La sospita de corrupció sobre CDC reapareix en plena negociació sobre la investidura de Mas

El presumpte pagament de comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública ha perseguit a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de fa 20 anys. L'històric líder d'ERC, Josep-Lluís Carod Rovira, va denunciar en la sessió d'investidura de Pujol l'any 1998 mossegades del 5%. El cèlebre 3% pronunciat pel president Pasqual Maragall va fer tremolar els fonaments del Parlament el 2005. El llavors cap de l'oposició, Artur Mas, va amenaçar amb enviar en orris el projecte d'Estatut si Maragall no retirava les seves paraules. Maragall ho va fer. 10 anys després, Mas busca repetir al capdavant de la Generalitat, però ha trobat un nou escull amb el focus de corrupció que es va estenent sobre el seu partit.

La Guàrdia Civil, a instàncies d'un jutge del Vendrell (Tarragona) ha practicat una desena de detencions aquest dimecres en una nova fase de la investigació Petrum 2, amb epicentre a l'ajuntament de Torredembarra i que el passat mes d'agost ja va comportar el registre de la seu dels nacionalistes al carrer Còrsega de Barcelona i de la fundació del partit, la Catdem.

Els agents han detingut el tresorer de CDC, Andreu Viloca; al secretari del patronat de la fundació Catdem, Carlos del Pozo ia una administrativa del partit, Anna Benítez. També ha estat arrestat el director general d'Infraestructuras.cat, l'empresa d'obra pública de la Generalitat, Josep Antoni Rosell, el despatx han registrat els agents.

Però els arrestos no es circumscriuen a l'àmbit polític. La Guàrdia Civil ha detingut a directius de les empreses Copisa, Urbaser, Rogasa, Construccions, Grup Soler, TEC4 i Oproler, i ha registrat les seves oficines i domicilis. L'objectiu és trobar documentació que corrobori la tesi de la Fiscalia que van pagar comissions del 3% a CDC a canvi d'adjudicacions d'obres i serveis públics per part d'administracions públiques liderades pels convergents. Un dels empresaris detinguts, Xavier Tauler, exconseller delegat de Copisa, està imputat per l'Audiència Nacional davant les sospites que va pagar 3,2 milions d'euros de comissions il·lícites a Jordi Pujol Ferrusola.

Els registres han arribat als Ajuntaments d'Olot (Girona) i Sant Fruitós del Bages (Barcelona), que van adjudicar obres públiques als empresaris investigats. En concret, les agents han requerit documentació sobre els contractes de recollida d'escombraries i de construcció d'un centre cultural, respectivament.

Mas es veu com a “objecte de caça major”

Com ja va succeir a l'agost, tant Convergència com el mateix Mas han reaccionat amb un doble discurs que combina la defensa fèrria dels càrrecs del partit amb la tesi que l'operació contra la corrupció tracta de desestabilitzar a Convergència com a actor clau del procés sobiranista.

“Convergència i jo som objecte de caça major”, ha dit Mas després de criticar la “sobreactuació” de la Fiscalia. En roda de premsa després de la signatura del decret de constitució del Parlament, Mas s'ha ofert per comparèixer aquesta setmana al Parlament per demostrar que el sistema d'adjudicació d'obra pública català és “súper garantista i súper transparent” ·

No obstant això, la situació no és la mateixa que a l'agost. Les eleccions del 27-S han deixat a Mas, de moment, a mercè de la CUP per repetir com a president. Els anticapitalistes han reiterat que Mas no és el candidat desitjable per la motxilla de retallades i de corrupció que arrossega. La lluita contra la corrupció forma part habitualment dels discursos de la CUP. La formació prepara la publicació d'un Atles de la Corrupció als Països Catalans, que tindrà el finançament irregular dels partits polítics com a capítol destacat.

No només són llibres i discurs: la CUP no permet repetir mandats als seus diputats per prevenir la seva corrupció i obliga els seus representants públics a realitzar un exhaustiu rendiment de comptes davant els seus militants. Investir un president que rebutgen bona part de les seves bases i al qual, després d'aquest dimecres, s'associa encara més amb un el mecanisme de corrupció propi dels 23 anys de govern de Jordi Pujol suposaria, molt probablement, un cisma intern a la CUP.

CDC acumula sis causes als jutjats

Perquè sigui exhaustiu, la CUP ha d'incloure en aquest Atles els cinc investigacions judicials que afecten CDC a més del Petrum. Oriol Pujol, fill de l'expresident, roman imputat des del març de 2013, pels delictes de suborn i tràfic d'influències, acusat de cobrar comissions il·lícites d'empresaris del sector de les ITV a canvi d'afavorir els seus interessos a través del grup parlamentari de CiU, que ell dirigia.

La família Pujol també està investigada per la justícia després de la confessió de la fortuna d'Andorra de l'expresident al juliol de 2014. La Fiscalia va demanar el passat dia 9 d'octubre unir la causa de l'herència, que investiga un jutjat de Barcelona, amb la investigació que porta l'Audiència Nacional des de 2013, en què està imputat el seu primogènit, Jordi Pujol Júnior, per la seva relació amb presumptes moviments de divises sospitosos de correspondre a comissions il·legals.

El més emblemàtic dels casos de presumpta corrupció és el cas Palau, que ha comportat la imputació de l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, per a qui la Fiscalia demana set anys i mig de presó pel seu paper en el pagament de comissions il·lícites de la constructora Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública de la Generalitat.

Pendent de judici es troba el cas Pretòria, que afecta els històrics dirigents convergents durant el pujolisme Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Tots dos afronten penes de sis anys i deu mesos de presó, per suposats cobraments de comissions en operacions urbanístiques en diferents ajuntaments.

CDC té obert un altre front judicial a Reus (Tarragona), on un jutge investiga presumptes irregularitats en el grup d'empreses municipals Innova i en els contractes de l'hospital de la població. Precisament un regidor de la CUP va ser qui va destapar el cas. La justícia també ha de dictar aviat sentència sobre l'exalcalde de Lloret de Mar (Girona) i exdiputat per CDC Xavier Crespo, acusat en el cas Clotilde d'acceptar suborns d'un empresari vinculat a la màfia russa a canvi d'afavorir els seus interessos urbanístics.

Les negociacions es mantenen

“La guerra bruta no pot tapar la corrupció, de la mateixa manera que la corrupció no pot tapar la guerra bruta”, ha afirmat el diputat de la CUP, Albert Botran, que ha assegurat que els registres i detencions “no alteren” la posició de la CUP a les negociacions amb Junts pel Sí.

Aquesta posició, al marge de la figura de Mas, inclou un pla per revertir 10 privatitzacions i de lluita contra la pobresa que ha aixecat polseguera en els sectors més liberals de CDC. Mas també ha llançat un avís als anticapitalistes en aquest sentit: “Revertir una privatització ha d'anar acompanyat d'un paper que digui d'on surten els diners”.

Mas fins i tot ha evitat tancar la porta a un avançament electoral si fracassa la negociació amb la CUP: “No és 100% impossible”, ha apuntat. El president ja ha esgotat els terminis legals per convocar la sessió d'investidura del Parlament, que serà dilluns que ve. La data límit per a l'acord és el 9 de gener de 2016. Si en aquesta data no s'aconsegueix un candidat per presidir la Generalitat, Catalunya es precipitarà cap a unes noves eleccions anticipades.

Durant aquests dos mesos de negociacions, ja ningú descarta que puguin haver noves operacions judicials al voltant de CDC. Si alguna vegada es va anar, aquest dimecres el 3% ha tornat, i tot sembla indicar que per quedar-se una llarga temporada. El que està clar és que el 3% ja no és un tabú.