“Si cau Mas, cau el sector de la petita burgesia que està amb aquest procés democràtic”

Gabriel Rufián i Joan Tardà, número u i dos de la llista d'ERC al Congrés, formen un tiquet pintoresc. Tardà (Cornellà, 1953) era un independentista dècades abans que les manifestacions de l'11 de setembre comencessin a omplir-se de milers d'estelades. A qui va arribar a l'independentisme arran del seu activisme per la llengua catalana i la seva participació en diverses lluites obreres del Baix Llobregat, el procés sobiranista l'ha portat a compartir candidatura amb Gabriel Rufián (Santa Coloma, 1982), un activista de la nova fornada que, de la mà de Súmate i l'ANC, durant els últims 3 anys s'ha recorregut l'Àrea Metropolitana de Barcelona donant xerrades a favor de la independència en castellà.

Gabriel Rufián és un nom poc conegut en la política catalana. Com es salta de l'activisme de base a encapçalar la llista d'ERC al Congrés?

Gabriel Rufián: La veritat és que no m'ho prenc com un repte personal sinó col·lectiu. El fet que algú com jo per una sèrie de casualitats encapçali una proposta d'aquest tipus és un triomf del procés, que es reflecteix en el fet que hi hagi plataformes com Súmate. Aquest procés ha transcendit llengües, banderes i barris d'origen, i va de tots i per a tots.

Tot el contrari que el nom de Tardà, que aquesta serà la seva tercera legislatura al Congrés. Això de la limitació de mandats, que està tan de moda, no va amb vostè.

Joan Tardà: Bé, jo ja tenia clar que no havia de continuar i així ho vaig manifestar, però atenent al fet de la singularitat del procés, el partit considerava que era important que continués. La història s'ha accelerat i ara estem davant d'una revolució democràtica, no podia estar a les madures i no a les verdes.

A les verdes és anar al Congrés?

JT: A les verdes és estar encara que no et convingui. Crec que jo contribuïa a fer un traspàs no només generacional sinó també de paradigma com és la columnització del que sempre hem volgut aconseguir qui pensem que Catalunya és de tots i per a tots. Aquesta candidatura reflecteix la dialèctica sobre què ens estem jugant; és la sobirania i no la identitat.

El fet que ERC porti a un cap de llista que fa bandera del castellà és una declaració d'intencions. No sé si és, també, una excepció a ERC.

JT: Jo que conec bé el partit puc dir que Joan Ridao, ex-secretari general d'ERC, és de pare castellà i mare andalusa, bona part de l'Executiva són catalans amb pares i avis andalusos, castellans o d'altres llocs... En fi, això forma part de la nostra manera de ser. Reflectim la Catalunya real, Catalunya és així des dels anys 20, i abans. Per això de vegades els discursos nacionalistes espanyols són incomprensibles per a nosaltres, que som un partit republicà, no revolucionari, socialdemòcrata radical.

Algú podria dir que el títol de “socialdemòcrata radical” és una contradicció en termes.

JT: Doncs no, ho som. Ho som més perquè la socialdemocràcia ha dimitit. Reflectim el que són les classes populars catalanes, en tota la seva heterogeneïtat.

GR: Respecte a això jo sempre dic que defensar la independència en castellà és un posicionament polític. Per què? Perquè ens enfrontem a una maquinària mediàtica i de poder que diu que el castellà està perseguit a Catalunya. És una fal·làcia enorme que s'enfronta a la gent. Dir la mentida que el problema del sistema educatiu a Catalunya és que els nens al pati no poden parlar castellà, quan governes un estat amb un 32% de probresa infantil, el que significa que 2,7 milions de nens només poden menjar una vegada al dia adequadament, és no tenir vergonya i ser un miserable.

Segons els sondejos, la majoria dels independentistes són catalanoparlants, i la majoria de no independentistes castellanoparlants, amb molta diferència entre tots dos àmbits. Per què creuen que passa això?

JT: Perquè just estem iniciant la fase post-identitària.

Ha estat el procés sobiranista massa identitari?

JT: Sí, fins ara ha estat més identitari. Perquè totes les nacions sense estat, totes les comunitats nacionals agredides per processos assimilacionistes, fan pinya. En el cas de Catalunya això és menys evident perquè, per sort, el nacionalisme català mai ha tingut una base ètnica. Guanyarem per dues raons: perquè la democràcia és invatible i perquè comença a arrelar un imaginari en què o proclamem la República o no tenim garantit el futur, vam hipotecar diverses generacions.

GR: Hi ha una pregunta recurrent que sempre ens feien a Súmate que era “Què us diuen a Santa Coloma, o a Nou Barris o a Cornellà?”. I a nosaltres ens sorprenia perquè hi havia cert caire paternalista. Doncs ens diuen el mateix que a l'Eixample i a Les Corts, al final la gent té les mateixes preocupacions parli la llengua que parli i vingui d'on vingui. De fet a nosaltres ens costava més omplir una sala a la part alta de Barcelona que a Bellvitge. Al final tu interpel·les a una gent que té memòria d'aquella República que els van robar.

Diuen que l'independentisme ha de defensar un model social d'esquerres, però ERC s'ha degut d'empassar moltes mesures de tall dretà pel procés. No és contradictori?

JT: Les mateixes que es va haver d'empassar el senyor Carrillo pactant amb els franquistes. A mi em molesta bastant quan alguns ens diuen des de l'esquerra que el que fa ERC de pactar amb el centredreta català no és correcte. De vegades s'oblida que l'alta oligarquia i la burgesia està contra el procés.

Vostès creuen que l'alta oligarquia de la qual parlen està en contra dels pressupostos aprovats per CiU i ERC aquest any?

JT: Jo estic convençut que estan a favor de l'estatus quo del 78. No volen canviar res. Quin interès tenen ells d'iniciar un procés constituent on tenen molt a perdre? A hores d'ara l'oligarquia ja ha abandonat Convergència, després d'anys de ser una eina útil per a ells. Tàcticament nosaltres hem estat intel·ligents, com Carrillo ho va ser pactant amb feixistes com Fraga per assolir les llibertats. Doncs bé, nosaltres ara hem pactat amb demòcrates de dretes.

GR: La pregunta sobre això és per què el fet que ERC i CDC pactessin darrere d'una República és dolent i que Podem, IU o qui sigui pacti amb PP, PSOE i Ciutadans a favor d'una monarquia federal seria bo. Més que res perquè nosaltres, des de la distància més absoluta a nivell ideològic de Convergència, entenem que sense l'espai sociològic que ells representen no es guanya un país.

JT: Però a més això t'ho diuen normalment socialdemòcrates traïdors que han anteposat el pagament del deute als drets socials. És d'una hipocresia tremenda. I per cert, si el tripartit hagués estat governant ara també haguéssim retallat. Vull pensar que ho haguéssim fet millor i tenint cura d'algunes partidas. Però hauríem retallat, perquè no hi ha ingressos.

Vostè ho ha viscut des del Congrés: cada vegada que s'han votat mesures contra el dèficit o l'estabilitat fiscal, CiU ha votat amb el PP.

JT: Sí, sí, efectivament. Convergència és un partit de centre-dreta, és evident. La gran victòria que ha passat és que hem estat capaços de cercar les contradiccions de la classe dominant per acumular forces en el procés democràtic. Com el que passa és que hi ha gent de l'esquerra que no vol aquest procés, només recorda els pecats de la dreta.

GR: Comença a cridar l'atenció que se li demani a qualsevol independentista explicacions de l'exercici de govern de Convergència. Per què l'independentisme és Mas i l'unionisme no és Rajoy? Això no va d'un polític, molts de nosaltres mai hem votat ni a Convergència ni al senyor Mas.

No han votat mai a Mas? No han votat a Junts pel Sí?

JT: Era una coalició, allò.

Que el seu candidat a la presidència era Mas.

JT: Bé, sí.

GR: Jo entenc la reflexió, i és una cantarella molt recurrent. El que passa és que l'esquerra independentista arriba a acords amb el centre dreta per un objectiu com la República Catalana. És com si demà PP i PSOE pactessin per acabar amb la monarquia. Molta gent d'esquerres hi donaria suport, sense ser del PP.

JT: Però més encara: Per què el PP, el PSOE, Ciutadans, l'oligarquia, etc, volen que caigui Mas? Perquè saben que si cau Mas cau el sector de la petita burgesia que està amb aquest procés revolucionari i democràtic. I perquè saben que el que fa el procés és que hi hagi acumulació de forces.

En els últims dies diversos membres del Govern han parlat de “suplicar” a Montoro que pagui el FLA. Què opinen?

GR: El fet que Montoro utilitzi el FLA, que ni és un fons, ni és de liquiditat, ni és autonòmic, és un xantatge envers les comunitats autonòmiques, que reflecteix alguna cosa dramàtic, que és que a Montoro no li agrada el que la gent ha votat. Per això utilitza les institucions i segons quins tribunals absolutament parcials per anar contra el vot de la gent. Parlen de que no saben a on han anat 1.300 milions d'euros, que resulta que corresponen a una inversió de 2011 en carreteres i presons. El que sí que sabem és on han anat els 1.300 milions d'euros que van pagar al Castor. Això sí ho sabem: al senyor Florentino Pérez. Menys hipocresia.

Porten el referèndum d'autodeterminació al programa?

JT: No.

GR: És que referèndum pactat... Amb qui? Fa quatre anys que estem asseguts en una taula i no s'asseu mai ningú davant.

No creuen que cal aquest referèndum?

JT: Sí. Al final de tot, un cop el Parlament de Catalunya hagi aprovat la Constitució de la República es farà un referèndum.

Un referèndum d'aprovació de la Constitució, no d'autodeterminació.

JT: No, aquest ja està fet. Tenim el mandat democràtic per iniciar el procés constituent, fer la Constitució, sotmetre-la a un referèndum, tal com es va fer l'any 78. I si la ciutadania catalana llavors diu que sí, es proclamarà la República catalana.

GR: Es va votar en unes municipals amb un caràcter molt determinat i es va guanyar, es va votar a la consulta del 9-N i es va guanyar, i es van votar en unes plebiscitàries el 27-S i es van guanyar. Quant més hem de guanyar? No és que nosaltres no contemplem un referèndum, és que ja ho hem fet.

Diuen que van al Congrés a defensar la República Catalana. Què vol dir això en el dia a dia?

GR: Malauradament defensar la República Catalana no es fa en un dia. En un estat normal amb democràcia plena potser podria fer-se, però aquí no. Nosaltres hem de batallar cada dia, perquè si no li estem regalant el relat mediàtic a gent que li diu “desafiament” o “amenaça” al vot de la gent. Si no anem, li regalem la imatge de Catalunya a Rivera.

JT: Farem batalla ideològica. Nosaltres sempre hem fet el mateix enllà: Companys lleials d'Esquerra Unida, companys lleials dels nostres germans de l'Esquerra Abertzale i companys lleials del Bloc Nacionalista Gallec. Hem coincidit amb ells sempre, en el 99,9% de les votacions. I ara el que anem a fer és la batalla ideològica, hem d'aprofitar els nostres recursos allà per donar suport a la ciutadania de Catalunya en aquest procés.

En cap cas votaran a un president, ni tan sols encara que a Iglesias depengués dels vostres vots?

JT: Pablo Iglesias no guanyarà.

GR: Podem fer ficcions i dir que votarem a Espinete... La revolució de Pablo Iglesias ha quedat en regalar un DVD de Joc de Trons al Rei. Potser no és tan revolucionari. Amb l'Estat espanyol no hi ha manera.

JT: Jo el que dic és que no votarem a cap candidat que menyspreï la voluntat majoritària dels catalans al Parlament. Al PP neofranquista el capital li ha injectat sang jove a través de Ciutadans, així que d'aquí a quatre dies la dreta espanyola estarà reconstituïda i guanyarà. I en cas que no guanyés, guanyaria el PSOE amb Ciutadans. Més del mateix.

El candidat de Democràcia i Llibertat ha dit que van al Congrés a negociar. Tenen por que Convergència faci un pas enrere al procés?

JT: No, perquè tot depèn del que fem aquí. Mai en la vida havíem tingut un escenari com l'actual, tenim una correlació de força favorable al Parlament i ara el repte és formar una majoria social a favor del Govern que surti d'aquí. Per això hi ha tants interessos per què no es conforma aquest nou govern, perquè si es conforma el procés pren velocitat i anem a un xoc entre dos legalitats.

Tardà ha estat una de les persones d'ERC que ha defensat amb més claredat que Mas es converteixi en el pròxim president. Per què?

JT: Tots ens necessitem. En el Front Popular hi havia catòlics que, al cap d'uns mesos, els van anar a buscar els de la FAI per carregar-se’ls, però van estar en el Front Popular, perquè hi havia un bé superior: salvaguardar la República. En aquests moments hem pactat amb la petita i mitjana burgesia.

GR: I perquè a més entenem que estem davant d'una negociació extraordinària. No estem negociant un govern autonòmic sinó la República Catalana, i això o es fa amb generositat o no es fa. El fet d'investir Mas és perquè entenem que això no és per fer guanyar a un partit, entenem que el moment és ara i aquí, i per això li diem a la CUP, amb tot el respecte, que premin aquest botó.