Les detencions del cas Inipro apunten al poder metropolità del PSC
Les detencions aquest dimecres de Gustavo Cuadrado, l'antiga mà dreta de l'actual alcalde de Tarragona, i del primer tinent d'alcalde de Viladecans, el socialista Joaquín Guerrero, han ampliat la dimensió del cas Inipro. I és que si bé l'origen judicial del cas Inipro es troba a Tarragona, les investigacions apunten cada vegada més als municipis controlats pel PSC al que va ser el cinturó roig de Barcelona. “A Tarragona el que passa és que importen especialment malament un sistema de contractació implantat des de fa anys en municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona”, explica Laia Estrada, regidora de la CUP de Tarragona, la formació que va portar les irregularitats a la Fiscalia.
La relació amb el PSC d'Inipro i els seus satèl·lits -les societats Itinere, Gis Grup i Educare SXXI- comença a la direcció d'aquestes empreses. Ricard Campàs, un altre dels detinguts aquest dimecres, és l'administrador d'Inipro i també és militant del PSC. De fet, va concórrer a les llistes dels socialistes per Lleida a les eleccions al Parlament del 1988.
L'objectiu del grup Inipro és la gestió dels serveis socials i educatius dels municipis, començant, per exemple, per les llars d'infants. Té la seva seu a Viladecans, població del cinturó barceloní on els investigadors han demanat quatre expedients econòmics vinculats amb l'empresa relatius als anys 2007 i 2008. Els grups de l'oposició s'han afanyat a exigir explicacions a l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC ), que també és secretari d'empresa del PSC.
Tota l'operació es troba encara sota secret de sumari per ordre del jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona. Els possibles delictes contra l'administració pública es basarien tant en procediments irregulars de contractació com en contractes signats per sobre del seu valor real.
En total, els investigadors han escorcollat els ajuntaments socialistes de Tarragona, Viladecans i Palau Solità i Plegamans. Sospiten que les irregularitats destapades a Tarragona s'haguessin donat abans i després en ajuntaments metropolitans. En el cas tarragoní, l'Institut Municipal de Serveis Socials de la ciutat va pagar 215.145,57 euros a Inipro el 2011 i 2012 malgrat que el contracte que es va extingir el 2010 indicava que la relació econòmica no podia prorrogar-se.
El consistori encapçalat pel Josep Fèlix Ballesteros, que va declarar com a imputat al gener, va optar per un procediment negociat sense publicitat -vàlid per contractes menors a 60.000 euros- per mantenir a Inipro durant 21 mesos gestionant el foment de l'associacionisme entre els migrants de Tarragona. “Ens va semblar sospitós perquè serveis socials ja tenia plantilla per fer-ho, en aquell moment havia baixat la població migrada i perquè Inipro va contractar a gent afí”, explica Estrada. En concret, un dels contractats era militant de les joventuts socialistes.
Amb tot, l'activitat de Inipro se centra en els ajuntaments de les poblacions del cinturó industrial de Barcelona. Tal com va explicar el digital Crític, des del 2007 les empreses controlades per Inipro Iniciatives i Programes han obtingut almenys 105 contractes amb ajuntaments socialistes: Cornellà de Llobregat (40), Montcada i Reixac (19), Viladecans (18), L'Hospitalet de Llobregat (11) i Gavà (6) encapçalen la llista.
Només 14 contractes van ser atorgats per consistoris que no estaven encapçalats pel PSC. En el seu conjunt, des de 2007 les administracions públiques catalanes van signar amb Iniciatives i Programes 128 contractes: 91 per Inipro, 28 per Educare XXI i 9 per Itinere.
Cornellà, un dels millors clients d'Inipro
La major part dels contractes de Inipro, ara sota el punt de mira, es van donar a Cornellà, que té com alcalde des del 2004 Antonio Balmón -càrrec que combina amb la vicepresidència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Entre les operacions del consistori amb Inipro que major rebuig veïnal van despertar destaca la del cinema Pisa, un dels últims cinemes de barri de la Barcelona metropolitana.
Inipro va gestionar la sala de cinema des del 2007 fins al seu tancament el 2012, i durant aquest període l'Ajuntament de Cornellà li va comprar milers d'entrades que després donava a activitats per a jubilats o infants. Un cop clausurat, el consistori també va canviar els usos del solar on hi havia el cinema i el va vendre a una societat controlada per José Luis Morlanes, exregidor d'urbanisme del municipi. “Per desgràcia durant molts anys a l'Ajuntament de Cornellà no hi va haver oposició per investigar els contractes”, lamenta Vidal Aragonés, que des del maig passat és regidor de Cornellà en Comú - Crida per Cornellà.
