Antonio Baños, de la CUP, que ha considerat una “fantàstica idea” que la gran banca reconsideri la seva implantació a Catalunya. Des del PSC, Miquel Iceta ha exigit “rigor” a Mas i a Raül Romeva (cap de llista de Junts pel Sí), i que donin explicacions. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha acusat l'independentisme de “posar en risc i en escac” els estalvis dels catalans.
El pronunciament de la gran banca redobla la pressió sobre Junts pel Sí, que porta tota la campanya emetent un discurs positiu per contrarestar les veus de membres del govern espanyol, el PP, el PSOE i Ciutadans, que projecten una Catalunya independent aïllada internacionalment i problemes financers. La candidatura independentista s'havia centrat, especialment, a destacar la viabilitat de les pensions en una Catalunya sobirana per atraure els jubilats, un dels electorats més contraris a la independència. Ara Junts pel Sí que té un altre front obert, de calat, i només una setmana per apuntalar-lo.
