Entitats per la defensa dels drets humans demanen que l'auditoria sobre l'aïllament a presons es presenti al Parlament
El debat sobre el règim d’aïllament penitenciari arribarà al Parlament de Catalunya aquest mes de gener. Després que diverses entitats en defensa dels drets humans exposessin a la Comissió de Justícia del passat juliol les deficiències del sistema d’aïllament penitenciari de les presons catalanes, finalment s’encetarà el grup de treball sobre el Règim d'Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat (DERT).
Un dels factors claus que pot fer decantar la balança és una auditoria interna sobre els DERT demanada per Amand Calderó quan va entrar com a nou director general de Serveis Penitenciaris, el gener del 2016, per “assegurar-se estar treballant des d'una perspectiva del tractament”. Tant la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) com Irídia Centre per la Defensa de Drets Humans demanen que es presentin els resultats de l'auditoria i les propostes de millora en el debat del grup de treball. Amb els resultats obtinguts a través de l'auditoria, s'està preparant un nou model que està previst que s'apliqui a partir de l'abril.
L'aïllament és un règim en què els presos passen més de 21 hores tancats i en soledat, amb només dues hores de pati o activitats, en cel·les aïllades en un departament especial conegut com a DERT.
“Volem fer visible la realitat especialment opaca i oculta del règim d’aïllament, posar sobre la taula i a l’agenda política i mediàtica la invisibilització dels DERT” explica Iñaki Rivera, membre de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT). Per Carmina Castellví, del grup parlamentari de Junts Pel Sí i que presidirà el grup de treball, l'objectiu és “analitzar des dels diferents punts de vista l'aïllament, sobretot des del respecte dels drets humans, i treure'n un informe i unes conclusions”. Tot i això, diu, des de Junts Pel Sí encara no s'han posicionat en relació als DERT: “Primer volem escoltar totes les compareixences”.
Si bé Catalunya no té competències legals per modificar la Llei Orgànica General Penitenciària, sí que podria decidir –i és un dels objectius de les entitats en defensa dels drets humans– no aplicar aquesta llei. “No hi ha cap necessitat d’utilitzar aquest règim vexatori i violador de drets humans; és un règim inhumà”, opina Rivera. Una opinió que coincideix amb la de l’advocat Andrés García Berrio, membre d’Irídia: “L’aïllament és la forma més dura de confinament, això ha de cessar”. Per això demanen que es tinguin en compte i s’apliquin altres tipus de mecanismes de resolució de conflictes. “Hi ha un ús excessiu de l’aïllament com a forma de sanció”, assegura García Berrio, que valora l’aïllament com el règim “més punitiu”.
Al grup de treball també s’aportaran casos concrets de presos que han passat per un DERT, com el de Raquel E.F., interna a la presó de Brians I, i que es va suïcidar l'11 d'abril del 2015 després de denunciar incomunicació continuada i denunciar agressions de les funcionàries. En aquest cas, la Generalitat no va intervenir tot i saber que ja havia intentat suicidar-se abans. El Departament de Justícia va desestimar la reparació patrimonial en aquest cas.
“Volem denunciar casos concrets on hi ha hagut violacions de drets humans, afectacions psicosocials, tortures i maltractaments”, assegura Rivera. Tant per ell com per García Berrio, el cas de Raquel E.F. no és un cas aïllat. Per això han proposat que un pres que actualment es troba en règim d’aïllament al centre penitenciari de Brians I participi en el grup de treball del Parlament com a testimoni. També aportaran un altre cas, el de la Yolanda, una interna que també es va suïcidar estant en règim d’aïllament a Brians I el 2016, un any més tard que Raquel E.F.
Adequar la legislació a les recomanacions internacionals
Les entitats per la defensa dels Drets Humans, com la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura o Irídia, també posaran èmfasi en el fet que la legislació espanyola no s’adequa a la legislació internacional pel que fa a les Regles Mandela sobre el tractament de presos, l’aplicació del Protocol d’Istanbul o les Regles Penitenciaries Europees del Consell Europeu. Aplicar les recomanacions internacionals implicaria, per exemple, que quan el metge visiti l’intern a la cel·la “faci un reconeixement exhaustiu del pres per mirar com es troba en tots els sentits i no sigui una visita rutinària”, matisa Rivera.
Assegura que les lleis internacionals fixen en 14 dies el temps màxim per estar en règim d’aïllament continuat, però que “a Espanya els presos poden estar-hi fins a dos anys”. “Això va en contra de la legislació i s’ha de denunciar”, afegeix.
De moment està confirmada l’assistència del Relator Especial Contra la Tortura de les Nacions Unides, Juan Méndez, i també de l’expresident del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa, Mauro Palma. També està previst que compareguin com a testimonis expressos que han passat per aïllament i familiars d’expressos, membres d’entitats defensores dels drets humans com la CPDT, Irídia, el Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura, el Grup d’Acció Comunitària o el Síndic de Greuges de Catalunya, entre d’altres. També hi participaran el Director General de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, i membres dels sindicats penitenciaris.
Tortura i suïcidi a centres penitenciaris catalans
Segons fonts del Departament de Justícia, el 2015 es van suïcidar vuit persones als centres penitenciaris de Catalunya i el 2016 -a data de setembre-, cinc. Cada any se suïciden una mitjana d'entre set i vuit interns, segons dades de l'última dècada. Segons estadístiques de Justícia, a Catalunya el règim tancat representa el 2% del sistema penitenciari.
La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura xifra en 642 les persones que van passar pel règim tancat l'any 2015. En el seu informe del 2015, va recollir 128 situacions en què es van produir agressions, tortures i/o maltractaments a un total de 232 persones sota custòdia de funcionaris. També els consta, durant el 2015, la mort de 30 persones mentre es trobaven sota custòdia de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
