De paladí contra la corrupció sanitària a candidat a cap de llista de Podem Catalunya
“Som dues persones amb un ordinador”. Així explicava Albano Dante Fachín el 2012 a què es dedicaven ell i la seva companya Marta Sibina. D'editors de Cafèambllet, una modesta revista local de les comarques gironines, van passar a ser actors rellevants en l'esquerra alternativa catalana. Aquest dimecres Dante donarà un nou pas en aquesta direcció, en anunciar en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya la seva candidatura a la primàries de Podem per encapçalar la llista al Parlament i, si compta amb majoria a les eleccions previstes per al 27 de setembre, a la presidència de la Generalitat.
“Perquè et facis una idea, al Cafèambllet normalment parlàvem de les obres en tal o qual carrer, assumptes locals”, deia Dante en una conversa el 2012. I, d'un dia per l'altre, el periodista es va trobar denunciant entramats que van acabar posant en qüestió el funcionament de tot el sistema sanitari català, construït amb una opacitat que deixa la porta oberta a multitud d'irregularitats.
El seu periple cap a la seva actual militància política va començar quan Dante i Sibina, que és infermera, es van indignar amb un anunci d'una mútua privada i van decidir escriure en defensa de la qualitat de la sanitat pública. No obstant, les seves primeres investigacions els van portar a denunciar la falta de transparència en els hospitals de Blanes i Calella, i perseguir els responsables polítics per conèixer uns informes que havien costat 1,5 milions d'euros i dels que no se sabia res.
Després de la primera denúncia d'irregularitats els van arribar més informacions sobre els responsables polítics, com Xavier Crespo, diputat de CiU que havia estat gestor dels centres –i que precisament aquest dimarts ha dimitit com a diputat del Parlament–, Carles Manté, en aquells dies president dels centres, Josep Prat, que era director de l'Institut Català de la Salut, o Ramon Bagó, del grup Sehrs. Noms, tots ells, que han anat apareixent en diversos escàndols relacionats amb la sanitat pública catalana. Des de llavors Albano Dante és un paladí de la lluita contra les retallades, que van imperar en el primer mandat d'Artur Mas, i contra la corrupció sanitària.
En aquest camí, Dante va comptar amb molts aliats. A diferència de Podem, que es troba en solitari en el panorama polític català, allunyats de la CUP per la qüestió nacional, i contraris a entrar en un front ampli tantes vegades reclamat per ICV. No obstant això, que el fins ara editor de Cafèambllet sigui cap de llista podria canviar aquesta lògica. Dante és un defensor d'aquests fronts amplis. Se l'ha pogut veure en actes de moltes formacions i col·lectius.
Des del principi de la seva trajectòria activista ha treballat colze a colze amb la CUP, per exemple per denunciar la corrupció a Reus amb el Cas Innova. També va apostar fort per Procés Constituent, la iniciativa impulsada per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades amb l'objectiu d'aglutinar les esquerres, des d'ICV fins a la CUP, en una sola força electoral per plantar cara a la dreta. Molt crític amb CiU però també amb el Tripartit, considera que el paper d'ICV o ERC en aquell moment, sobretot en matèria de sanitat, va ser menor al del PSC. No obstant això, tampoc ha perdonat als republicans cap de les concessions fetes al govern d'Artur Mas.
En els últims temps de candidatures de confluència, Dante, com el Procés Constituent, ha fet costat a candidatures articulades per la CUP i també a altres que es constitueixen comptant amb ICV. Recentment mostrava, per exemple, el seu suport a la CUP a Reus, però dissabte passat participava en un míting de Barcelona en Comú en el qual la presència de Pablo Iglesias el beneïa per ser el candidat de Podem a Catalunya.
L'aposta de l'aparell de Podem per Albano Dante és significativa. D'una banda, perquè és un clar gir a l'esquerra en un moment en què està en qüestió l'aposta del partit pel centre. De l'altra, perquè és un abanderat dels fronts amplis, superant les confrontacions de Podem amb altres partits. Més enllà, Dante és un exemple de la politització del “ciutadà corrent”, que es mobilitza a partir de la indignació, que sense recursos investiga casos de corrupció que avui es troben als tribunals, i sobretot, que ni calla, ni es cansa.
