La directora interina d'Antifrau manté una eventual que va ser candidata de CiU a les europees
La directora interina de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i exmilitant de Convergència, Maite Masià, ha mantingut en el seu lloc de treball a una empleada eventual de l'Oficina, Susana Cano, que va ser candidata de l'extinta Convergència i Unió (CiU) a les eleccions europees del 2014. En concret, Cano va ocupar el lloc 48 de la llista que els convergents van compartir amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) i Coalició Canària (CC). Cano va ser nomenada per Daniel de Alfonso l'abril de 2015 com a “tècnica base” de l'OAC, una feina amb la consideració d'eventual, és a dir, temporal. Precisament la seva condició d'eventual va ser un dels motius que va esgrimir Masià davant del Parlament per explicar la purga sobre quatre directius que ha realitzat des que a finals de juny va assumir el càrrec de directora interina d'Antifrau.
Segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) aquest dilluns, Masià ha ratificat en el seu càrrec a Cano i a dos eventuals més, la tècnica intermèdia Mirta Uribe-Echevaria i el tècnic base Jordi Ribalta. El mateix DOGC publica, tot i això, el cessament de Teodoro Franch com a director d'investigacions de l'OAC donada la seva consideració de personal eventual.
Masià s'ha escudat en un article del decret de personal de la Generalitat per ratificar i cessar els llocs eventuals nomenats per Daniel de Alfonso. L'article 5 de l'esmentat decret especifica que tot personal eventual serà cessat “automàticament, quan cessi en el càrrec l'autoritat que el va nomenar, llevat que se'l ratifiqui expressament”.
Masià ha utilitzat aquesta última part de l'article per mantenir en el càrrec els tres tècnics, mentre que ha fet servir la primera per purgar quatre directius, entre ells a Assumpció Riba, l'excap de gabinet de Daniel de Alfonso i l'encarregada de practicar una auditoria interna sobre les converses conspiradores entre Fernández Díaz i l'excap d'Antifrau, que ha quedat en suspens pel seu cessament.
Fonts parlamentàries consultades apunten que Masià, malgrat que no ha vulnerat la llei, pot haver-se extralimitat en les seves atribucions com a directora interina. Així mateix, han indicat que estudien requerir-li explicacions sobre per què ha cessat alguns eventuals i a altres, per contra, els ha ratificat en el seu càrrec.
La intervenció de Masià davant del Parlament dimecres passat ja va provocar l'enuig de diversos diputats. Van considerar que Masià va mostrar intencions que disten de la mera gestió del dia a dia de l'OAC que correspondria a una directora interina.
I és que Masià va presentar un pla de treball que incloïa canvis de calat en el funcionament de l'Oficina. Per exemple, va explicar que el resultat dels casos en què treballa Antifrau s'interposaria directament en un jutjat d'instrucció en comptes de la Fiscalia, com venia succeint fins ara. Així mateix, va anunciar la creació de comissions formades per tres membres d'Antifrau (un dels quals sempre serà la mateixa Masià) “per avaluar la versemblança de les denúncies” que maneja l'Oficina.
En la mateixa compareixença, Masià va reconèixer que va ser militant de Convergència fins al moment en què va entrar a treballar a l'OAC el 2009. “Sempre vaig ser militant de base, mai vaig tenir cap càrrec”, va al·legar. També va rebutjar que hagués purgat l'OAC malgrat que hagués fet fora quatre alts càrrecs des que va assumir la direcció de l'Oficina a finals de juny. “He apartat quatre persones amb càrrecs eventuals perquè el nou director nomeni la gent de la seva confiança”, va defensar. En aquest sentit, sobre els tres directors de l'organisme –d'Investigació, Anàlisi i Prevenció-, va dir que els va cessar perquè se li van disparar “les alarmes” quan va comprovar que tenien una relació de “connivència molt elevada i incondicional” amb De Alfonso.
La proximitat de Masià a Convergència exemplifica la pèrdua de credibilitat d'Antifrau, que ja venia tocada abans que es revelessin les converses entre De Alfonso i Fernández Díaz. Masià ha assumit càrrecs de responsabilitat en Antifrau en dues etapes: del 2009 al 2011 va ser l'encarregada de fundacions i a partir del 2014 va exercir de directora adjunta. Entre aquests anys va ser directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) al Govern d'Artur Mas.